Dimecres passat 22 de març de 2023, a conseqüència del tancament en els despatxos dels directors del C.P. Brians 2, C.P. Joves, C.P. Lledoners, C.P. Puig dels Basses, C. Obert Girona i altres centres, CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, vam signar al costat dels sindicats UGT, CSIF, Intersindial i ACAIP un acord contra les agressions que CCOO considerem molt positiu. No ho van signar els sindicats APFP i CATAC, ni l’associació Marea Blava.
CCOO no hem llançat les campanes al vol perquè mai ho fem!
Parafrasejant la famosa frase de Churchill després de la victòria en la batalla de El Alamein,
«No, això no és el final. No és ni tan sols el principi del final. Pot ser, més aviat, el final del principi»
Hem guanyat clarament una batalla important en la lluita contra les agressions i contra la política de l’administració, però no hem guanyat la guerra. LA LLUITA NO HA ACABAT. ENCARA QUEDA MOLTA GUERRA PER DAVANT I MOLT, MOLT A LLUITAR.
O potser algú creu sincerament que simplement signant un paper amb mesures, per molt encertades que siguin, desapareixeran de cop i volta i màgicament els codis 1 i codis 2 i les agressions als centres penitenciaris catalans? Algú realment ho creu?
Potser algú creu que signant papers i aplicant mesures per precises que siguin desapareixerà com per art d’encantament la tipologia d’intern que ens ha entrat, en molts casos joves violents, sense cap fre, sense valors, sense respecte, sense família, i psiquiàtrics? Algú realment ho creu?
Les presons no són col·legis encara que en la secretaria de mesures penals alguns i algunes ho creguin. Per molt que ens obstinem, mai podrem aconseguir l’eliminació completa de les agressions. Tant de bo fos possible.
PERÒ SI PODEM LLUITAR PER LA REDUCCIÓ DE LLES AGRESSIONS EN NÚMERO I PERILLOSITAT. I AQUEST ACORD ÉS UN PAS EN LA BONA DIRECCIÓ!
LA GUERRA CONTRA LES AGRESSIONS NO HA ACABAT. ENCARA QUEDA MOLTA LLUITA PERQUÈ L’ADMINISTRACIÓ APLIQUI DE MANERA EFECTIVA LES MESURES ACORDADES I LES MOLTES QUE ENCARA QUEDEN PER ACORDAR. ENCARA QUEDA LLUITA, ENCARA QUEDA PRESSIÓ, ENCARA CAL OBTENIR MÉS COSES.
HEM DEMOSTRAT QUE LLUITANT PODEM OBTENIR-LES I NOMÉS CAL MOSTRAR OBSTINACIÓ, DECISIÓ, GANES I UNIÓ.
15 ANYS DE POLÍTIQUES NEFASTES NO ES PODEN REVERTIR NOMÉS EN 2 DIES.
Les mesures acordades, com l’increment de plantilles o els aerosols no són dolentes ni negatives ni van en contra de la lluita contra les agressions. Els que les ataquen amb ferocitat, sempre amb interessos molt concrets les critiquen presumptament per insuficients però mai per incorrectes.
Entrarem en algunes d’elles, les més criticades potser precisament per ser algunes de les més encertades:
LES 350 PLACES D’INCREMENT NET MÍNIM EN LES OFERTES PÚBLIQUES DE 2024 I 2025
|
Les 350 places són d’increment NET, és a dir, passar de 4600 treballadors i treballadores a gairebé 5000. I és un increment MÍNIM, és a dir que podran ser més
Cal recordar que Funció Pública està realitzant una auditoria, però com CCOO vam recordar durant la negociació, una auditoria no implica necessàriament increments de plantilla. A l’inrevés, podria comportar amortització de places, és a dir la seva desaparició. Per això l’acord és tan important, ja que blinda les places de manera que no pugui haver-hi congelació o fins i tot disminució de places si a Funció Pública se li creuaven els cables, que no és gens descartable en gent que no té ni la més mínima idea del mitjà, i per això assegurem un increment.
Recordem que portem gairebé 13 anys sense increment de plantilla. Fa dècades que no tenim un increment de plantilla que no vagi lligat a l’obertura d’un centre nou. El C.P. Mas d’Enric es va obrir sense un increment, i l’absurd, incomprensible i miserable tancament de Model el 2017 no va arreglar res sinó que encara va empitjorar les coses.
Aquest increment net de 350 places, que recordem que és mínim i que pot ser més, no es veu afectat per jubilacions ni baixes en el sistema, ja que aquestes 350 places sempre són ADDICIONALS a les que siguin necessàries per a cobrir jubilacions, incapacitats, etc.
Respecte a la crítica que el número és insuficient per a interior, recordem que el 75% del personal penitenciari és de l’àmbit d’interior, així que la previsió és que de les 350 places, més de 260 siguin d’interior, que no és un número petit, i que, recordem, SE SUMEN SEMPRE a les produïdes per jubilacions i altres baixes en el sistema.
Són suficients 350 places d’increment net?
Clar que no! CCOO continuem creient que són necessàries més, i continuem defensant que siguin més
Hi ha persones que no entenen que ha de veure la borsa d’interins en aquest acord a pesar que CCOO fa 4 anys que advertim que l’acord de borsa de 2019, que CCOO no vam signar, ha estat un autèntic fracàs, i hem avisat del que anava a passar i està passant: ACTUALMENT, PRÀCTICAMENT NO HI HA GENT DISPONIBLE EN LA BORSA O EN LES LLISTES NO REGULADES.
Sembla absurd, però l’acord de borsa de 2019 no permet incorporar persones a la borsa ni tan sols ara que tan necessàries són. Per això hi ha més de 400 persones escampades des de fa anys en llistes absurdes fora de borsa i sense regulació, moltes amb contractes porqueria d’un mes.
Però el pitjor és que d’aquestes més de 400 persones, només al voltant de 50 persones no estan treballant encara. Aquestes 50 són el número que hi ha disponible per a cobrir TOTES les incidències (Setmana Santa, vacances, baixes, jubilacions, incapacitats, i tota mena d’incidències extraordinàries, etc.) dels 14 centres penitenciaris catalans. Poc més de 3 persones per centre, quan es necessiten centenars.
Dit en curt, PRÀCTICAMENT NO HI HA GENT PER A CONTRACTAR. PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT OBRIR LA BORSA, i per això és tan important modificar l’acord inoperant de 2019 que ho impedeix.
És claríssim que aconseguir els aerosols és un èxit indubtable, i com ho és, els de la crítica destructiva s’agafen maldestrament al fet que dos mesos és molt de temps, i que haurien de donar-se ara mateix i sense regulació simplement perquè el reglament ho permet.
La Generalitat té les competències en l’àmbit d’execució penal transferides des de 1984. Han passat 39 anys ja Per molt que ho permeti la regulació, algú ha vist un aerosol en ús alguna vegada?
A NINGÚ AMB DOS DITS DE FRONT I QUE NO SIGUI MALINTENCIONAT SE LI ESCAPA QUE CAL ESTABLIR ELS PROTOCOLS D’ACTUACIÓ PRIMER. Qui els pot usar, com usar-los, en quines situacions i amb quins procediments. Sembla raonable fer proves primer, perquè no sabem ni com funcionen ni que efectes tenen, i després actuar segons l’experiència obtinguda.
L’objectiu final és que hi hagi una SEGURETAT JURÍDICA ABSOLUTA producte d’una regulació precisa que protegeixi el treballador i fins i tot al mateix intern, perquè en acabat, si hi ha un problema greu i s’acaba davant un jutge, el pagarà sempre el de baix, no el de dalt.
I a més hi haurà cel·les de seguretat que no puguin ser incendiades o destruïdes i els seus trossos ocupats contra els treballadors i treballadores. I totes les agressions es denunciaran davant el jutjat i l’administració s’ha compromès al fet que donarà assistència jurídica, etc.
És suficient? Clar que no. I a més s’ha d’implementar, que és un altre capítol a part. Per això la lluita, en la qual hem d’estar tots, segueix i seguirà.
ELS DE LA CRÍTICA DESTRUCTIVA
|
Quan vam entrar en el despatx del director de Brians 2 el dimarts 21 de març de 2023, VAN PODER ENTRAR TOTS ELS SINDICATS I ASSOCIACIONS QUE VAN VOLER. Tots i totes van participar en tot moment en peus d’igualtat. Ningú era més que ningú i tots van poder aportar amb plena llibertat el que van voler aportar i van participar amb veu i vot en la discussió i la negociació.
LA IDEA ERA MOSTRAR LA UNITAT TOTAL DE LA PLANTILLA DAVANT L’ADMINISTRACIÓ EN UN TEMA TAN GREU. I ES VA ACONSEGUIR. ÉREM 6 SINDICATS (AMB UNA ÚNICA EXCEPCIÓ) I UNA ASSOCIACIÓ.
APFP
Aquest sindicat va ser l’únic dels 7 sindicats penitenciaris que no va voler entrar, encara que durant tla duració de tota la negociació van poder fer-ho, ja que no es va impedir el pas a ningú. No obstant això, APFP va triar voluntàriament quedar-se fora. I ara, després d’haver dimitit de la seva responsabilitat respecte als treballadors, encara té el desvergonyiment de criticar als que SÍ vam sentir aquesta responsabilitat i vam lluitar pels companys i companyes.
Per a què serveix un sindicat que quan cal lluitar per la plantilla no dona la cara, s’arruga, s’amaga i no lluita i només es dedica a criticar als que sí que vam lluitar?
CATAC
CATAC va estar en la negociació durant el matí i la tarda del dimarts. Després se’n van anar a casa seva a dormir i res més es va saber d’ells. Com la negociació estava absolutament encallada, creiem que van pensar que no hi hauria acord, i per això no van aparèixer l’endemà. Més tard, quan finalment es va signar l’acord, els va enxampar completament per sorpresa i ja tot eren pressa i trucades a l’administració. Al final es van quedar fora de la signatura i van haver de justificar-se.
ABANDONAR LA NEGOCIACIÓ I LA LLUITA VA SER UNA VICTÒRIA PER L’ADMINISTRACIÓ!
MAREA BLAVA
Aquesta associació, que mereixeria no ja un capítol sinó fins i tot una nota a part, va poder entrar a negociar en igualtat amb tots els sindicats, siguent un més.
NINGÚ VA COARTAR LA SEVA CAPACITAT PER A NEGOCIAR, VA PODER INTERVENIR, VA PODER ARGUMENTAR I VA PODER PROPOSAR EN UN PLA D’ABSOLUTA IGUALTAT AMB TOTES LES ALTRES ORGANITZACIONS QUE VAM SER ALLÍ.
Va tenir l’oportunitat, però tampoc és que l’aprofités molt. De fet, realment i a despit del que diu la seva nota, no va dir res. Això sí, en un recés per a negociar una proposta de la part social va dir en públic que les reivindicacions de CCOO en els nostres escrits eren bones i que podíem aprofitar-les (hi ha testimonis d’això). CCOO evidentment vam agrair el seu comentari, però no estaria de més que també el reconeguessin en els seus escrits.
Finalment, al voltant de les 23.30 hores sorprenentment el seu representant, va abandonar el tancament i la lluita per la plantilla, se’n va anar a dormir a casa seva i ja no va tornar. Després CCOO ens vam assabentar que van parlar amb altres sindicats, encara que amb CCOO no es van atrevir. La veritat és que tampoc ens va estranyar res. Segurament van intuir el que CCOO li anàvem a dir i va preferir escapolir-se abans que aguantar la veritat. Quan fuges, fuges.
Segons van comptar els companys d’altres sindicats i l’escrit de MB corrobora en una certa manera, sent del molt poc que és cert, estàvem estrenyent massa la negociació amb l’ampliació de plantilla, i que amb les altres coses ja era suficient.
Dit en curt, van abandonar la lluita perquè es conformaven amb menys. I HO VAN FER EN EL PITJOR MOMENT I QUAN MÉS UNITAT HAVÍEM DE MOSTRAR DAVANT L’ADMINISTRACIÓ PERQUÈ LA NEGOCIACIÓ ESTAVA ABSOLUTAMENT BLOQUEJADA.
Els va faltar fredor, els va faltar judici, els va faltar capacitat, però sobretot els va faltar valor i aguant, i el que és pitjor, van desertar al pitjor moment.
.Per a què serveix una associació que es proclama lluitadora i reivindicativa si quan pot fer-ho, quan té una oportunitat d’or per a defensar a la plantilla, ni reivindica, ni lluita?
Per a què serveix una associació que quan va poder lluitar en defensa de la plantilla, va abandonar el combat i va desertar en el pitjor moment?
QUÈ HAURIA PASSAT SI COM VAN FER APFP, CATAC I MAREA BLAVA, TOTS HAGUÉSSIM FUGIT DE LA NOSTRA RESPONSABILITAT?
CCOO sabem que després d’aquest escrit, continuarem serem crucificats amb mems, com sempre covardament anònims. I és que els que són covards per a una cosa, ho solen ser per a tot.
CCOO continuarem informant, continuarem lluitant i continuarem donant la cara, com sempre fem.
NINGÚ ENS DOBLEGARÀ, PERQUÈ ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PENITENCIÀRIES ES MEREIXEN REPRESENTANTS QUE NO ELS MENTEIXIN I QUE LLUITIN DE VERITAT PELS SEUS DRETS.
No són les nostres paraules sinó els nostres actes els que ens defineixen. CCOO va estar on havia d’estar i va lluitar. Altres no ho vam fer.
La lluita no ha acabat, Hem guanyat una batalla important, però la guerra contra les agressions segueix.
Els qui vulguin ser enganyats dia i nit, que se’ls tracti com menor d’edat i que se’ls digui el que volen sentir, tenen una oferta per a triar.
Els qui vulguin que se’ls digui la veritat, un compromís i una responsabilitat per a lluitar per tothom:
CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya
Barcelona, 27 de març de 2023
US CONTINUAREM INFORMANT!
Mar 27 2023
L’ACORD D’AGRESSIONS. L’INICI D’UN CANVI
Dimecres passat 22 de març de 2023, a conseqüència del tancament en els despatxos dels directors del C.P. Brians 2, C.P. Joves, C.P. Lledoners, C.P. Puig dels Basses, C. Obert Girona i altres centres, CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, vam signar al costat dels sindicats UGT, CSIF, Intersindial i ACAIP un acord contra les agressions que CCOO considerem molt positiu. No ho van signar els sindicats APFP i CATAC, ni l’associació Marea Blava.
CCOO no hem llançat les campanes al vol perquè mai ho fem!
Parafrasejant la famosa frase de Churchill després de la victòria en la batalla de El Alamein,
«No, això no és el final. No és ni tan sols el principi del final. Pot ser, més aviat, el final del principi»
Hem guanyat clarament una batalla important en la lluita contra les agressions i contra la política de l’administració, però no hem guanyat la guerra. LA LLUITA NO HA ACABAT. ENCARA QUEDA MOLTA GUERRA PER DAVANT I MOLT, MOLT A LLUITAR.
O potser algú creu sincerament que simplement signant un paper amb mesures, per molt encertades que siguin, desapareixeran de cop i volta i màgicament els codis 1 i codis 2 i les agressions als centres penitenciaris catalans? Algú realment ho creu?
Potser algú creu que signant papers i aplicant mesures per precises que siguin desapareixerà com per art d’encantament la tipologia d’intern que ens ha entrat, en molts casos joves violents, sense cap fre, sense valors, sense respecte, sense família, i psiquiàtrics? Algú realment ho creu?
Les presons no són col·legis encara que en la secretaria de mesures penals alguns i algunes ho creguin. Per molt que ens obstinem, mai podrem aconseguir l’eliminació completa de les agressions. Tant de bo fos possible.
PERÒ SI PODEM LLUITAR PER LA REDUCCIÓ DE LLES AGRESSIONS EN NÚMERO I PERILLOSITAT. I AQUEST ACORD ÉS UN PAS EN LA BONA DIRECCIÓ!
LA GUERRA CONTRA LES AGRESSIONS NO HA ACABAT. ENCARA QUEDA MOLTA LLUITA PERQUÈ L’ADMINISTRACIÓ APLIQUI DE MANERA EFECTIVA LES MESURES ACORDADES I LES MOLTES QUE ENCARA QUEDEN PER ACORDAR. ENCARA QUEDA LLUITA, ENCARA QUEDA PRESSIÓ, ENCARA CAL OBTENIR MÉS COSES.
HEM DEMOSTRAT QUE LLUITANT PODEM OBTENIR-LES I NOMÉS CAL MOSTRAR OBSTINACIÓ, DECISIÓ, GANES I UNIÓ.
15 ANYS DE POLÍTIQUES NEFASTES NO ES PODEN REVERTIR NOMÉS EN 2 DIES.
Les mesures acordades, com l’increment de plantilles o els aerosols no són dolentes ni negatives ni van en contra de la lluita contra les agressions. Els que les ataquen amb ferocitat, sempre amb interessos molt concrets les critiquen presumptament per insuficients però mai per incorrectes.
Entrarem en algunes d’elles, les més criticades potser precisament per ser algunes de les més encertades:
LES 350 PLACES D’INCREMENT NET MÍNIM EN LES OFERTES PÚBLIQUES DE 2024 I 2025
Les 350 places són d’increment NET, és a dir, passar de 4600 treballadors i treballadores a gairebé 5000. I és un increment MÍNIM, és a dir que podran ser més
Cal recordar que Funció Pública està realitzant una auditoria, però com CCOO vam recordar durant la negociació, una auditoria no implica necessàriament increments de plantilla. A l’inrevés, podria comportar amortització de places, és a dir la seva desaparició. Per això l’acord és tan important, ja que blinda les places de manera que no pugui haver-hi congelació o fins i tot disminució de places si a Funció Pública se li creuaven els cables, que no és gens descartable en gent que no té ni la més mínima idea del mitjà, i per això assegurem un increment.
Recordem que portem gairebé 13 anys sense increment de plantilla. Fa dècades que no tenim un increment de plantilla que no vagi lligat a l’obertura d’un centre nou. El C.P. Mas d’Enric es va obrir sense un increment, i l’absurd, incomprensible i miserable tancament de Model el 2017 no va arreglar res sinó que encara va empitjorar les coses.
Aquest increment net de 350 places, que recordem que és mínim i que pot ser més, no es veu afectat per jubilacions ni baixes en el sistema, ja que aquestes 350 places sempre són ADDICIONALS a les que siguin necessàries per a cobrir jubilacions, incapacitats, etc.
Respecte a la crítica que el número és insuficient per a interior, recordem que el 75% del personal penitenciari és de l’àmbit d’interior, així que la previsió és que de les 350 places, més de 260 siguin d’interior, que no és un número petit, i que, recordem, SE SUMEN SEMPRE a les produïdes per jubilacions i altres baixes en el sistema.
Són suficients 350 places d’increment net?
Clar que no! CCOO continuem creient que són necessàries més, i continuem defensant que siguin més
BORSA D’INTERINS
Hi ha persones que no entenen que ha de veure la borsa d’interins en aquest acord a pesar que CCOO fa 4 anys que advertim que l’acord de borsa de 2019, que CCOO no vam signar, ha estat un autèntic fracàs, i hem avisat del que anava a passar i està passant: ACTUALMENT, PRÀCTICAMENT NO HI HA GENT DISPONIBLE EN LA BORSA O EN LES LLISTES NO REGULADES.
Sembla absurd, però l’acord de borsa de 2019 no permet incorporar persones a la borsa ni tan sols ara que tan necessàries són. Per això hi ha més de 400 persones escampades des de fa anys en llistes absurdes fora de borsa i sense regulació, moltes amb contractes porqueria d’un mes.
Però el pitjor és que d’aquestes més de 400 persones, només al voltant de 50 persones no estan treballant encara. Aquestes 50 són el número que hi ha disponible per a cobrir TOTES les incidències (Setmana Santa, vacances, baixes, jubilacions, incapacitats, i tota mena d’incidències extraordinàries, etc.) dels 14 centres penitenciaris catalans. Poc més de 3 persones per centre, quan es necessiten centenars.
Dit en curt, PRÀCTICAMENT NO HI HA GENT PER A CONTRACTAR. PER AIXÒ ÉS TAN IMPORTANT OBRIR LA BORSA, i per això és tan important modificar l’acord inoperant de 2019 que ho impedeix.
AEROSOLS
És claríssim que aconseguir els aerosols és un èxit indubtable, i com ho és, els de la crítica destructiva s’agafen maldestrament al fet que dos mesos és molt de temps, i que haurien de donar-se ara mateix i sense regulació simplement perquè el reglament ho permet.
La Generalitat té les competències en l’àmbit d’execució penal transferides des de 1984. Han passat 39 anys ja Per molt que ho permeti la regulació, algú ha vist un aerosol en ús alguna vegada?
A NINGÚ AMB DOS DITS DE FRONT I QUE NO SIGUI MALINTENCIONAT SE LI ESCAPA QUE CAL ESTABLIR ELS PROTOCOLS D’ACTUACIÓ PRIMER. Qui els pot usar, com usar-los, en quines situacions i amb quins procediments. Sembla raonable fer proves primer, perquè no sabem ni com funcionen ni que efectes tenen, i després actuar segons l’experiència obtinguda.
L’objectiu final és que hi hagi una SEGURETAT JURÍDICA ABSOLUTA producte d’una regulació precisa que protegeixi el treballador i fins i tot al mateix intern, perquè en acabat, si hi ha un problema greu i s’acaba davant un jutge, el pagarà sempre el de baix, no el de dalt.
I a més hi haurà cel·les de seguretat que no puguin ser incendiades o destruïdes i els seus trossos ocupats contra els treballadors i treballadores. I totes les agressions es denunciaran davant el jutjat i l’administració s’ha compromès al fet que donarà assistència jurídica, etc.
És suficient? Clar que no. I a més s’ha d’implementar, que és un altre capítol a part. Per això la lluita, en la qual hem d’estar tots, segueix i seguirà.
ELS DE LA CRÍTICA DESTRUCTIVA
Quan vam entrar en el despatx del director de Brians 2 el dimarts 21 de març de 2023, VAN PODER ENTRAR TOTS ELS SINDICATS I ASSOCIACIONS QUE VAN VOLER. Tots i totes van participar en tot moment en peus d’igualtat. Ningú era més que ningú i tots van poder aportar amb plena llibertat el que van voler aportar i van participar amb veu i vot en la discussió i la negociació.
LA IDEA ERA MOSTRAR LA UNITAT TOTAL DE LA PLANTILLA DAVANT L’ADMINISTRACIÓ EN UN TEMA TAN GREU. I ES VA ACONSEGUIR. ÉREM 6 SINDICATS (AMB UNA ÚNICA EXCEPCIÓ) I UNA ASSOCIACIÓ.
APFP
Aquest sindicat va ser l’únic dels 7 sindicats penitenciaris que no va voler entrar, encara que durant tla duració de tota la negociació van poder fer-ho, ja que no es va impedir el pas a ningú. No obstant això, APFP va triar voluntàriament quedar-se fora. I ara, després d’haver dimitit de la seva responsabilitat respecte als treballadors, encara té el desvergonyiment de criticar als que SÍ vam sentir aquesta responsabilitat i vam lluitar pels companys i companyes.
Per a què serveix un sindicat que quan cal lluitar per la plantilla no dona la cara, s’arruga, s’amaga i no lluita i només es dedica a criticar als que sí que vam lluitar?
CATAC
CATAC va estar en la negociació durant el matí i la tarda del dimarts. Després se’n van anar a casa seva a dormir i res més es va saber d’ells. Com la negociació estava absolutament encallada, creiem que van pensar que no hi hauria acord, i per això no van aparèixer l’endemà. Més tard, quan finalment es va signar l’acord, els va enxampar completament per sorpresa i ja tot eren pressa i trucades a l’administració. Al final es van quedar fora de la signatura i van haver de justificar-se.
ABANDONAR LA NEGOCIACIÓ I LA LLUITA VA SER UNA VICTÒRIA PER L’ADMINISTRACIÓ!
MAREA BLAVA
Aquesta associació, que mereixeria no ja un capítol sinó fins i tot una nota a part, va poder entrar a negociar en igualtat amb tots els sindicats, siguent un més.
NINGÚ VA COARTAR LA SEVA CAPACITAT PER A NEGOCIAR, VA PODER INTERVENIR, VA PODER ARGUMENTAR I VA PODER PROPOSAR EN UN PLA D’ABSOLUTA IGUALTAT AMB TOTES LES ALTRES ORGANITZACIONS QUE VAM SER ALLÍ.
Va tenir l’oportunitat, però tampoc és que l’aprofités molt. De fet, realment i a despit del que diu la seva nota, no va dir res. Això sí, en un recés per a negociar una proposta de la part social va dir en públic que les reivindicacions de CCOO en els nostres escrits eren bones i que podíem aprofitar-les (hi ha testimonis d’això). CCOO evidentment vam agrair el seu comentari, però no estaria de més que també el reconeguessin en els seus escrits.
Finalment, al voltant de les 23.30 hores sorprenentment el seu representant, va abandonar el tancament i la lluita per la plantilla, se’n va anar a dormir a casa seva i ja no va tornar. Després CCOO ens vam assabentar que van parlar amb altres sindicats, encara que amb CCOO no es van atrevir. La veritat és que tampoc ens va estranyar res. Segurament van intuir el que CCOO li anàvem a dir i va preferir escapolir-se abans que aguantar la veritat. Quan fuges, fuges.
Segons van comptar els companys d’altres sindicats i l’escrit de MB corrobora en una certa manera, sent del molt poc que és cert, estàvem estrenyent massa la negociació amb l’ampliació de plantilla, i que amb les altres coses ja era suficient.
Dit en curt, van abandonar la lluita perquè es conformaven amb menys. I HO VAN FER EN EL PITJOR MOMENT I QUAN MÉS UNITAT HAVÍEM DE MOSTRAR DAVANT L’ADMINISTRACIÓ PERQUÈ LA NEGOCIACIÓ ESTAVA ABSOLUTAMENT BLOQUEJADA.
Els va faltar fredor, els va faltar judici, els va faltar capacitat, però sobretot els va faltar valor i aguant, i el que és pitjor, van desertar al pitjor moment.
.Per a què serveix una associació que es proclama lluitadora i reivindicativa si quan pot fer-ho, quan té una oportunitat d’or per a defensar a la plantilla, ni reivindica, ni lluita?
Per a què serveix una associació que quan va poder lluitar en defensa de la plantilla, va abandonar el combat i va desertar en el pitjor moment?
QUÈ HAURIA PASSAT SI COM VAN FER APFP, CATAC I MAREA BLAVA, TOTS HAGUÉSSIM FUGIT DE LA NOSTRA RESPONSABILITAT?
CCOO sabem que després d’aquest escrit, continuarem serem crucificats amb mems, com sempre covardament anònims. I és que els que són covards per a una cosa, ho solen ser per a tot.
CCOO continuarem informant, continuarem lluitant i continuarem donant la cara, com sempre fem.
NINGÚ ENS DOBLEGARÀ, PERQUÈ ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PENITENCIÀRIES ES MEREIXEN REPRESENTANTS QUE NO ELS MENTEIXIN I QUE LLUITIN DE VERITAT PELS SEUS DRETS.
No són les nostres paraules sinó els nostres actes els que ens defineixen. CCOO va estar on havia d’estar i va lluitar. Altres no ho vam fer.
La lluita no ha acabat, Hem guanyat una batalla important, però la guerra contra les agressions segueix.
Els qui vulguin ser enganyats dia i nit, que se’ls tracti com menor d’edat i que se’ls digui el que volen sentir, tenen una oferta per a triar.
Els qui vulguin que se’ls digui la veritat, un compromís i una responsabilitat per a lluitar per tothom:
CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya
Barcelona, 27 de març de 2023
US CONTINUAREM INFORMANT!