INCIDENT AL MR-6
L’11/08/2024 ha tocat patir un nou incident, aquest cop al MR-6
Arran d’una agressió d’un intern cap a un altre, al moment d’intercedir els funcionaris, i conduir a l’agressor al DERT, un personatge amb una llarguíssima trajectòria a Departaments especials de tota Catalunya, complint gairebé tota la seva condemna en primer grau, Art. 93, va començar a amenaçar als funcionaris entre cancells, i al moment d’arribar el cap de serveis, agredeix a aquest amb un cop de cap, i a la resta de funcionaris amb cops de puny i peus fins que es va poder reduir.
Per sort, aquest cop, cap company ha resultat lesionat greu, tot i l’extrema violència de l’intern.
Aquest incident reflexa un altre cop que determinada tipologia d’intern ni s’adapta, ni es vol adaptar al medi penitenciari, ja que actuant de la forma que actuen, amb agressions, extorsions, i conductes disruptives, aconsegueixen més beneficis, que la resta de població, que intenta complir la condemna sense conflictes, buscant treball a tallers, etc. …i sense incidents.
Aquest intern, igual que altres arran de les presons, es troba complint diverses condemnes per delictes comesos al carrer, entre d’altres, de lesions. És vergonyós que durant la seva condemna, ha agredit en multitud d’ocasions al personal penitenciari, sense cap classe de repercussió legal.
És habitual que qualsevol incident agressiu, quedi estancat després d’obrir les diligències prèvies, de tal forma, que no suposa cap mena de responsabilitat pels interns agressors.
Ens diuen que els centenars de càmeres dels centres penitenciaris són per protegir-nos. No és el primer cop que agressions gravíssimes a l’interior d’una presó, fins i tot enregistrades amb aquestes, s’intenten jutjar un cop l’intern ja es troba en llibertat, i atès que l’actual població penitenciària, té un elevat percentatge d’interns estrangers, els quals marxen del país, un cop finalitzen la pena que ja es trobaven complint, de forma que mai arriben a jutjar-se dites agressions, quedant així impunes.
No és lògic esperar anys en jutjar uns fets flagrants, mentre es té a disposició a la persona que ha comès el delicte, i esperar que surti en llibertat per citar-lo quan ja es troba en un altre país. A Catalunya hi ha greus agressions de fa més de cinc anys que encara no s’han jutjat.
Esperem que amb aquesta nova etapa que s’inicia, es procuri accelerar aquests tràmits, i que cap agressió quedi sense repercussió. Si aquests interns tenen clar que les agressions impliquen l’augment de la condemna, es reduiria significativament el nombre d’aquestes. Si tal com ara, no suposa res, únicament els fins a 14 dies d’aïllament, que especifica el reglament penitenciari, l’agressivitat anirà en augment, com ja passa de fa temps.
També aprofitem per recordar que aquest és el centre més antic de Catalunya, i amb les instal·lacions més obsoletes, tot i que compta amb un dels tres DERT més grans del sistema penitenciari català. Fa temps que, a conseqüència d’això, es rep multitud d’interns d’altres centres, que protagonitzen nombrosos incidents, havent de complir primer grau al nostre centre, i que un cop el finalitzen, no tornen al centre d’origen, sinó que es queden al C.P. Ponent, en mòduls ordinaris, de forma que augmenta sensiblement el nombre d’interns conflictius al centre, creant així el polvorí en el qual treballem.
Qualsevol via ferroviària, en arribar a la fi, dona la volta i torna pel mateix camí. sembla que dins del sistema penitenciari, és impossible donar la volta, i els passatgers es queden a l’última estació.
Lleida, 12 d’agost del 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!
Ago 12 2024
UNA ALTRA AGRESSIÓ A PONENT
INCIDENT AL MR-6
L’11/08/2024 ha tocat patir un nou incident, aquest cop al MR-6
Arran d’una agressió d’un intern cap a un altre, al moment d’intercedir els funcionaris, i conduir a l’agressor al DERT, un personatge amb una llarguíssima trajectòria a Departaments especials de tota Catalunya, complint gairebé tota la seva condemna en primer grau, Art. 93, va començar a amenaçar als funcionaris entre cancells, i al moment d’arribar el cap de serveis, agredeix a aquest amb un cop de cap, i a la resta de funcionaris amb cops de puny i peus fins que es va poder reduir.
Per sort, aquest cop, cap company ha resultat lesionat greu, tot i l’extrema violència de l’intern.
Aquest incident reflexa un altre cop que determinada tipologia d’intern ni s’adapta, ni es vol adaptar al medi penitenciari, ja que actuant de la forma que actuen, amb agressions, extorsions, i conductes disruptives, aconsegueixen més beneficis, que la resta de població, que intenta complir la condemna sense conflictes, buscant treball a tallers, etc. …i sense incidents.
Aquest intern, igual que altres arran de les presons, es troba complint diverses condemnes per delictes comesos al carrer, entre d’altres, de lesions. És vergonyós que durant la seva condemna, ha agredit en multitud d’ocasions al personal penitenciari, sense cap classe de repercussió legal.
És habitual que qualsevol incident agressiu, quedi estancat després d’obrir les diligències prèvies, de tal forma, que no suposa cap mena de responsabilitat pels interns agressors.
Ens diuen que els centenars de càmeres dels centres penitenciaris són per protegir-nos. No és el primer cop que agressions gravíssimes a l’interior d’una presó, fins i tot enregistrades amb aquestes, s’intenten jutjar un cop l’intern ja es troba en llibertat, i atès que l’actual població penitenciària, té un elevat percentatge d’interns estrangers, els quals marxen del país, un cop finalitzen la pena que ja es trobaven complint, de forma que mai arriben a jutjar-se dites agressions, quedant així impunes.
No és lògic esperar anys en jutjar uns fets flagrants, mentre es té a disposició a la persona que ha comès el delicte, i esperar que surti en llibertat per citar-lo quan ja es troba en un altre país. A Catalunya hi ha greus agressions de fa més de cinc anys que encara no s’han jutjat.
Esperem que amb aquesta nova etapa que s’inicia, es procuri accelerar aquests tràmits, i que cap agressió quedi sense repercussió. Si aquests interns tenen clar que les agressions impliquen l’augment de la condemna, es reduiria significativament el nombre d’aquestes. Si tal com ara, no suposa res, únicament els fins a 14 dies d’aïllament, que especifica el reglament penitenciari, l’agressivitat anirà en augment, com ja passa de fa temps.
També aprofitem per recordar que aquest és el centre més antic de Catalunya, i amb les instal·lacions més obsoletes, tot i que compta amb un dels tres DERT més grans del sistema penitenciari català. Fa temps que, a conseqüència d’això, es rep multitud d’interns d’altres centres, que protagonitzen nombrosos incidents, havent de complir primer grau al nostre centre, i que un cop el finalitzen, no tornen al centre d’origen, sinó que es queden al C.P. Ponent, en mòduls ordinaris, de forma que augmenta sensiblement el nombre d’interns conflictius al centre, creant així el polvorí en el qual treballem.
Qualsevol via ferroviària, en arribar a la fi, dona la volta i torna pel mateix camí. sembla que dins del sistema penitenciari, és impossible donar la volta, i els passatgers es queden a l’última estació.
Lleida, 12 d’agost del 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!