La ineficàcia i mala gestió de la secretària de mesures penals que sofrim des de fa anys s’ha encebat no sols en l’àmbit d’interior i oficines, sinó també de manera molt assenyalada en l’àmbit de tractament, que suposadament hauria de ser el vaixell almirall d’una administració les polítiques de la qual fan aigües per totes bandes, i que al final ha resultat tan maltractat i a vegades més, que la resta d’àmbits penitenciaris
Un exemple paradigmàtic és el C.P. Brians 2, que ha estat considerat per la secretària de mesures penals com una espècie d’esponja capaç d’assimilar tota mena de tasques addicionals i una font de recursos humans suposadament inesgotable, fins a deixar tots els àmbits de personal al moll de l’os.
La situació de l’àrea de tractament en el C.P. Brians 2 és crítica:
- No es compleix la RLT i encara menys les previsions de l’administració expressades per escrit en 2022
- El retard i dilació en cobrir les vacants y vacants reservades que es produeixen per comissions de servei, personal que marxa a altres centres, substitucions per baixes mèdiques, etc.
- Pèrdua de places de personal per reubicacions a la DG, però que consten com a destinades al centre i que, per tant, no es cobreixen. Actualment són 3 educadors, 2 treballadors socials i 1 monitora.
- Nous programes específics RECVI i Benestar que s’han dotat de personal a costa del personal dels equips de tractament, però sense cobrir les places vacants. Actualment, són 3 psicòlegs i 3 educadors.
- Cobertura de places de personal que estan actualment “cobertes” per persones amb baixa mèdica (IT) o formadors, és a dir, de facto cobertures fictícies.
La infradotació i la no cobertura de vacants o d’adscripcions provisionals a altres tasques posa en evidència la necessitat d’agilitzar processos a través de la cobertura ràpida i eficaç per mitjà de borses de tractament, tal com indica el punt 12 del nou Acord de Condicions de tTeball 2024-2027 i de dimensionar correctament les plantilles que s’ha de realitzar per mitjà d’una auditoria contemplada en el punt 9 de l’acord.
La falta de personal es tradueix en un increment molt important de la càrrega laboral per al reduït nombre de professionals de tractament que romanen en el seu lloc, els quals han de fer-se càrrec no sols de les seves tasques, sinó també de les del personal que no és present en el centre, destinat a altres tasques o programes o de les vacants sense cobrir.
Aquesta situació de falta greu de personal provoca:
- Un desgast professional i un estrès laboral notables que se suma al que ja porta patint el col·lectiu de manera endèmica.
- Equips multidisciplinaris sempre incomplets, sobrecarregant a la resta de l’equip. Afectació en la gestió del dia a dia.
- Dificultat per la realització de les activitats bàsiques laborals: Intervenció, entrevistes, atenció individual, realització d’informes. Però si un RISCANVI no està actualitzat en la data que toca, o un PIT, l’administració demana explicacions.
- Repercussió en el compliment dels PIT.
- Dificultats de gestió degudes a la sobrecàrrega de treball, la tensió i l’estrès.
Un element addicional que agreuja la situació encara més és l’assumpció per part del centre de tasques que no li corresponen sense que hi hagi hagut reforç de cap personal:
- Des de fa molt de temps les RPS (Responsabilitat Personal Subsidiària), que haurien de realitzar-se en el C.P. Brians 1, s’estan realitzant en el C.P. Brians 2 sense rebre cap reforç, originant una càrrega extra de treball (classificacions, plans d’excarceració, coordinacions externes, informes de perillositat si s’escau, etc.) Estadísticament potser no són una dada significativa en ser condemnes curtes, però comporten un desgast elevat doncs és una entrada i sortida contínua d’un flux d’interns que generen moltíssima feina.
- Interns que venen per desmassificació d’altres centres penitenciaris sense classificar, havent-se complert en molts casos gran part dels 2 mesos de període d’observació que haurien de tenir els equips per tal de fer una bona valoració del cas així com el pla de treball que marcarà la seva condemna i trajectòria, havent de fer aquesta feina a correcuita.
A tot l’anterior i com si no fos suficient, finalment s’afegeixen els ingressos voluntaris atesos en el C.P. Brians 2 i l’augment progressiu del nombre d’interns, que arriba als 1.500.
No podem oblidar que Brians 2 és un centre de compliment ordinari, dels més grans de Catalunya, on:
- S’han de donar resposta a funcions relacionades amb la intervenció grupal i individual corresponents a les necessitats criminògenes de la nostra població.
- Compliment de les revisions de PIT.
- Valoracions de risc amb l’escala RISCANVI cada 6 mesos.
- Estudi de permisos i seguiment dels mateixos
- Valoracions de les progressions de grau.
- Derivacions a recursos de la xarxa amb les seves corresponents sortides programades per avaluar els casos i adaptació del perfil al recurs.
- Valoracions d’excarceracions i informes de les excarceracions d’alt risc.
- Reunions de coordinacions entre equips i amb departaments especials com Salut Mental o CAS.
D’altra banda, fem constància que actualment hi ha molts interns al centre regressats provisionalment a art. 82 del R.P amb l’objectiu de realitzar intervenció al nostre context, és a dir, a centres de compliment ordinari, constant estadísticament com tercers graus, quan haurien d’estar a centres oberts.
Això per no parlar dels interns a l’espera de poder accedir a les places de centres oberts, però que no poden per manca de recursos exteriors al no tenir centres. Aquest aspecte sembla que no s’ha tingut en compte pels creadors d’aquest magnífic Pla d’Obertabilitat.
Això de tots fora està molt bé, però… a on???
Finalment, CCOO sol·licitem a la secretaria de mesures penals rebre informació sobre els resultats del Pla d’Obertabilitat un cop s’hagin complert els primers 6 mesos de la seva aplicació: nombre de no reingressos, trencaments de condemna, regressions de grau per incompliments, diferenciades de les regressions de grau judicials, etc.
Barcelona, 2 de maig de 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!
May 2 2024
LA SITUACIÓ DE TRACTAMENT AL C.P. BRIANS 2
La ineficàcia i mala gestió de la secretària de mesures penals que sofrim des de fa anys s’ha encebat no sols en l’àmbit d’interior i oficines, sinó també de manera molt assenyalada en l’àmbit de tractament, que suposadament hauria de ser el vaixell almirall d’una administració les polítiques de la qual fan aigües per totes bandes, i que al final ha resultat tan maltractat i a vegades més, que la resta d’àmbits penitenciaris
Un exemple paradigmàtic és el C.P. Brians 2, que ha estat considerat per la secretària de mesures penals com una espècie d’esponja capaç d’assimilar tota mena de tasques addicionals i una font de recursos humans suposadament inesgotable, fins a deixar tots els àmbits de personal al moll de l’os.
La situació de l’àrea de tractament en el C.P. Brians 2 és crítica:
La infradotació i la no cobertura de vacants o d’adscripcions provisionals a altres tasques posa en evidència la necessitat d’agilitzar processos a través de la cobertura ràpida i eficaç per mitjà de borses de tractament, tal com indica el punt 12 del nou Acord de Condicions de tTeball 2024-2027 i de dimensionar correctament les plantilles que s’ha de realitzar per mitjà d’una auditoria contemplada en el punt 9 de l’acord.
La falta de personal es tradueix en un increment molt important de la càrrega laboral per al reduït nombre de professionals de tractament que romanen en el seu lloc, els quals han de fer-se càrrec no sols de les seves tasques, sinó també de les del personal que no és present en el centre, destinat a altres tasques o programes o de les vacants sense cobrir.
Aquesta situació de falta greu de personal provoca:
Un element addicional que agreuja la situació encara més és l’assumpció per part del centre de tasques que no li corresponen sense que hi hagi hagut reforç de cap personal:
A tot l’anterior i com si no fos suficient, finalment s’afegeixen els ingressos voluntaris atesos en el C.P. Brians 2 i l’augment progressiu del nombre d’interns, que arriba als 1.500.
No podem oblidar que Brians 2 és un centre de compliment ordinari, dels més grans de Catalunya, on:
D’altra banda, fem constància que actualment hi ha molts interns al centre regressats provisionalment a art. 82 del R.P amb l’objectiu de realitzar intervenció al nostre context, és a dir, a centres de compliment ordinari, constant estadísticament com tercers graus, quan haurien d’estar a centres oberts.
Això per no parlar dels interns a l’espera de poder accedir a les places de centres oberts, però que no poden per manca de recursos exteriors al no tenir centres. Aquest aspecte sembla que no s’ha tingut en compte pels creadors d’aquest magnífic Pla d’Obertabilitat.
Això de tots fora està molt bé, però… a on???
Finalment, CCOO sol·licitem a la secretaria de mesures penals rebre informació sobre els resultats del Pla d’Obertabilitat un cop s’hagin complert els primers 6 mesos de la seva aplicació: nombre de no reingressos, trencaments de condemna, regressions de grau per incompliments, diferenciades de les regressions de grau judicials, etc.
Barcelona, 2 de maig de 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!