1ER TRIMESTRE DE 2019 LES AGRESSIONS SEGUEIXEN AUGMENTANT SENSE FRE NI RESPOSTA DE L’ADMINISTRACIÓ

Diumenge passat 5 de maig es va produir un incident d’extrema gravetat en el C.P. Puig dels Basses. Una interna coneguda per la seva conflictivitat i d’historial psiquiàtric va agredir un funcionari quan era traslladada de tornada a la seva cel·la amb un bolígraf manipulat al coll. Només la ràpida intervenció d’un segon company va evitar que es consumés, podent ser reduïda la interna després de resistir-se amb la violència més gran.

Per desgràcia i encara que superficialment ho pugui semblar, no va ser un fet extraordinari ni alguna cosa que trenqui amb la tònica actual de degradació progressiva, contínua i sense fre de la seguretat dels treballadors a les mans de l’agressivitat d’interns cada vegada més embravits i violents.

CCOO vàrem publicar el passat 1 d’abril un estudi sobre les agressions sofertes pels treballadors penitenciaris a mans d’interns que inclou les dades disponibles recollides entre l’1 de gener de 2016 i el 31 de desembre de 2018. Les xifres evidencien un creixement continu, desorbitat i en fletxa dels incidents violents de manera que per exemple els incidents més greus, amb baixes mèdiques de companys, s’han duplicat en aquests tres anys.

Si bé inicialment es va observar una concentració dels incidents en dos centres, el C.P. Brians 1 i C.P. Quatre Camins, que en 2017 van arribar a sumar el 60% dels incidents violents soferts pels treballadors penitenciaris catalans, durant 2018 s’ha observat, que el pes de tots dos centres ha disminuït en termes relatius pel fet que el fenomen de les agressions ha anat fent metàstasis a altres centres, especialment al C.P. Puig dels Basses encara que no només.

D’acord a les dades del primer trimestre d’aquest any, el C.P. Puig dels Basses ha arribat ja en tot just tres mesos al 62,5% de les agressions sofertes durant els 12 mesos anteriors (20 al gener-març d’aquest any contra 31 en tot el 2018), arribant a un volum semblant al del C.P. Quatre Camins i superant clarament al C.P. Brians 2, que és el centre més gran en mida i població interna de Catalunya.

 

Total per centres (Gener-Març) 2019
Centres Agr.  Greus Agr. Lleus Total Agr. Temp. Greus Temp. Lleus Total Temp. Total Combinat
C.P. Quatre Camins 1 9 10 (16,39%) 3 8 11 (21,57%) 21 (18,75%)
C.P. Brians 1 23 23 (37,70%) 2 10 12 (23,53%) 35 (31,25%)
C.P. Brians 2 4 4 (6,56%) 11 11 (21,57%) 15 (13,39%)
C.P. Joves 5 5 (8,20%) 2 2 (3,92%) 7 (6,35%)
C.P. Puig de les Basses 4 10 14 (22,95%) 1 5 6 (11,76%) 20 (17,86%)
C.P. Mas d’Enric 1 2 3 (4,92%) 2 2 4 (7,84%) 7 (6,35%)
C.P. Ponent 1 1 2 (3,28%) 2 3 5 (9,80%) 7 (6,35%)
Resta de centres
TOTAL 7 54 61 10 41 51 112

 

Però no només ha estat el C.P. Puig dels Basses el que ha crescut en nombre d’agressions, temptatives i incidents violents. Per desgràcia ho han fet TOTS els centres, uns més i uns altres menys.

Durant el primer trimestre de 2019 s’han registrat 140 incidents en els centres penitenciaris catalans, que representa un increment de res menys que el 35% sobre els 104 incidents soferts durant el primer trimestre de 2018, que ja va ser un any rècord.

 

Incidents totals 2017-2019 (Gener-març)
2019 2018 2017
Gener 40 38 20
Febrer 44 34 33
Març 56 32 28
140 104 81

 

Però és que a més augmenten en gravetat. Enfront dels 11 incidents greus (amb baixa mèdica del treballador) soferts durant el primer trimestre de 2017 i els 13 soferts en 2018, aquests tres primers mesos el nombre d’incidents greus s’ha duplicat, escalant fins a 26, la qual cosa representa un increment del 100% respecte a l’any passat i del 120% respecte a 2017.

 

Incidents greus (amb baixa mèdica) 2017-2019 (gener-març)
2019 2018 2017
Gener 6 4 1
Febrer 3 4 5
Març 17 5 5
26 13 11

 

Es miri per on es miri la situació està absoluta i totalment descontrolada, amb increments rècord a negatiu de totes les variables que es vulgui prendre, que invariablement i de manera inexorable es produeixen trimestre rere trimestre i any rere any.

No obstant això l’administració NO FA RES, excepte responsabilitzar en la major part dels casos a l’absència de formació o presumptes errors dels treballadors.

Per CCOO la formació és necessària i convenient però des de cap punt de vista és la principal i encara menys la causa d’aquesta degradació. Això i suposem que posar veles a la Verge i sobretot esperar a veure si hi ha sort i miraculosament escampa.

CCOO tenim clars els següents punts, que porten a una conclusió lògica:

  • El nombre d’interns s’ha mantingut remarcablement estable durant els últims anys (8600 interns a fi de 2016, 8400 a fi de 2017 i 2018 i gairebé 8,500 a fi de març d’aquest any), amb variacions anuals de poc més d’un 2%.
  • Que la tipologia d’interns no ha canviat de manera ressenyable.
  • Que els funcionaris continuem sent any rere any els mateixos, el que menys amb 10 anys d’experiència i la majoria amb 20 i 30 anys, en una plantilla criminalment envellida. L’únic moviment són els 40 o 50 companys que actualment desapareixen del sistema per jubilacions i defuncions, i els 50 o 60 reforços que es contracten per any, la qual cosa representa a penes un moviment anual d’un escàs 2% dels 3300 treballadors d’interior i de tot just l’1% del conjunt de treballadors penitenciaris.

Si els valors principals a tenir en compte, que són número i tipologia d’interns, número i estat dels centres i número i estabilitat dels treballadors bàsicament s’han mantingut invariables,  com és possible que cada any es produeixi un increment continu i salvatge dels incidents violents, fins i tot duplicant-se en els seus valors més greus, al llarg dels últims tres anys?

Per a CCOO les raons principals més enllà de falta de personal, la gestió desastrosa d’aquest o l’estat calamitós de molts centres són dos:

  1. L’Administració no ha fet RES per a revertir o simplement controlar la situació, assistint impassible a un fenomen que dóna per descomptat i que sembla acceptar de manera passiva com una cosa inevitable. No hi ha plans de xoc de cap mena ni s’entrelluca cap mesura amb ambició real d’intentar modificar la situació.
  2. L’Administració està aplicant en els centres penitenciaris catalans de manera conscient i voluntarista a través dels seus equips directius una política respecte als interns que afecta de manera molt negativa a la seguretat dels treballadors. Es deu a aquesta política, que ignora la virtut de la dissuasió i no desincentiva l’ús de l’agressió per part dels interns, el creixement salvatge i desorbitat del nombre d’incidents violents, i del nombre de baixes de treballadors penitenciaris catalans.

En contrapartida, després d’un pla de xoc i un canvi iniciat el 2016 amb “importants millores” que finalment van implantar amb la circular 2/2017 referent al règim tancat i amb l’objecte de reduir al màxim l’aplicació d’aquest, la Secretaria de Mesures Penals es vanta d’haver reduït les estances mínimes als Departaments de Sancionats i de Règim Tancat dels interns.

CCOO exigim una revisió urgent del Protocol al Comitè de Seguretat i Salut, i sobretot cal una modificació de les polítiques de gestió respecte dels interns.

L’aplicació d’un conjunt de mesures que específicament estiguin destinades a la prevenció d’agressions és primordial, però si aquestes no van acompanyades de recursos i d’una voluntat de canvi reals tornaran a quedar en res. És necessari  que es posi fi aquesta política conscient de la secretaria que ens posa en perill a tots els treballadors i treballadores penitenciàries.   

Barcelona a 07 de maig de 2019

 

DESCARREGEU EN PDF L’INFORME DE CCOO SOBRE LES AGRESSIONS AL PRIMER TRIMESTRE DE 2019

US CONTINUAREM INFORMANT!!