Ahir, dilluns 19 de juliol, un intern del C.P. Mas d’Enric es va mostrar nu i es va realitzar tocaments quan una treballadora penitenciària procedia a revisar les cel·les, en el que és un altra nou incident d’aquestes característiques en les últimes dues setmanes, i que evidencien el nivell de degradació en el qual ha caigut el sistema penitenciari català, necessitat de mesures urgents, ben dirigides i contundents.
La particularitat d’aquest cas és que el protagonista ha estat un intern psiquiàtric amb llarg historial, al qual se li havia aixecat una sanció recent i s’havia traslladat a un mòdul de vida normal. És aquí on s’ha posat de manifest altre problema greu i al mateix temps poc visible, i que no és un altre que la problemàtica que representen els interns i internes amb problemes de salut mental en vida ordinària..
Encara que hi ha mòduls psiquiàtrics en les infermeries de la majoria dels centres de règim ordinari, una Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) en el C.P. Brians 1 i una Unitat de Salut Mental en el C.P. Brians 2, aquestes instal·lacions es mostren completament insuficients per a acollir a tots els interns amb problemàtiques greus de salut mental o de deficiència psíquica.
La insuficiència de places unida a les teories psiquiàtriques actuals que aconsellen que els interns amb patologia mentals portin vida tan normalitzada com sigui possible, provoca la presència en mòduls de vida ordinària d’un gran nombre d’interns inestables, problemàtics, a vegades amb trastorns mentals greus, on la manca crònica de plantilla fa que els treballadors i treballadores, completament sobrepassats, no puguin prestar el grau intensiu d’atenció que aquest tipus de reclusos necessiten.
Però encara que les plantilles estiguessin en nivells òptims, els treballadors i treballadores de l’àrea d’interior i tractament manquen de la formació especialitzada per a tractar amb interns i internes amb patologies mentals sovint greus, que requereixen una atenció constant i extremadament especialitzada, i que impedeixen donar l’adequada continuïtat als pacients en règim ordinari que ingressen amb tractaments específics i sobretot avaluar l’estat psicopatològic de cada intern segons vagi evolucionant.
La de la gestió dels interns amb patologies mentals i amb deficiències psíquiques és una altra més de les herències enverinades que ha deixat l’anterior equip, centrat més en la imatge, que a formular polítiques dirigides a resoldre de veritat els problemes.
Estem tots tenint paciència amb la nova cúpula del departament i de la direcció general perquè es vagi situant, però la metxa és curta.
El departament haurà de gestionar la situació fent un ús judiciós de tots els recursos disponibles, però hi ha un del qual està molt escàs, malgastat fins a l’esgotament per l’anterior secretària de mesures penals, i és el temps.
Barcelona, 20 de juliol de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!
Jul 20 2021
UN ALTRE INCIDENT AMB UNA TREBALLADORA AL C.P. MAS D’ENRIC
Ahir, dilluns 19 de juliol, un intern del C.P. Mas d’Enric es va mostrar nu i es va realitzar tocaments quan una treballadora penitenciària procedia a revisar les cel·les, en el que és un altra nou incident d’aquestes característiques en les últimes dues setmanes, i que evidencien el nivell de degradació en el qual ha caigut el sistema penitenciari català, necessitat de mesures urgents, ben dirigides i contundents.
La particularitat d’aquest cas és que el protagonista ha estat un intern psiquiàtric amb llarg historial, al qual se li havia aixecat una sanció recent i s’havia traslladat a un mòdul de vida normal. És aquí on s’ha posat de manifest altre problema greu i al mateix temps poc visible, i que no és un altre que la problemàtica que representen els interns i internes amb problemes de salut mental en vida ordinària..
Encara que hi ha mòduls psiquiàtrics en les infermeries de la majoria dels centres de règim ordinari, una Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP) en el C.P. Brians 1 i una Unitat de Salut Mental en el C.P. Brians 2, aquestes instal·lacions es mostren completament insuficients per a acollir a tots els interns amb problemàtiques greus de salut mental o de deficiència psíquica.
La insuficiència de places unida a les teories psiquiàtriques actuals que aconsellen que els interns amb patologia mentals portin vida tan normalitzada com sigui possible, provoca la presència en mòduls de vida ordinària d’un gran nombre d’interns inestables, problemàtics, a vegades amb trastorns mentals greus, on la manca crònica de plantilla fa que els treballadors i treballadores, completament sobrepassats, no puguin prestar el grau intensiu d’atenció que aquest tipus de reclusos necessiten.
Però encara que les plantilles estiguessin en nivells òptims, els treballadors i treballadores de l’àrea d’interior i tractament manquen de la formació especialitzada per a tractar amb interns i internes amb patologies mentals sovint greus, que requereixen una atenció constant i extremadament especialitzada, i que impedeixen donar l’adequada continuïtat als pacients en règim ordinari que ingressen amb tractaments específics i sobretot avaluar l’estat psicopatològic de cada intern segons vagi evolucionant.
La de la gestió dels interns amb patologies mentals i amb deficiències psíquiques és una altra més de les herències enverinades que ha deixat l’anterior equip, centrat més en la imatge, que a formular polítiques dirigides a resoldre de veritat els problemes.
Estem tots tenint paciència amb la nova cúpula del departament i de la direcció general perquè es vagi situant, però la metxa és curta.
El departament haurà de gestionar la situació fent un ús judiciós de tots els recursos disponibles, però hi ha un del qual està molt escàs, malgastat fins a l’esgotament per l’anterior secretària de mesures penals, i és el temps.
Barcelona, 20 de juliol de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!