El dia 1 va entrar en vigor el «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya», aprovat per la circular 2/2021, que al nostre judici no és que sigui un despropòsit, sinó que és UNA AUTÈNTICA BOGERIA.
En primer lloc aquest protocol estableix en la seva pàgina 4 una sèrie de principis reguladors (respecte a la dignitat de la persona, principi de legalitat, de necessitat, de prestar cura i atenció deguda, etc.)
S’OBLIDA PER COMPLET DE QUALSEVOL PRINCIPI QUE ASSEGURI LA INTEGRITAT FÍSICA I PSICOLÒGICA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PENITENCIARIES, LES QUALS IGNORA.
Això ja dóna indici de per on caminaran els tirs posteriors i de quin és el tarannà de la SMPRAV.
Després de diverses definicions i la coneguda palla, en les pàgines 9 a 11 del protocol s’entra a definir un primer pas en la utilització dels mètodes coercitius que denomina «contenció verbal». El problema és que el protocol el fa d’una manera completament embogida que IGNORA I MENYSPREA L’EXPERIÈNCIA DELS TREBALLADORS/ES PENITENCIÀRIES en establir un procediment d’actuació estàndard, que passa per complet de la realitat específica de cada situació, de cada centre i de les persones que participen.
Segons aquest protocol, en alguns punts autènticament embogit, durant el període de «contenció verbal» no es pot fer res que segons el parer de les llumeneres que ho han redactat, pugui alterar a l’intern, que la SMPRAV sembla oblidar que se suposa que ja està alterat.
Sense entrar en un detallat exhaustiu, les perles van des de l’ordre explícita de no mirar directament als ulls de l’intern, ja que suposadament és «reptador», segueix per no poder realitzar la majoria de gestos corporals (des d’amagar les mans a mostrar-les), continuant per detalls com no poder posar-se els guants perquè es considera un gest d’amenaça, i acabant per uns altres autènticament del gènere ximple com és el fet d’haver d’asseure’s davant de l’intern, que recordem, que se suposa que està alterat i per tant pot recórrer a la violència en qualsevol moment. Però per desgracia hi han més.
El protocol de la Secretaria en aquest punt ignora de manera voluntària l’experiència dels treballadors, que hem dut a terme «contenció verbal» des de sempre, però l’hem realitzat d’acord amb les nostres capacitats, i d’acord amb la nostra experiència d’anys, de diverses dècades en molts casos, producte d’un CONEIXEMENT DEL MITJÀ I DELS INTERNS DEL QUAL ABSOLUTAMENT MANQUEN ELS QUE HAN PARIT AQUEST PROTOCOL.
Però el pitjor és que la indefinició acaba dominant el text, de manera que en el futur de facto qualsevol gest verbal o no verbal podrà ser susceptible de ser considerat incorrecte, avaluat de manera paorosament subjectiva pels que mirin les cameres, i enfonsant-nos als treballadors en una inseguretat jurídica absoluta, sempre amenaçats per l’expedient fem el que fem. Si hem mirat a l’intern perquè l’hem mirat, i si no l’hem mirat perquè no l’hem mirat.
Però per desgràcia hi ha més elements en aquest protocol, com per exemple i sense desitjar fer una relació exhaustiva:
- La prohibició de realitzar escorcolls integrals excepte en casos autènticament excepcionals. L’excepcionalitat és tal, que assegura que no es realitzarà cap ni tan sols en situacions de clar perill. Això sí, si després l’intern cala foc a una cel·la perquè portava llumins en els calçotets la culpa serà igualment del funcionari per no haver-lo escorcollat integralment.
- L’enèsim canvi en postura corporal en cas d’immobilització. Segons sembla la moda de la temporada primavera-estiu de 2021 és la de posar a l’intern boca amunt, semiincorporati amb els braços als costats.
- Les visites contínues per part del personal del DERTi el Cap de serveis, com si no tinguessin més tasques que aquesta.
- Un augment salvatge de la càrrega burocràcia, però, com sempre, amb el mateix personal escàs i sobrepassat, si no inexistent.
És clar per què es va desmuntar la Subdirecció de Centres anterior: l’objectiu de la Secretaria era aplicar aquest tipus de normativa, i per a això calia exterminar a qualsevol que fes olor d’interior, ja que ningú amb una setmana d’experiència en interior, ni el “trepa” més descarat, l’acceptaria.
No obstant això el més pervers d’aquest protocol no són tots els despropòsits, en alguns casos autèntiques bogeries sortides de la més trista ignorància i la major mala fe, EL MÉS PERVERS ÉS L’AROMA NAUSEABUNDA I PÚTRIDA DE DESCONFIANÇA PELS SEUS TREBALLADORS, QUE EMANA DE LA NOSTRA SECRETARIA.
Aquest protocol:
- Menysprea la nostra experiència d’anys.
- Ignora la nostra capacitat per a adaptar-nos a la situació, el mitjà i les persones.
- Estableix criteris estàndard engiponats en un despatx per gent que no ha trepitjat un pati en la seva vida, criteris no definits de manera clara i indubtable.
- Ens deixa als treballadors i treballadores d’interior en una situació d’indefensió absoluta, amb els nostres gestos, fins al més nimi i inconscient, jutjats de manera subjectiva i arbitrària, sempre amenaçats per l’expedient.
CCOO EXIGIM LA IMMEDIATA RETIRADA DEL PROTOCOL I LA SEVA MODIFICACIÓ!
Aquest atac de la SMPRAV en aquest cas va dirigit al cor del col·lectiu d’interior, però LES MESURES QUE DE MANERA CONTÍNUA ESTÀ PRENENT LA NOSTRA ADMINISTRACIÓ ESTAN ATACANT DE MANERA DECISIVA I COMPLETA ELS DRETS DE TOTS ELS COL·LECTIUS PER IGUAL!
Barcelona, 6 de maig de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!
May 6 2021
S’HAN TORNAT BOJOS!
El dia 1 va entrar en vigor el «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya», aprovat per la circular 2/2021, que al nostre judici no és que sigui un despropòsit, sinó que és UNA AUTÈNTICA BOGERIA.
En primer lloc aquest protocol estableix en la seva pàgina 4 una sèrie de principis reguladors (respecte a la dignitat de la persona, principi de legalitat, de necessitat, de prestar cura i atenció deguda, etc.)
S’OBLIDA PER COMPLET DE QUALSEVOL PRINCIPI QUE ASSEGURI LA INTEGRITAT FÍSICA I PSICOLÒGICA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES PENITENCIARIES, LES QUALS IGNORA.
Això ja dóna indici de per on caminaran els tirs posteriors i de quin és el tarannà de la SMPRAV.
Després de diverses definicions i la coneguda palla, en les pàgines 9 a 11 del protocol s’entra a definir un primer pas en la utilització dels mètodes coercitius que denomina «contenció verbal». El problema és que el protocol el fa d’una manera completament embogida que IGNORA I MENYSPREA L’EXPERIÈNCIA DELS TREBALLADORS/ES PENITENCIÀRIES en establir un procediment d’actuació estàndard, que passa per complet de la realitat específica de cada situació, de cada centre i de les persones que participen.
Segons aquest protocol, en alguns punts autènticament embogit, durant el període de «contenció verbal» no es pot fer res que segons el parer de les llumeneres que ho han redactat, pugui alterar a l’intern, que la SMPRAV sembla oblidar que se suposa que ja està alterat.
Sense entrar en un detallat exhaustiu, les perles van des de l’ordre explícita de no mirar directament als ulls de l’intern, ja que suposadament és «reptador», segueix per no poder realitzar la majoria de gestos corporals (des d’amagar les mans a mostrar-les), continuant per detalls com no poder posar-se els guants perquè es considera un gest d’amenaça, i acabant per uns altres autènticament del gènere ximple com és el fet d’haver d’asseure’s davant de l’intern, que recordem, que se suposa que està alterat i per tant pot recórrer a la violència en qualsevol moment. Però per desgracia hi han més.
El protocol de la Secretaria en aquest punt ignora de manera voluntària l’experiència dels treballadors, que hem dut a terme «contenció verbal» des de sempre, però l’hem realitzat d’acord amb les nostres capacitats, i d’acord amb la nostra experiència d’anys, de diverses dècades en molts casos, producte d’un CONEIXEMENT DEL MITJÀ I DELS INTERNS DEL QUAL ABSOLUTAMENT MANQUEN ELS QUE HAN PARIT AQUEST PROTOCOL.
Però el pitjor és que la indefinició acaba dominant el text, de manera que en el futur de facto qualsevol gest verbal o no verbal podrà ser susceptible de ser considerat incorrecte, avaluat de manera paorosament subjectiva pels que mirin les cameres, i enfonsant-nos als treballadors en una inseguretat jurídica absoluta, sempre amenaçats per l’expedient fem el que fem. Si hem mirat a l’intern perquè l’hem mirat, i si no l’hem mirat perquè no l’hem mirat.
Però per desgràcia hi ha més elements en aquest protocol, com per exemple i sense desitjar fer una relació exhaustiva:
És clar per què es va desmuntar la Subdirecció de Centres anterior: l’objectiu de la Secretaria era aplicar aquest tipus de normativa, i per a això calia exterminar a qualsevol que fes olor d’interior, ja que ningú amb una setmana d’experiència en interior, ni el “trepa” més descarat, l’acceptaria.
No obstant això el més pervers d’aquest protocol no són tots els despropòsits, en alguns casos autèntiques bogeries sortides de la més trista ignorància i la major mala fe, EL MÉS PERVERS ÉS L’AROMA NAUSEABUNDA I PÚTRIDA DE DESCONFIANÇA PELS SEUS TREBALLADORS, QUE EMANA DE LA NOSTRA SECRETARIA.
Aquest protocol:
CCOO EXIGIM LA IMMEDIATA RETIRADA DEL PROTOCOL I LA SEVA MODIFICACIÓ!
Aquest atac de la SMPRAV en aquest cas va dirigit al cor del col·lectiu d’interior, però LES MESURES QUE DE MANERA CONTÍNUA ESTÀ PRENENT LA NOSTRA ADMINISTRACIÓ ESTAN ATACANT DE MANERA DECISIVA I COMPLETA ELS DRETS DE TOTS ELS COL·LECTIUS PER IGUAL!
Barcelona, 6 de maig de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!