D'acord a les dades recollides per CCOO, la situació en el C.P. Quatre Camins és absolutament insostenible. Aquest centre durant l'any 2017 ja va concentrar ell solament el 30% de les agressions sofertes en tots els centres penitenciaris catalans, situant-ho al costat del C.P. Brians 1, amb xifres molt similars a Quatre Camins, com un dels dos punts negres de tot el sistema penitenciari català quant a agressions sofertes pels treballadors, ja que entre tots dos centres van acumular el 62,5% de TOTES les agressions sofertes pels treballadors penitenciaris a Catalunya.
Les dades recollides durant aquest any 2018, durant els mesos de gener a maig, no milloren el panorama sinó que ho empitjoren encara més.
De l'anàlisi de les dades es pot observar que el C.P. Quatre Camins:
• Concentra ell solament el 50% de les agressions greus (8 d'un total de 16) sofertes en TOTS els centres catalans entre els mesos de gener i maig d'aquest any.
• Les agressions totals sofertes en el CP Quatre Camins doblen ja les del C.P. Brians 1.
• El C.P. Quatre Camins concentra el 27% de les agressions totals de tot tipus sofertes als centres penitenciaris catalans durant els cinc primers mesos de 2018.
• Les agressions lleus i greus, és a dir, les que precisen atenció mèdica, sofertes en el C.P. Quatre Camins suposen el 35% del total a Catalunya.
• A l'anterior cal sumar que el C.P. Quatre Camins concentra gairebé el 31% de totes les temptatives d'agressió als centres penitenciaris catalans durant 2018.
• Si la mitjana d'agressions en el C.P. Quatre Camins durant 2017 era de 5,25 per mes, en els 5 mesos de 2018 amb dades registrades, ha pujat a una mitjana de 5,6 agressions per mes, és a dir, s'ha incrementat clarament.
De tot l'anterior es dedueix:
• La situació en el C.P. Quatre Camins solament pot qualificar-se de crítica, ja que en 2018 no solament no ha disminuït el nombre d'agressions sinó que ni tan sols s'ha estabilitzat. Si ja en 2017 es van incrementar les agressions amb respecte 2016, en 2018 seguim amb un increment descontrolat que no sembla tenir fre.
• En 2018 ha continuat produint-se un increment general d'agressions en tots els centres en termes absoluts i relatius, ja que s'ha passat d'una mitjana general de 17,35 agressions al mes en 2017 a una mitjana de 21 agressions per mes durant els primers 5 mesos de 2018, és a dir, hi ha hagut un increment del 22% del nombre mitjà d'agressions pel que fa a 2017, el qual ja va suposar un increment similar pel que fa a 2016.
La Direcció General es manté bàsicament passiva davant una situació d'increment de les agressions i d'enfonsament de la seguretat dels treballadors penitenciaris que amenaça de desbordar a tot el sistema penitenciari català. Sent el C.P. Quatre Camins el centre més afectat amb diferència, la crisi de seguretat afecta a TOT el sistema. La situació no solament no millora sinó que empitjora any a any.
L’actitud de l’administració penitenciaria a Catalunya fa anys que deixa molt a desitjar, als atacs continus del Govern sobre els treballadors públics, s’ha sumat la inactivitat, la politització i abandonament dels seus treballadors als centres penitenciaris. Fruit d’aquest maltractament reiterat i denunciat des de CCOO, veiem com l’Administració s’ha dedicat a realitzar experiments amb el Model de rehabilitació, sense tenir en cap moment els recursos suficients per poder portar-los a terme amb les mínimes condicions imprescindibles, fent créixer el malestar dels funcionaris i funcionaries que fan servei als centres penitenciaris.
Conegut per tot el col·lectiu és la carència en les infraestructures i de personal en tots els centres, afegida a la pressió transmesa i justificadora de l’eficiència d’un model exclusivament mantingut a costa de la salut i esforç dels seus treballadors.
Amb aquesta situació les plantilles dels centres penitenciaris estan al límit, denunciant i traslladant de les pèssimes condicions de prestació del servei i decisions preses per alguns equips directius. La imposició de models penitenciaris sense els recursos adients han generat entre altres factors un malestar i critica unànime a la situació dels centres penitenciaris en tant en quant a seguretat.
Als companys de tots els centres penitenciaris estem patint els resultats d’aquesta situació. Les agressions no han fet res més que augmentar any rere any, i la inactivitat en la prevenció d’aquestes ha fet que les plantilles manifestin el seu malestar.
CCOO no dubta de la bona intenció per part de la Direcció quan van decidir escollir el MR2 com el primer mòdul on s’implantés aquest sistema a Quatre Camins. Tots sabem que no es una fórmula nova, ja fa més de 10 anys que es fa servir en d’altres presons de l’Estat espanyol.
CCOO vàrem assenyalar en les reunions respectives, que sense mitjans, no era aquest ni cap mòdul l’adient implementar aquest sistema de funcionament.
No entrarem a valorar si els interns estaven preparats per assumir el ventall de drets i deures que comportava el passi a mòdul de respecte, tampoc si la formació als treballadors va ser l’adequada i altres temes. Les valoracions les hauran de fer els responsables.
Els que treballen o han treballat al mòdul i podem fer-ho extensiu a tots els funcionaris i funcionaries de Quatre Camins estem preocupats. Massa sovint sentim pels radio-transmissors “Codi 2 al MR2”. El creixement constant de la conflictivitat, més si escau a l’estiu, es absolutament inacceptable, i cal prendre mesures urgents. CCOO Ja hem sol·licitat formalment reunió amb la Direcció del Quatre Camins als efectes de tractar aquesta i la resta de problemàtiques del centre.
La dinàmica i la precipitació d’aquests mòduls ha incrementat els conflictes i les agressions, tant físiques com modals vers el personal penitenciari. Els treballadors entenem que un mòdul d’aquestes característiques fa que els interns acceptin una sèrie
de responsabilitats alhora que se’ls dota d’uns mecanismes de participació on teòricament, amb els recursos adients, poden millorar la seva vida a presó.
CCOO exigim mesures urgents, la Direcció General i la Direcció del centre són coneixedors de l’inacceptable i elevadíssim nombre de treballadors lesionats, les aprehensions de tots tipus d’objectes prohibits i resta d’afectacions a l’ordre diari.
L’estudi de la informació trasllada pels treballadors d’aquest departament és claríssima, la quantitat d’informes elevats des de la creació del MR2 (suposat Mòdul de respecte i convivència) suposem que arriben on han d’arribar, però la plantilla de Quatre Camins no es troba recolzada al 100% per la Direcció del Centre ni per la Direcció General. La plantilla demana més contundència disciplinària per fets greus o molt greus.
CCOO denunciem que l’Administració no és només responsable de la custodia i la cura dels interns, sinó què també ha de vetllar per les condicions i la seguretat dels seus treballadors i treballadores. No només a nivell mèdic (Mútua), també judicial (denunciar interns per delictes contra autoritat) i també psicològic ( i aquí s’inclou vetllar perquè la nostra tasca no es posi en entredit per alguns sectors de la societat).
Els treballadors i treballadores penitenciaris ens considerem menyspreats i maltractats per part dels responsables polítics, exigim respecte i condicions dignes. L’esforç cada dia d’obrir les presons és nostre i no podem acceptar aquestes situacions com les habitualment viscudes al MR2 i que es donen en la major part dels centres es mantinguin.
Barcelona 26 de juliol de 2018
DESCARREGA EN PDF L'ESCRIT REGISTRAT AL DIRECTOR GENERAL
DESCARREGA LA IMATGE ESCANEJADA AMB EL SEGELL DE REGISTRE DEL DOCUMENT REGISTRAT AL DIRECTOR GENERAL (3 MB)
US CONTINUAREM INFORMANT!!
Jul 26 2018
SITUACIÓ INSOSTENIBLE EN MATÈRIA DE SEGURETAT AL CP QUATRE CAMINS
Escrit registrat dirigit al Director General de Serveis Penitenciaris Sr. Amand Calderó i Monfort:
CCOO fem nostra la crispació de la plantilla i en concret del MR2 de Quatre Camins, i de la resta de centres penitenciaris. I així ho vam transmetre personalment al Director General. CCOO hem recollit les seves queixes, i les seves reivindicacions, absolutament justificades que estem traslladant a l’Administració en cada reunió dels diferents Grups de Treball. Denunciem la situació que viu aquest mòdul, suposat exemple de participació, respecte i convivència i fem totalment nostres les paraules dels nostres companys:
Algunos funcionarios están intuyendo que el sistema de convivencia está resultando nocivo para su seguridad, así como al derecho de no ser humillados y por tanto poder ejercer sus funciones sin presiones.
El deterioro de lo que en principio pareció un “experimento” que podía ser una alternativa diferente de trabajo es cada vez más evidente. Aquellos sistemas empleados para suavizar la mencionada convivencia dando la oportunidad a la propia colaboración de los internos intentando implicarles directamente para su beneficio, se está traduciendo en desplantes, faltas de respeto y agresiones a los funcionarios.
Cabe recordar varios incidentes que han sido minorizados, según la visión de los trabajadores, en los últimos días por el bien del proyecto, pero es para muchos un sistema en caída libre que se vislumbra desembocará en un altercado grave si cabe más que los mencionados.
No es de recibo que se haya llegado a un punto en que cualquier actuación de los funcionarios sea cuestionada por una parte de los internos con abucheos, que los funcionarios sean rodeados, cuando están cumpliendo con las directrices del Reglamento Penitenciario.
No es justo que con esta presión estos funcionarios no se sientan apoyados directamente o a través de sus informes por sus superiores debido a las consignas de permisividad del equipo Directivo.
Como ejemplo de actuación es incomprensible que a pesar de lo explicado se premie a los internos con medidas como poder sacar mesas y sillas al patio, cuando tienen bancos distribuidos por toda la zona fijados y seguros, no olvidemos que en conflictos cualquier objeto es susceptible de entorpecer la actuación de los funcionarios en situaciones de crisis,(esas mesas pueden ser escudos por ejemplo) cuando los propios funcionarios no tienen tan siquiera asignado un asiento específico dónde sentarse en esa zona común, a pesar de hacer servicios de horas, humanamente una tortura, para poder seguir así sus labores de vigilancia en plenas condiciones.
En 1912 se creó una Ley de 27 febrero sobre la obligación de tener un asiento para las mujeres que desempeñaban trabajos de muchas horas en pie que se amplió con el Real Decreto 16 de octubre de 1918, haciéndolo extensivo a hombres en idénticas condiciones de trabajo, parece que en pleno siglo XXl nuestra Administración retrocede con las condiciones laborales más de 100 años.
No olvidemos que recientemente ha sido gravemente herida una compañera con el palo de la escoba que por cierto tiene en su extremo un alambre, se convirtió ese palo en un látigo que produjo un tremendo corte a la agredida.
Actualmente, además de disponer de canastas de básquet, porterías de futbol y unos tubos peligrosos para instalar una red y convertir el patio en pista de tenis, se les está autorizando la instalación de otros tubos de más envergadura para la práctica del voleibol (tubos susceptibles de convertirse en palanca para forzar cancelas o arietes para derribar puertas de despachos o encaramarse a los tejados) eliminando así el espacio de aquellos internos que quieran simplemente pasear (añadido al temor a fuertes pelotazos) que es realmente la función del patio, por otro lado derecho reconocido en el R.P. a los sancionados al menos 3 horas diarias.
Hacer mención a que se está finalizando un gimnasio a pesar de haber ya un Polideportivo para ese efecto, los funcionarios no entienden que se ponga así en peligro su seguridad después de comprobar el comportamiento de los internos, con un palo de escoba y un alambre crearon un arma, que no podrían hacer con discos de pesas, mancuernas, barras de acero, máxime cuando algunos internos manifiestan que se trata de un peligro y en algún caso reconociendo que en caso de altercados utilizarán esos objetos incluso en reyertas entre ellos mismos.
Es evidente que el funcionario ha caído en una desprotección total al realizar sus obligaciones, y que se avecinan multitud de incidentes si nadie pone freno a esta orientación de trabajo.
Tristemente seremos agredidos y nos tocará tomar las medidas necesarias para defender estas agresiones, sabemos que los internos se declararán insolventes pero si la Administración no nos escucha tendremos que apelar al principio jurídico de “INDEMNIDAD”.
Según la sentencia de este principio ninguna agresión puede ser gratis y tenemos derecho a pedir la Responsabilidad Subsidiaria de la Administración.
Así se hizo por sentencia firme del Juzgado Central del Contencioso Administrativo nº 1 de Madrid, fallando a favor de un funcionario de prisiones que estaba harto como nosotros.
Este funcionario creó jurisprudencia y fue indemnizado por el Ministerio del Interior, en su caso, con cerca de 6000 euros.
Dades d’agressions referides al C.P. Quatre Camins (gener 2017 – maig 2018)
D'acord a les dades recollides per CCOO, la situació en el C.P. Quatre Camins és absolutament insostenible. Aquest centre durant l'any 2017 ja va concentrar ell solament el 30% de les agressions sofertes en tots els centres penitenciaris catalans, situant-ho al costat del C.P. Brians 1, amb xifres molt similars a Quatre Camins, com un dels dos punts negres de tot el sistema penitenciari català quant a agressions sofertes pels treballadors, ja que entre tots dos centres van acumular el 62,5% de TOTES les agressions sofertes pels treballadors penitenciaris a Catalunya.
Les dades recollides durant aquest any 2018, durant els mesos de gener a maig, no milloren el panorama sinó que ho empitjoren encara més.
De l'anàlisi de les dades es pot observar que el C.P. Quatre Camins:
• Concentra ell solament el 50% de les agressions greus (8 d'un total de 16) sofertes en TOTS els centres catalans entre els mesos de gener i maig d'aquest any.
• Les agressions totals sofertes en el CP Quatre Camins doblen ja les del C.P. Brians 1.
• El C.P. Quatre Camins concentra el 27% de les agressions totals de tot tipus sofertes als centres penitenciaris catalans durant els cinc primers mesos de 2018.
• Les agressions lleus i greus, és a dir, les que precisen atenció mèdica, sofertes en el C.P. Quatre Camins suposen el 35% del total a Catalunya.
• A l'anterior cal sumar que el C.P. Quatre Camins concentra gairebé el 31% de totes les temptatives d'agressió als centres penitenciaris catalans durant 2018.
• Si la mitjana d'agressions en el C.P. Quatre Camins durant 2017 era de 5,25 per mes, en els 5 mesos de 2018 amb dades registrades, ha pujat a una mitjana de 5,6 agressions per mes, és a dir, s'ha incrementat clarament.
De tot l'anterior es dedueix:
• La situació en el C.P. Quatre Camins solament pot qualificar-se de crítica, ja que en 2018 no solament no ha disminuït el nombre d'agressions sinó que ni tan sols s'ha estabilitzat. Si ja en 2017 es van incrementar les agressions amb respecte 2016, en 2018 seguim amb un increment descontrolat que no sembla tenir fre.
• En 2018 ha continuat produint-se un increment general d'agressions en tots els centres en termes absoluts i relatius, ja que s'ha passat d'una mitjana general de 17,35 agressions al mes en 2017 a una mitjana de 21 agressions per mes durant els primers 5 mesos de 2018, és a dir, hi ha hagut un increment del 22% del nombre mitjà d'agressions pel que fa a 2017, el qual ja va suposar un increment similar pel que fa a 2016.
La Direcció General es manté bàsicament passiva davant una situació d'increment de les agressions i d'enfonsament de la seguretat dels treballadors penitenciaris que amenaça de desbordar a tot el sistema penitenciari català. Sent el C.P. Quatre Camins el centre més afectat amb diferència, la crisi de seguretat afecta a TOT el sistema. La situació no solament no millora sinó que empitjora any a any.
L’actitud de l’administració penitenciaria a Catalunya fa anys que deixa molt a desitjar, als atacs continus del Govern sobre els treballadors públics, s’ha sumat la inactivitat, la politització i abandonament dels seus treballadors als centres penitenciaris. Fruit d’aquest maltractament reiterat i denunciat des de CCOO, veiem com l’Administració s’ha dedicat a realitzar experiments amb el Model de rehabilitació, sense tenir en cap moment els recursos suficients per poder portar-los a terme amb les mínimes condicions imprescindibles, fent créixer el malestar dels funcionaris i funcionaries que fan servei als centres penitenciaris.
Conegut per tot el col·lectiu és la carència en les infraestructures i de personal en tots els centres, afegida a la pressió transmesa i justificadora de l’eficiència d’un model exclusivament mantingut a costa de la salut i esforç dels seus treballadors.
Amb aquesta situació les plantilles dels centres penitenciaris estan al límit, denunciant i traslladant de les pèssimes condicions de prestació del servei i decisions preses per alguns equips directius. La imposició de models penitenciaris sense els recursos adients han generat entre altres factors un malestar i critica unànime a la situació dels centres penitenciaris en tant en quant a seguretat.
Als companys de tots els centres penitenciaris estem patint els resultats d’aquesta situació. Les agressions no han fet res més que augmentar any rere any, i la inactivitat en la prevenció d’aquestes ha fet que les plantilles manifestin el seu malestar.
CCOO no dubta de la bona intenció per part de la Direcció quan van decidir escollir el MR2 com el primer mòdul on s’implantés aquest sistema a Quatre Camins. Tots sabem que no es una fórmula nova, ja fa més de 10 anys que es fa servir en d’altres presons de l’Estat espanyol.
CCOO vàrem assenyalar en les reunions respectives, que sense mitjans, no era aquest ni cap mòdul l’adient implementar aquest sistema de funcionament.
No entrarem a valorar si els interns estaven preparats per assumir el ventall de drets i deures que comportava el passi a mòdul de respecte, tampoc si la formació als treballadors va ser l’adequada i altres temes. Les valoracions les hauran de fer els responsables.
Els que treballen o han treballat al mòdul i podem fer-ho extensiu a tots els funcionaris i funcionaries de Quatre Camins estem preocupats. Massa sovint sentim pels radio-transmissors “Codi 2 al MR2”. El creixement constant de la conflictivitat, més si escau a l’estiu, es absolutament inacceptable, i cal prendre mesures urgents. CCOO Ja hem sol·licitat formalment reunió amb la Direcció del Quatre Camins als efectes de tractar aquesta i la resta de problemàtiques del centre.
La dinàmica i la precipitació d’aquests mòduls ha incrementat els conflictes i les agressions, tant físiques com modals vers el personal penitenciari. Els treballadors entenem que un mòdul d’aquestes característiques fa que els interns acceptin una sèrie
de responsabilitats alhora que se’ls dota d’uns mecanismes de participació on teòricament, amb els recursos adients, poden millorar la seva vida a presó.
CCOO exigim mesures urgents, la Direcció General i la Direcció del centre són coneixedors de l’inacceptable i elevadíssim nombre de treballadors lesionats, les aprehensions de tots tipus d’objectes prohibits i resta d’afectacions a l’ordre diari.
L’estudi de la informació trasllada pels treballadors d’aquest departament és claríssima, la quantitat d’informes elevats des de la creació del MR2 (suposat Mòdul de respecte i convivència) suposem que arriben on han d’arribar, però la plantilla de Quatre Camins no es troba recolzada al 100% per la Direcció del Centre ni per la Direcció General. La plantilla demana més contundència disciplinària per fets greus o molt greus.
CCOO denunciem que l’Administració no és només responsable de la custodia i la cura dels interns, sinó què també ha de vetllar per les condicions i la seguretat dels seus treballadors i treballadores. No només a nivell mèdic (Mútua), també judicial (denunciar interns per delictes contra autoritat) i també psicològic ( i aquí s’inclou vetllar perquè la nostra tasca no es posi en entredit per alguns sectors de la societat).
Els treballadors i treballadores penitenciaris ens considerem menyspreats i maltractats per part dels responsables polítics, exigim respecte i condicions dignes. L’esforç cada dia d’obrir les presons és nostre i no podem acceptar aquestes situacions com les habitualment viscudes al MR2 i que es donen en la major part dels centres es mantinguin.
Barcelona 26 de juliol de 2018
DESCARREGA EN PDF L'ESCRIT REGISTRAT AL DIRECTOR GENERAL
DESCARREGA LA IMATGE ESCANEJADA AMB EL SEGELL DE REGISTRE DEL DOCUMENT REGISTRAT AL DIRECTOR GENERAL (3 MB)
US CONTINUAREM INFORMANT!!