Cínico, ca
Del lat. cynĭcus, y este del gr. κυνικός kynikós; propiamente ‘perruno’.
-
- adj. Dicho de una persona: Que actúa con falsedad o desvergüenza descaradas.
Ahir, 6 de novembre, durant la reunió d’emergència amb la plana major de la Secretaria de Mesures Penals (SMPRAV) sol·licitada ahir per CCOO a causa de les mesures insuficients adoptades pel «comitè de crisi», als treballadors penitenciaris catalans ens va tocar sofrir una sessió de cinisme desvergonyit i culpable per part de la SMPRAV com no havíem experimentat mai.
Els membres de la plana major de la Secretaria van actuar com uns autèntics cínics. I van ser cínics perquè el Secretari de Mesures Penals i els seus tres Subdirectors Generals van ser falsos, ja que sabien perfectament que els arguments que utilitzaven eren mentides i fal·làcies, i van ser desvergonyits, perquè els importava un rave que tot el que ells van dir fos fals tal com els vam dir en la seva cara una vegada i una altra durant la reunió que va arribar a uns nivells de tensió difícilment suportables.
LES MESURES HORÀRIES PRESES SÓN INSUFICIENTES, ABSURDES I INCOHERENTS, I HO SABEN
|
L’article 4 de la resolució de Salut SLT/2700/2020 publicada en el DOGC el dijous passat que va establir el confinament municipal de cap de setmana i el toc de queda, diu al punt 4:
4 Mesures de prevenció i higiene en centres de treball
-
- S’obliga els titulars dels centres de treball, públics i privats, a limitar al màxim la mobilitat laboral de persones treballadores, adoptant les mesures organitzatives i tècniques necessàries per fer-ho possible. A aquest efecte, han d’implementar treball a distància o teletreball, llevat quan és impossible desenvolupar l’activitat laboral a distància o bé quan no es disposa acreditadament dels mitjans per fer-ho. En aquest darrer cas s’han d’establir horaris d’entrada i sortida esglaonats, flexibilitat horària o similars.
La SMPRAV s’ha passat TOT pel folre, a excepció de la sortida esglaonada, i això únicament perquè la resolució de Salut els obliga explícitament a aplicar-la. No faran res fins que hi hagi 1000 baixes i s’ensorrin els centres?
Sortida esglaonada
CCOO els hem fet veure l’absurd que és que la SMPRAV obligui a complir l’horari rigorosament. És a dir, si t’obliguen a entrar mitja hora o una hora més tard perquè així ho decideix el centre (i recordem que el personal de tractament i d’oficines ha d’entrar obligatòriament en franges de mitja hora), hauràs de recuperar-la sortint més tard, perquè si no, se’t sancionarà per incompliment horari.
CCOO els hem dit per activa i per passiva que és absurd obligar a complir l’horari al 100% i de manera estricta en cas d’entrada i sortida esglaonada, ja que obliga els treballadors a romandre absurdament en el centre per a poder complir horari i així evitar ser sancionat.
ELS HA ESTAT IGUAL. La Subdirectora de Centres, que semblava una ànima en pena que a penes ha obert la boca durant la reunió, ha arribat a dir cínicament que si no ens agradava l’entrada i sortida esglaonada tal qual estava, l’anul·laven, ignorant novament i de manera voluntària que la resolució de Salut els obliga explícitament a aplicar-la. Per a exhibir aquest grau de cinisme, valdria més que s’hagués mantingut calladeta.
Torns de 24 hores per canvis
La SMPRAV prohibeix taxativament que els canvis permetin acumular 24 hores, i argumenten, novament de manera exquisidament cínica, que els torns de 24 hores són nocius per a la salut.
La SMPRAV de sobte se sent tendrament preocupats per la nostra salut, però ens ha donat màscares de la grip aviar caducades fa onze anys o draps del CIRE sense homologar, ens obliga a estar en els centres prohibint el teletreball en contra de les mateixes indicacions de Funció Pública i Salut.
CCOO hem recordat que bombers i Sanitat sí que fan torns de 24 hores. Els hem recordat també que les mesures segons ells mateixos han fixat a penes duren un mes i després ja es veurà, que els torns d’interior són de 8 dies pel que aquell treballador que voluntàriament volgués acumular 24 hores, a penes faria 2 o 3 acumulacions, i que no creiem que això els restin anys de vida. També els hem recordat que la resolució SLT/2700/2020 publicada en el DOGC el dijous obliga a «limitar al màxim la mobilitat laboral» i que l’acumulació de 24 hores permet estalviar viatges, tal com demana Salut.
Els ha entrat per una oïda i sortit per l’altra quedant-se cínicament tan feliços
Acumulació de 2,5
Aquí la SMPRAV se’ns pixa en la cara i ens diu que està plovent. Argumenten cínicament que els canvis són lliures, però en el cas de l’acumulació del 2,5 s’ha d’aplicar la Instrucció 1/2012 que de facto els impedeix de manera continuada. Es treuen de la màniga que no és un canvi horari sinó una mesura absolutament temporal realitzable només amb canvis de servei.
CCOO els hem demanat que ho expliquin als gerents dels centres perquè ja sabem el que passa.
ES PASSEN EL TELETREBALL PEL FOLRE
|
Dit ras i curt, el teletreball per als treballadors/es penitenciaris/es la SMPRAV no el volen ni en pintura, a pesar que ells mateixos cínicament sí que teletreballin.
PASSEN OLÍMPICAMENT DE TOTES LES NORMES DICTADES PER LA GENERALITAT QUE INSTEN A APLICAR EL TELETREBALL, des de la Instrucció 5/2020 de Funció Pública de maig passat, a la recent resolució de Salut SLT/2700/2020 del dijous passat.
No volen negociar res perquè diuen amb el cinisme més gran que el decret 77/2020 de teletreball ens exclou totalment del teletreball, al costat de mossos, bombers i altres col·lectius.
AIXÒ JA NO ÉS CINISME. AIXÒ ÉS UNA MENTIDA PURA I SIMPLE perquè l’article 2.1 del decret no ens exclou del teletreball com a col·lectiu sinó que ens remet al nostre propi àmbit de negociació perquè sindicats i administració negociem les nostres pròpies condicions de teletreball, ja que els treballadors/es penitenciaris/es, igual que mossos i bombers, tenim les nostres normes, pactes i acords específics.
Per la seva part el Subdirector de Tractament, un altre teletreballador que nega i prohibeix als que d’ell depenem el que ell sí que fa, va fer una intervenció durant la qual cínicament va dir que el lloc del personal de Tractament no eren les oficines sinó les galeries.
CCOO li vam recordar, per si tants anys entre moquetes i despatxos li ho havia fet oblidar (o si és que alguna vegada ho va saber), que hi ha horaris en els centres i que durant recomptes, esmorzars, menjars, sopars, hores de descans nocturn i havent dinat, etc., no hi ha activitats de tractament.
Li vam recordar també que els informes i bona part de la burocràcia la poden fer el personal de tractament i d’oficines a la seva casa, i que les reunions dels equips es poden realitzar de manera telemàtica.
El Subdirector General de Tractament, una vegada completa l’ordre donada per la superioritat de deixar anar alguna cosa, li va entrar el que li vam dir per una oïda i li va sortir per l’altra, amagant-se tot seguit al seu raconet de la pantalla d’ordinador i d’aquí no va sortir ja.
Finalment la Subdirectora d’RR.HH. del departament de Justícia, únic membre en la reunió que no pertanyia a la nostra SMPRAV i que per uns segons va exhibir un mínim de sensatesa, va acudir al rescat del desastre en el qual s’estava ficant la SMPRAV i va reconèixer que CCOO TENÍEM RAÓ, que el teletreball en el mitjà penitenciari caldria negociar-lo. Això sí, immediatament es va contagiar del cinisme exhibit durant tota la reunió pels seus col·legues de la SMPRAV, i va dir que no seria ara, sinó en algun moment del futur, vés a saber quan.
CCOO hem tornat a recordar a la SMPRAV que les màscares del CIRE que es lliuren als treballadors, fetes amb retalls sobrants de bates, NI SÓN QUIRÚRGIQUES COM FAN SIGNAR EN ELS PAPERS DE LLIURAMENT, NI COMPLEIXEN CAP NORMA UNE. Ni tan sols la més bàsica, que és la UNE 0065:2020, una mesura d’emergència adoptada en ocasió de la pandèmia.
La Subdirectora d’RR.HH. respon cínicament que estan intentant homologar-les i que quan hi ha un brot, és a dir, quan ja és tard, lliuren una mascareta homologada.
CCOO li hem contestat llegint-li la definició de “prevenció” en el diccionari de la RAE (“Preparació i disposició que es fa ANTICIPADAMENT per a evitar un risc o executar alguna cosa”) i que prendrem mesures legals sobre aquest tema.
Els representants dels treballadors que ens asseiem en aquesta taula MAI hem sofert un desplegament per part de l’Administració d’un cinisme de tal magnitud i amb tant de desvergonyiment. AIXÒ D’AHIR SUPERA TOTS ELS LÍMITS.
És un fet innegable que a les treballadores i treballadors penitenciaris catalans ens toca sofrir la pitjor Administració penitenciària des del traspàs de competències en 1984. És increïble, però han fet bo fins i tot al Sr. García Clavel.
I el que és pitjor, ens toca sofrir-la en una situació d’emergència sanitària com mai havia sofert el nostre sistema penitenciari, EN EL PITJOR DELS MOMENTS, i APROFITANT DESCARADAMENT per part de la SMPRAV una situació de restriccions legals de reunió i acció que dificulta als treballadors la pressa de mesures de pressió.
NO PODRÍEM ESTAR EN PITJORS MANS!
Barcelona a 07 de novembre de 2020
CCOO CONTINUAREM DEFENSANT EN TOTES LES MESES I ÀMBITS LES MESURES DE PREVENCIÓ QUE LA SMPRAV NO VOL PRENDRE!
US CONTINUAREM INFORMANT!
Nov 7 2020
EL CINISME DE LA SECRETARIA DE MESURES PENALS
Cínico, ca
Del lat. cynĭcus, y este del gr. κυνικός kynikós; propiamente ‘perruno’.
Ahir, 6 de novembre, durant la reunió d’emergència amb la plana major de la Secretaria de Mesures Penals (SMPRAV) sol·licitada ahir per CCOO a causa de les mesures insuficients adoptades pel «comitè de crisi», als treballadors penitenciaris catalans ens va tocar sofrir una sessió de cinisme desvergonyit i culpable per part de la SMPRAV com no havíem experimentat mai.
Els membres de la plana major de la Secretaria van actuar com uns autèntics cínics. I van ser cínics perquè el Secretari de Mesures Penals i els seus tres Subdirectors Generals van ser falsos, ja que sabien perfectament que els arguments que utilitzaven eren mentides i fal·làcies, i van ser desvergonyits, perquè els importava un rave que tot el que ells van dir fos fals tal com els vam dir en la seva cara una vegada i una altra durant la reunió que va arribar a uns nivells de tensió difícilment suportables.
LES MESURES HORÀRIES PRESES SÓN INSUFICIENTES, ABSURDES I INCOHERENTS, I HO SABEN
L’article 4 de la resolució de Salut SLT/2700/2020 publicada en el DOGC el dijous passat que va establir el confinament municipal de cap de setmana i el toc de queda, diu al punt 4:
4 Mesures de prevenció i higiene en centres de treball
La SMPRAV s’ha passat TOT pel folre, a excepció de la sortida esglaonada, i això únicament perquè la resolució de Salut els obliga explícitament a aplicar-la. No faran res fins que hi hagi 1000 baixes i s’ensorrin els centres?
Sortida esglaonada
CCOO els hem fet veure l’absurd que és que la SMPRAV obligui a complir l’horari rigorosament. És a dir, si t’obliguen a entrar mitja hora o una hora més tard perquè així ho decideix el centre (i recordem que el personal de tractament i d’oficines ha d’entrar obligatòriament en franges de mitja hora), hauràs de recuperar-la sortint més tard, perquè si no, se’t sancionarà per incompliment horari.
CCOO els hem dit per activa i per passiva que és absurd obligar a complir l’horari al 100% i de manera estricta en cas d’entrada i sortida esglaonada, ja que obliga els treballadors a romandre absurdament en el centre per a poder complir horari i així evitar ser sancionat.
ELS HA ESTAT IGUAL. La Subdirectora de Centres, que semblava una ànima en pena que a penes ha obert la boca durant la reunió, ha arribat a dir cínicament que si no ens agradava l’entrada i sortida esglaonada tal qual estava, l’anul·laven, ignorant novament i de manera voluntària que la resolució de Salut els obliga explícitament a aplicar-la. Per a exhibir aquest grau de cinisme, valdria més que s’hagués mantingut calladeta.
Torns de 24 hores per canvis
La SMPRAV prohibeix taxativament que els canvis permetin acumular 24 hores, i argumenten, novament de manera exquisidament cínica, que els torns de 24 hores són nocius per a la salut.
La SMPRAV de sobte se sent tendrament preocupats per la nostra salut, però ens ha donat màscares de la grip aviar caducades fa onze anys o draps del CIRE sense homologar, ens obliga a estar en els centres prohibint el teletreball en contra de les mateixes indicacions de Funció Pública i Salut.
CCOO hem recordat que bombers i Sanitat sí que fan torns de 24 hores. Els hem recordat també que les mesures segons ells mateixos han fixat a penes duren un mes i després ja es veurà, que els torns d’interior són de 8 dies pel que aquell treballador que voluntàriament volgués acumular 24 hores, a penes faria 2 o 3 acumulacions, i que no creiem que això els restin anys de vida. També els hem recordat que la resolució SLT/2700/2020 publicada en el DOGC el dijous obliga a «limitar al màxim la mobilitat laboral» i que l’acumulació de 24 hores permet estalviar viatges, tal com demana Salut.
Els ha entrat per una oïda i sortit per l’altra quedant-se cínicament tan feliços
Acumulació de 2,5
Aquí la SMPRAV se’ns pixa en la cara i ens diu que està plovent. Argumenten cínicament que els canvis són lliures, però en el cas de l’acumulació del 2,5 s’ha d’aplicar la Instrucció 1/2012 que de facto els impedeix de manera continuada. Es treuen de la màniga que no és un canvi horari sinó una mesura absolutament temporal realitzable només amb canvis de servei.
CCOO els hem demanat que ho expliquin als gerents dels centres perquè ja sabem el que passa.
ES PASSEN EL TELETREBALL PEL FOLRE
Dit ras i curt, el teletreball per als treballadors/es penitenciaris/es la SMPRAV no el volen ni en pintura, a pesar que ells mateixos cínicament sí que teletreballin.
PASSEN OLÍMPICAMENT DE TOTES LES NORMES DICTADES PER LA GENERALITAT QUE INSTEN A APLICAR EL TELETREBALL, des de la Instrucció 5/2020 de Funció Pública de maig passat, a la recent resolució de Salut SLT/2700/2020 del dijous passat.
No volen negociar res perquè diuen amb el cinisme més gran que el decret 77/2020 de teletreball ens exclou totalment del teletreball, al costat de mossos, bombers i altres col·lectius.
AIXÒ JA NO ÉS CINISME. AIXÒ ÉS UNA MENTIDA PURA I SIMPLE perquè l’article 2.1 del decret no ens exclou del teletreball com a col·lectiu sinó que ens remet al nostre propi àmbit de negociació perquè sindicats i administració negociem les nostres pròpies condicions de teletreball, ja que els treballadors/es penitenciaris/es, igual que mossos i bombers, tenim les nostres normes, pactes i acords específics.
Per la seva part el Subdirector de Tractament, un altre teletreballador que nega i prohibeix als que d’ell depenem el que ell sí que fa, va fer una intervenció durant la qual cínicament va dir que el lloc del personal de Tractament no eren les oficines sinó les galeries.
CCOO li vam recordar, per si tants anys entre moquetes i despatxos li ho havia fet oblidar (o si és que alguna vegada ho va saber), que hi ha horaris en els centres i que durant recomptes, esmorzars, menjars, sopars, hores de descans nocturn i havent dinat, etc., no hi ha activitats de tractament.
Li vam recordar també que els informes i bona part de la burocràcia la poden fer el personal de tractament i d’oficines a la seva casa, i que les reunions dels equips es poden realitzar de manera telemàtica.
El Subdirector General de Tractament, una vegada completa l’ordre donada per la superioritat de deixar anar alguna cosa, li va entrar el que li vam dir per una oïda i li va sortir per l’altra, amagant-se tot seguit al seu raconet de la pantalla d’ordinador i d’aquí no va sortir ja.
Finalment la Subdirectora d’RR.HH. del departament de Justícia, únic membre en la reunió que no pertanyia a la nostra SMPRAV i que per uns segons va exhibir un mínim de sensatesa, va acudir al rescat del desastre en el qual s’estava ficant la SMPRAV i va reconèixer que CCOO TENÍEM RAÓ, que el teletreball en el mitjà penitenciari caldria negociar-lo. Això sí, immediatament es va contagiar del cinisme exhibit durant tota la reunió pels seus col·legues de la SMPRAV, i va dir que no seria ara, sinó en algun moment del futur, vés a saber quan.
MASCARETES DEL CIRE
CCOO hem tornat a recordar a la SMPRAV que les màscares del CIRE que es lliuren als treballadors, fetes amb retalls sobrants de bates, NI SÓN QUIRÚRGIQUES COM FAN SIGNAR EN ELS PAPERS DE LLIURAMENT, NI COMPLEIXEN CAP NORMA UNE. Ni tan sols la més bàsica, que és la UNE 0065:2020, una mesura d’emergència adoptada en ocasió de la pandèmia.
La Subdirectora d’RR.HH. respon cínicament que estan intentant homologar-les i que quan hi ha un brot, és a dir, quan ja és tard, lliuren una mascareta homologada.
CCOO li hem contestat llegint-li la definició de “prevenció” en el diccionari de la RAE (“Preparació i disposició que es fa ANTICIPADAMENT per a evitar un risc o executar alguna cosa”) i que prendrem mesures legals sobre aquest tema.
CONCLUSIÓ
Els representants dels treballadors que ens asseiem en aquesta taula MAI hem sofert un desplegament per part de l’Administració d’un cinisme de tal magnitud i amb tant de desvergonyiment. AIXÒ D’AHIR SUPERA TOTS ELS LÍMITS.
És un fet innegable que a les treballadores i treballadors penitenciaris catalans ens toca sofrir la pitjor Administració penitenciària des del traspàs de competències en 1984. És increïble, però han fet bo fins i tot al Sr. García Clavel.
I el que és pitjor, ens toca sofrir-la en una situació d’emergència sanitària com mai havia sofert el nostre sistema penitenciari, EN EL PITJOR DELS MOMENTS, i APROFITANT DESCARADAMENT per part de la SMPRAV una situació de restriccions legals de reunió i acció que dificulta als treballadors la pressa de mesures de pressió.
NO PODRÍEM ESTAR EN PITJORS MANS!
Barcelona a 07 de novembre de 2020
CCOO CONTINUAREM DEFENSANT EN TOTES LES MESES I ÀMBITS LES MESURES DE PREVENCIÓ QUE LA SMPRAV NO VOL PRENDRE!
US CONTINUAREM INFORMANT!