LA SITUACIÓ ACTUAL EN ELS DEPARTAMENTS ESPECIALS DELS CENTRES PENITENCIARIS CATALANS ÉS INSOSTENIBLE
CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, hem denunciat any rere any el problema de les agressions en els centres penitenciaris catalans!
Des de 2016 cada any ha estat pitjor que l’anterior en matèria d’agressions, augmentant el seu número i gravetat de manera contínua.
Especialment notori va ser l’augment experimentat durant l’any 2021, a causa de l’entrada en vigor del protocol d’aplicació de mitjans de contenció introduït per la Circular 2/2021, tal com vam exposar en el nostre últim informe sobre les agressions en el sistema penitenciari català durant 2021 (feu clic).
Deixant un període d’increment reduït entre els anys 2018 i 2020, les agressions han augmentat de manera constant en número i gravetat en tot el sistema, encebant-se de manera molt especial en els departaments de règim tancat (DERT) on la situació actual és d’una gravetat excepcional.
Els departaments especials catalans han de fer front als pitjors interns i internes, els més violents i irreductibles amb diferència de tot el sistema penitenciari català, sovint amb greus problemes de discapacitat intel·lectual, o amb trastorns psicològics, i actualment han de fer-lo sense mitjans reals que permetin fer front amb garanties i seguretat als casos més extrems, com exemplifiquen els fets recents protagonitzats per un intern en el C.P. Puig de les Basses i un altre en el C.P. Quatre Camins.
L’intern A., ingressat en el DERT del C.P. Puig de les Basses, amb un llarg historial de violència i agressions, en situació d’article 93 (el més rigorós del sistema, aplicat als interns i internes més perillosos per haver protagonitzat agressions prèvies d’extrema gravetat), estava en situació d’observació per indicació mèdica i per això acompanyat.
El diumenge 1 de maig es va parapetar en la seva cel·la i li va calar foc, agredint de manera salvatge als treballadors/as que van entrar en ella.
L’endemà, reclòs en una cel·la d’aïllament, l’intern completament fora de si, va destrossar la càmera de vídeo a cops i va tornar a agredir de manera brutal als companys que van entrar en la cel·la.
Es dona la circumstància que està previst que aquest intern, un subjecte que ha fet de la violència sense límits la seva manera de relacionar-se amb els altres, surti en llibertat a l’agost.
O el cas de l’intern J.A., ingressat en el DERT del C.P. Quatre Camins, discapacitat intel·lectual, amb un trastorn que mèdicament no es considera sever, en situació de PPS, amb un historial continu d’agressions i autolesions.
Aquest intern protagonitza un brot d’agressivitat aguda que ocasiona la seva immobilització. Donat el seu estat incontrolable se li va conduir el dimarts passat a la UHPP per a estabilitzar-lo, però va tornar dos dies després en iguals o pitjors condicions, i va començar de nou un cicle d’agressions i immobilitzacions, que finalment l’ha acabat portant al DERT del C.P. Brians 2 amb un protocol de seguretat.
El sistema penitenciari català no compta actualment amb procediments ni instal·lacions per a fer front a aquesta mena d’interns amb una inadaptació i perillositat extrema
Convertir els departaments especials en dipòsits d’individus amb els quals no se sap que fer no té sentit!
El nombre d’interns d’aquest nivell de perillositat és reduït. Durant 2021 unes 13.000 persones van passar pel sistema penitenciari català (al voltant del 0,18% de la població catalana). D’aquest 0,18% al voltant del 4,5% va acabar en règim tancat (un 0,008% del total de la població catalana) i a penes un quart o cinquè d’aquest percentatge representen un problema de perillositat extrema.
Recordem que els experts calculen que una mica menys d’un 2% de la població total són considerats psicòpates purs i que al voltant del 4% són sociòpates, la qual cosa pot donar idea del problema al qual ens enfrontem els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes.
Cal no oblidar tampoc els interns amb trastorns psicològics i discapacitats psíquiques en diferents graus. El tractament mèdic integral que suposadament haurien de tenir aquest tipus d’interns, a efectes pràctics brilla per la seva absència. Els responsables d’aplicar aquest tractament acaben desentenent-se dels casos més greus, inadaptats i intractables, que acaben en els departaments especials, convertits en el forat on ficar als interns i internes que no se sap què fer amb ells i condemnant als treballadors d’interior a bregar amb situacions impossibles amb tensió psicològica constant i inaguantable, sense mitjans ni protocols adaptats que permetin fer-les front.
Aquest tipus d’interns, molts d’ells amb trastorns psicopàtics, sociòpates a temps complet, sovint amb alguna discapacitat psíquica, enormement violents i agressius, són una minoria extremadament reduïda que no arriben a l’1% de la població penitenciària total.
No obstant això, sorprèn que entitats, persones i fins i tot institucions, generalment benintencionades, però en alguns casos manipulades per les necessitats egoistes i personals de promoció social de subjectes concrets, de facto concentrin tots els seus esforços només en aquest 1% de perillositat extrema, ignorant per complet a la resta del 99% d’interns i internes catalanes. I que ho facin de manera impròpia, no buscant solucions sinó atacant als treballadors i treballadores penitenciàries catalanes, la baula més feble de tot el sistema, com si nosaltres fóssim els culpables d’una situació de la qual en realitat som les primeres víctimes.
La situació de les dones internes a Catalunya, sense un centre de referència modern, les deficiències de la majoria de centres penitenciaris catalans que acullen a interns en règim ordinari i obert, i que són l’aclaparadora majoria, o l’actuació del CIRE, que deuria concentrés més en la que hauria de ser la seva funció que a ser una empresa rendible, sorprenentment no semblen existir per molts d’aquests grups, entitats o persones.
Si a l’anterior, unim l’actuació de grups disposats a avançar la seva agenda d’interessos polítics particulars a través de l’atac soterrat o obert al nostre departament, l’efecte és un bloqueig de les actuacions necessàries per a enfrontar els casos d’interns d’extraordinària perillositat, i un atac continu als treballadors i treballadores penitenciàries que està portant al sistema a un autèntic atzucac.
Un exemple molt recent ha estat l’atac concentrat contra la Circular 1/2022 que introdueix el «Protocol d’aplicació de mitjans coercitius, aïllament provisional i de la contenció mecànica en els centres penitenciaris de Catalunya» el qual ha reemplaçat el nefast i incompetent protocol introduït per la circular 2/2021.
El nou protocol de 2022 inclou totes les polítiques fonamentals en matèria d’utilització de mètodes coercitius que recull el protocol de 2021 (que va ser un incompetent conglomerat de normes precipitades i mal concebudes, redactades de manera penosa i enrevessada, i que no oblidem que va haver de ser corregit i aclarit a penes un mes després de la seva publicació, sense que realment millorés ni aclarís res), i les desenvolupa de manera molt més professional, precisa i tècnica.
No obstant això, malgrat no diferenciar-se en contingut real del protocol anterior i de ser tècnicament irreprotxable, el nou protocol ha estat atacat de manera immisericorde i sospitosament concertada des de diferents àmbits, utilitzant sempre arguments esbiaixats o directament falsos, en el que sembla una operació conjunta dirigida contra el departament i els nostres responsables, operació de la qual els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes som les autèntiques víctimes finals, ja que ens deixa en una situació d’indefensió enfront de la minoria d’interns i internes més violents/as.
Per tot això CCOO demanem a la secretària de mesures penals que ens defensi
Els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes no podem ser víctimes pacients i immòbils d’interns inadaptats abonats a la violència més extrema.
CCOO demanem que la SMPRAV faci aquesta defensa a tots els nivells i en totes les situacions.
No és tolerable que al mateix temps es produeixin atacs a la plantilla penitenciària completament innecessaris, gratuïts i inoportuns, com la recent eliminació del PRP i la pretensió d’integrar en l’específic una quantitat retallada a canvi de condicions laborals inassumibles i draconianes.
CCOO demanem al departament de Justícia que no es paralitzi en la inacció, que faci cas omís dels atacs de grups, col·lectius i individus aliens al mitjà penitenciari, als quals el que menys els importa són els interns i internes del sistema penitenciari català.
CCOO demanem que el departament ens faciliti als treballadors i treballadores penitenciàries catalanes els mitjans necessaris i desenvolupi les polítiques precises que ens permetin enfrontar i tallar de manera concreta i efectiva una realitat com l’actual, que és l’existència d’una minoria d’interns de l’extrema perillositat, sovint amb discapacitats cognitives y problemes psicològics que no es pot enfrontar pels mitjans i procediments actuals.
Es necessiten amb urgència INSTAL·LACIONS, RECURSOS, I PROTOCOLS que permetin tractar de manera INTEGRAL, DIFERENCIADA I SEPARADA aquests casos extrems, en comptes de convertir els departaments especials, unitats que són imprescindibles i vitals pel sistema penitenciari, en el dipòsit universal on ficar tots aquells interns i internes amb els quals els procediments “normals” han fallat.
Barcelona, 10 de maig de 2022
US CONTINUAREM INFORMANT!
May 10 2022
LA SITUACIÓ DELS DEPARTAMENTS ESPECIALS
LA SITUACIÓ ACTUAL EN ELS DEPARTAMENTS ESPECIALS DELS CENTRES PENITENCIARIS CATALANS ÉS INSOSTENIBLE
CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, hem denunciat any rere any el problema de les agressions en els centres penitenciaris catalans!
Des de 2016 cada any ha estat pitjor que l’anterior en matèria d’agressions, augmentant el seu número i gravetat de manera contínua.
Especialment notori va ser l’augment experimentat durant l’any 2021, a causa de l’entrada en vigor del protocol d’aplicació de mitjans de contenció introduït per la Circular 2/2021, tal com vam exposar en el nostre últim informe sobre les agressions en el sistema penitenciari català durant 2021 (feu clic).
Deixant un període d’increment reduït entre els anys 2018 i 2020, les agressions han augmentat de manera constant en número i gravetat en tot el sistema, encebant-se de manera molt especial en els departaments de règim tancat (DERT) on la situació actual és d’una gravetat excepcional.
Els departaments especials catalans han de fer front als pitjors interns i internes, els més violents i irreductibles amb diferència de tot el sistema penitenciari català, sovint amb greus problemes de discapacitat intel·lectual, o amb trastorns psicològics, i actualment han de fer-lo sense mitjans reals que permetin fer front amb garanties i seguretat als casos més extrems, com exemplifiquen els fets recents protagonitzats per un intern en el C.P. Puig de les Basses i un altre en el C.P. Quatre Camins.
L’intern A., ingressat en el DERT del C.P. Puig de les Basses, amb un llarg historial de violència i agressions, en situació d’article 93 (el més rigorós del sistema, aplicat als interns i internes més perillosos per haver protagonitzat agressions prèvies d’extrema gravetat), estava en situació d’observació per indicació mèdica i per això acompanyat.
El diumenge 1 de maig es va parapetar en la seva cel·la i li va calar foc, agredint de manera salvatge als treballadors/as que van entrar en ella.
L’endemà, reclòs en una cel·la d’aïllament, l’intern completament fora de si, va destrossar la càmera de vídeo a cops i va tornar a agredir de manera brutal als companys que van entrar en la cel·la.
Es dona la circumstància que està previst que aquest intern, un subjecte que ha fet de la violència sense límits la seva manera de relacionar-se amb els altres, surti en llibertat a l’agost.
O el cas de l’intern J.A., ingressat en el DERT del C.P. Quatre Camins, discapacitat intel·lectual, amb un trastorn que mèdicament no es considera sever, en situació de PPS, amb un historial continu d’agressions i autolesions.
Aquest intern protagonitza un brot d’agressivitat aguda que ocasiona la seva immobilització. Donat el seu estat incontrolable se li va conduir el dimarts passat a la UHPP per a estabilitzar-lo, però va tornar dos dies després en iguals o pitjors condicions, i va començar de nou un cicle d’agressions i immobilitzacions, que finalment l’ha acabat portant al DERT del C.P. Brians 2 amb un protocol de seguretat.
El sistema penitenciari català no compta actualment amb procediments ni instal·lacions per a fer front a aquesta mena d’interns amb una inadaptació i perillositat extrema
Convertir els departaments especials en dipòsits d’individus amb els quals no se sap que fer no té sentit!
El nombre d’interns d’aquest nivell de perillositat és reduït. Durant 2021 unes 13.000 persones van passar pel sistema penitenciari català (al voltant del 0,18% de la població catalana). D’aquest 0,18% al voltant del 4,5% va acabar en règim tancat (un 0,008% del total de la població catalana) i a penes un quart o cinquè d’aquest percentatge representen un problema de perillositat extrema.
Recordem que els experts calculen que una mica menys d’un 2% de la població total són considerats psicòpates purs i que al voltant del 4% són sociòpates, la qual cosa pot donar idea del problema al qual ens enfrontem els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes.
Cal no oblidar tampoc els interns amb trastorns psicològics i discapacitats psíquiques en diferents graus. El tractament mèdic integral que suposadament haurien de tenir aquest tipus d’interns, a efectes pràctics brilla per la seva absència. Els responsables d’aplicar aquest tractament acaben desentenent-se dels casos més greus, inadaptats i intractables, que acaben en els departaments especials, convertits en el forat on ficar als interns i internes que no se sap què fer amb ells i condemnant als treballadors d’interior a bregar amb situacions impossibles amb tensió psicològica constant i inaguantable, sense mitjans ni protocols adaptats que permetin fer-les front.
Aquest tipus d’interns, molts d’ells amb trastorns psicopàtics, sociòpates a temps complet, sovint amb alguna discapacitat psíquica, enormement violents i agressius, són una minoria extremadament reduïda que no arriben a l’1% de la població penitenciària total.
No obstant això, sorprèn que entitats, persones i fins i tot institucions, generalment benintencionades, però en alguns casos manipulades per les necessitats egoistes i personals de promoció social de subjectes concrets, de facto concentrin tots els seus esforços només en aquest 1% de perillositat extrema, ignorant per complet a la resta del 99% d’interns i internes catalanes. I que ho facin de manera impròpia, no buscant solucions sinó atacant als treballadors i treballadores penitenciàries catalanes, la baula més feble de tot el sistema, com si nosaltres fóssim els culpables d’una situació de la qual en realitat som les primeres víctimes.
La situació de les dones internes a Catalunya, sense un centre de referència modern, les deficiències de la majoria de centres penitenciaris catalans que acullen a interns en règim ordinari i obert, i que són l’aclaparadora majoria, o l’actuació del CIRE, que deuria concentrés més en la que hauria de ser la seva funció que a ser una empresa rendible, sorprenentment no semblen existir per molts d’aquests grups, entitats o persones.
Si a l’anterior, unim l’actuació de grups disposats a avançar la seva agenda d’interessos polítics particulars a través de l’atac soterrat o obert al nostre departament, l’efecte és un bloqueig de les actuacions necessàries per a enfrontar els casos d’interns d’extraordinària perillositat, i un atac continu als treballadors i treballadores penitenciàries que està portant al sistema a un autèntic atzucac.
Un exemple molt recent ha estat l’atac concentrat contra la Circular 1/2022 que introdueix el «Protocol d’aplicació de mitjans coercitius, aïllament provisional i de la contenció mecànica en els centres penitenciaris de Catalunya» el qual ha reemplaçat el nefast i incompetent protocol introduït per la circular 2/2021.
El nou protocol de 2022 inclou totes les polítiques fonamentals en matèria d’utilització de mètodes coercitius que recull el protocol de 2021 (que va ser un incompetent conglomerat de normes precipitades i mal concebudes, redactades de manera penosa i enrevessada, i que no oblidem que va haver de ser corregit i aclarit a penes un mes després de la seva publicació, sense que realment millorés ni aclarís res), i les desenvolupa de manera molt més professional, precisa i tècnica.
No obstant això, malgrat no diferenciar-se en contingut real del protocol anterior i de ser tècnicament irreprotxable, el nou protocol ha estat atacat de manera immisericorde i sospitosament concertada des de diferents àmbits, utilitzant sempre arguments esbiaixats o directament falsos, en el que sembla una operació conjunta dirigida contra el departament i els nostres responsables, operació de la qual els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes som les autèntiques víctimes finals, ja que ens deixa en una situació d’indefensió enfront de la minoria d’interns i internes més violents/as.
Per tot això CCOO demanem a la secretària de mesures penals que ens defensi
Els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes no podem ser víctimes pacients i immòbils d’interns inadaptats abonats a la violència més extrema.
CCOO demanem que la SMPRAV faci aquesta defensa a tots els nivells i en totes les situacions.
No és tolerable que al mateix temps es produeixin atacs a la plantilla penitenciària completament innecessaris, gratuïts i inoportuns, com la recent eliminació del PRP i la pretensió d’integrar en l’específic una quantitat retallada a canvi de condicions laborals inassumibles i draconianes.
CCOO demanem al departament de Justícia que no es paralitzi en la inacció, que faci cas omís dels atacs de grups, col·lectius i individus aliens al mitjà penitenciari, als quals el que menys els importa són els interns i internes del sistema penitenciari català.
CCOO demanem que el departament ens faciliti als treballadors i treballadores penitenciàries catalanes els mitjans necessaris i desenvolupi les polítiques precises que ens permetin enfrontar i tallar de manera concreta i efectiva una realitat com l’actual, que és l’existència d’una minoria d’interns de l’extrema perillositat, sovint amb discapacitats cognitives y problemes psicològics que no es pot enfrontar pels mitjans i procediments actuals.
Es necessiten amb urgència INSTAL·LACIONS, RECURSOS, I PROTOCOLS que permetin tractar de manera INTEGRAL, DIFERENCIADA I SEPARADA aquests casos extrems, en comptes de convertir els departaments especials, unitats que són imprescindibles i vitals pel sistema penitenciari, en el dipòsit universal on ficar tots aquells interns i internes amb els quals els procediments “normals” han fallat.
Barcelona, 10 de maig de 2022
US CONTINUAREM INFORMANT!