AGRESSIONS 2017: ANEM A PITJOR

Una vegada tancat l'any 2017 i després d'analitzar CCOO les dades facilitades per l'Administració en el si del grup de treball dedicat a informar sobre les agressions sofertes pels treballadors penitenciaris, la situació solament pot qualificar-se de completament desastrosa. Si en 2016 estàvem malament, en 2017 estem encara pitjor i no sembla que hàgim tocat fons.

Si l'any 2016 ja va certificar un increment descontrolat al llarg de l’any d'agressions, de temptatives i de funcionaris lesionats, 2017 demostra que l'enfonsament progressiu de la seguretat dels treballadors penitenciaris no és simplement una tendència temporal sinó una realitat permanent que s'està agreujant amb el temps i a més de manera cada vegada més accelerada.

Al final d'aquest escrit adjuntem taules realitzades internament per CCOO d'acord a les dades brutes facilitades per l'administració i discutides en el grup de treball però com a resum ràpid tenim el següent:

Si considerem solament els incidents únics, independentment del nombre de funcionaris afectats, en 2017 s'ha produït un increment del 34,25% en el nombre d'incidents pel que fa a les xifres de 2016, que ja eren clarament escandaloses.

La dada anterior encobreix un increment encara major de les agressions confirmades, que han augmentat un 39,8% pel que fa a les de 2016.

Si a les agressions confirmades afegim les temptatives, una part d'elles greus, l'increment segueix sent molt substancial: del 27,5% pel que fa a 2016. La preocupant mitjana d'incidents d'agressió o temptatives mensuals és de 26,67 casos al mes. Això vol dir que pràcticament CADA DIA els treballadors penitenciaris sofrim una agressió confirmada o una temptativa d'agressió en un centre penitenciari català.

Si ens centrem únicament en les agressions que l'Administració qualifica de manera molt restrictiva com a "greus", és a dir amb treballadors necessitats d'atenció mèdica i a més en baixa laboral, l'increment durant 2017 ha estat del 23,1% pel que fa a l'any anterior.

També hi ha hagut un increment del 12,8% en el nombre de funcionaris agredits greument amb una mitjana mensual de 8,83 funcionaris agredits al mes. En altres paraules i en mitjana, cada quatre dies un treballador penitenciari català precisa atenció sanitària i ha de prendre la baixa mèdica a causa de l'agressió d'interns.

Dos únics centres, CP Quatre Camins i C.P Brians 1 concentren ni més ni menys que el 63 % dels funcionaris agredits. Un centre de la grandària de CP Brians 2 en canvi solament presenta un 10% dels casos de funcionaris agredits.

La situació solament pot qualificar-se de molt preocupant, fent l'efecte que l'Administració no solament no controla la situació sinó que l'empitjora, prenent decisions en matèria de personal que dificulten no ja una disminució de la taxa d'incidents violents sinó fins i tot una simple estabilització. Ens consta que a diversos centres des de gener s'han disparat a l'alça el nombre d'incidents regimentals controlats, que al seu torn són un clar indicador de creixement dels incidents de major gravetat. Anem a  pitjor i tot indica que la situació no solament no s'estabilitza sinó que empitjora de manera contínua.

Les ocurrències de tipus polític, sense raons de política penitenciària seriosa que les recolzi, únicament pensant en els vots i no en el bé públic, com va ser el tancament del CP d'Homes de Barcelona, la reclassificació a corre-cuita del CP Brians 1 en centre de preventius, el experiments posteriors de la direcció al mateix centre i la distribució d'interns i funcionaris per totes les presons catalanes incrementant el seu número a tot arreu, han tensionat el sistema afectant de manera molt clara la seguretat dels treballadors penitenciaris i dels interns.

Una política de personal de la Direcció General que solament pot qualificar-se com autènticament desastrosa, basada en la reducció de costos, la supressió de drets dels treballadors i fins i tot l'explotació salvatge d'una part d'aquests amb la creació d'una subclasse de funcionaris interins als quals se'ls aplica característiques de treball esclau, sense horaris ni drets, ha causat una terrible manca de personal als centres. Qualsevol treballador penitenciari amb experiència sap que l'augment d'interns unit a una reducció proporcional de funcionaris produeix inseguretat i que aquesta inseguretat sempre es tradueix en un augment de les agressions entre interns i d'interns a treballadors penitenciaris, dinàmica terrible i perillosa en la qual estem immersos actualment.

CCOO considerem que la solució a l'augment desbocat dels incidents violents a les presons catalanes necessàriament ha d'incloure:

• Un augment urgent, ineludible i immediat de personal a través d'un increment del personal inclòs en la borsa d'interins.

• Una estabilització de plantilles a través de la realització ràpida dels concursos de trasllats i de comandaments de tots els àmbits que permeti fixar els llocs ocupats i per tant donar estabilitat als treballadors penitenciaris i amb ells a tot el sistema.

• La realització ràpida de les oposicions previstes i un augment de places d'acord al pla d'estabilització i consolidació (PESCO), acord subscrit pels sindicats i l'administració central i autonòmica. D'aquesta manera s'afavoriria la necessària estabilització de plantilles i s'aconseguiria l'imprescindible augment de plantilla a mitjà i llarg termini.

El reconeixement dels treballadors penitenciaris com agents de l’autoritat.

• El desbloqueig de les negociacions del Grup de Treball del Protocol d'Agressions, fins ara bloquejades per l'actitud obstruccionista de l'Administració, poc inclinada a aplicar íntegrament l'acord de continguts mínims aprovat per la Comissió Paritària General de Prevenció de Riscos Laborals.

• La realització de plans de xoc específics i urgents per als dos centres més afectats, CP Brians 1 i CP Quatre Camins, que concentren dos terços dels funcionaris agredits en tota Catalunya.

Aquesta situació no pot sostenir-se per més temps. Un altre any més d'increment de les agressions i del nombre de funcionaris lesionats al nivell dels dos últims anys és completament inacceptable. L'administració té l'obligació i el deure de prendre mesures immediates per corregir una situació de deteriorament sever de la seguretat dels treballadors penitenciaris que de seguir per aquest camí finalment podria portar danys irreparables.

DESCARREGA L'ESCRIT SOBRE LES AGRESSIONS ALS CENTRES PENITENCIARIS DE CATALUNYA EN PDF

US CONTINUAREM INFORMANT!!

Haz click en el cuadro para descargarlo en mayor tamaño en PDF

Agresión Grave: Acto voluntario e intencionado del interno de agredir físicamente a un funcionario y que requiere asistencia hospitalaria externa que comporta baja laboral.

Agresión Leve: Misma definición que grave pero que no conlleva baja laboral como consecuencia. Incluye los escupitajos como agresión desde abril de 2016.

Tentativa: Agresión que no requiere atención sanitaria. Dividas desde abril de 2016 en graves y leves en función de la naturaleza de la tentativa de agresión.

Lesiones graves: Daños que requieren asistencia sanitaria y comportan baja laboral causados por actos de los internos que se consideran no voluntarios o no intencionados.

Lesiones Leves: Daños que pueden comportar o no asistencia sanitaria y no comportan baja laboral.