CCOO considerem un fracàs aquesta gestió a causa de l’augment de la sinistralitat i també pel resultat de les auditories de prevenció.
En la darrera reunió de la Comissió Paritària General del passat mes de febrer es va constatar que el Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals que l’administració de la Generalitat va implantar en 1998, al voltant del Decret 312/98, està totalment exhaurit i ja no és una eina que pugui resoldre els problemes de gestió, integració, recursos humans i materials, i pressupostaris i tampoc pot dotar-la d’eines de millora preventiva per als centres de treball.
CCOO vam presentar l’informe de balanç de 20 anys de prevenció de riscos laborals a la Generalitat de Catalunya 1996-2016, i propostes de futur on s’analitzava la integració de la prevenció en les estructures dels departaments i el seu impacte; tanmateix, s’incloïen propostes de millora amb un canvi de filosofia radicalment diferent de l’actual sistema preventiu, que considerem totalment esgotat i fracassat, que es basa en una política errònia d’externalitzacions d’especialitats preventives que ha costat més de 50 milions d’euros en aquests darrers vint anys i que han estat un fracàs, tal com reflecteixen les auditories realitzades per l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya (ICSSL). Aquest informe ha estat actualitzat amb un altre document que fa balanç de l’últim any i que, a més a més, analitza el funcionament de les comissions de treball posades en marxa per aquesta comissió paritària general que el valora com a desolador i preocupant. Després de més de 15 mesos de la presentació d’aquest informe, Funció Pública no ha donat cap resposta i no disposa de cap full de ruta que pugui revertir la desastrosa situació que pateix l’actual model preventiu de la Generalitat amb uns indicadors que la posen a la cua de totes les administracions públiques.
També, cal denunciar una política errònia d’externalitzacions d’especialitats preventives que ha costat més de 50 milions d’euros en aquests darrers vint anys.
Situació actual
Les auditories fetes des de l’any 2014 fins al dia d’avui, confirmen que no s’han corregit les mancances detectades en les auditories inicials i els seus resultats han empitjorat amb el temps, a la qual cosa cal afegir l’augment constant de la sinistralitat laboral des de 2012, tal com indiquen els informes de sinistralitat de 2014 i 2015, 2016 i el fet que, des de 2013, la Generalitat no pot presentar la reducció de la bonificació per no haver disminuït la seva sinistralitat laboral. També és preocupant que avui en dia encara el 15% dels accidents de treball no tinguin realitzades les avaluacions inicials de riscos després de vint anys de la posada en marxa de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Altres indicadors que poden explicar aquesta situació d’augment de la sinistralitat han estat els canvis a la gestió de la incapacitat temporal, que han fet aflorar els accidents de treball, que abans es derivaven al sistema de salut pública i ara es canalitzen a través de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals.
Cal afegir a les dades, la pèrdua anual de 8.333 hores d’activitat preventiva que va suposar la reducció del 15% d’hores de treball del personal interí dels serveis de prevenció mentre va estar en vigor aquesta retallada.
Les dades més significatives són les següents:
- Els Serveis de Prevenció de la Generalitat tenen una plantilla de personal de 275 persones (comandaments, tècnics, personal sanitari i suport administratiu), per atendre a més de 160.000 treballadors i treballadores.
- De les 275 persones que treballen als serveis de prevenció, 146 són interines i representen el 53,5% del total del personal.
- L’índex d’incidència d’accidentalitat amb baixa en jornada laboral ha patit un fort increment els últims anys.
| Àmbit |
Any 2008 |
Any 2016 |
Variació en (%) |
| Educatiu |
364,3 |
789,2 |
116,6 |
| Sanitari |
1367,6 |
2176,2 |
59,1 |
| Tècnic i administratiu |
2852 |
4651,7 |
63,1 |
- L’índex d’incidència d’accidentalitat in itinere amb baixa també ha patit un fort increment els últims anys.
| Àmbit tota la Generalitat |
Any 2008 |
Any 2016 |
Variació en (%) |
| Accidents in itinere |
440,3 |
773,39 |
75,7 |
- Pel que fa a les darreres auditories fetes al sistema preventiu per l’ICSSL, dels quaranta-cinc requisits legals de què consta l’auditoria, només cinc són valorats com a conforme i/o conforme amb desviacions, deu són valorats com a no conformitat menor, vint-i-vuit són valorats com a no conformitat major i no conformitat crítica i, el que és més greu, empitjora respecte a les auditories inicials.
Altres Indicadors
Protocol d’assetjament
Considerem que les diferents resolucions de Funció Pública d’acord amb el protocol d’assetjament (en vigor des del gener del 2015) no s’ajusten a la realitat de la situació que pateix la plantilla i que s’hauria de contemplar com a acte administratiu el recurs a la resolució de la Secretària General del Departament afectat, sobretot quan s’obre una informació reservada i es resol contràriament a l’informe de la Comissió d’Investigació i es diu que no hi ha assetjament.
Continuem demanant la participació dels representants del personal treballador en matèria preventiva des de l’inici del procés a l’arribada de la denúncia fins a la posada en marxa de protocol, la investigació i la resolució.
Accidents in itinere en l’administració de la Generalitat de Catalunya
Aquests darrers anys, la sinistralitat laboral relacionada amb els accidents in itinere ha pujat de forma contínua en l’àmbit de l’administració pública de Catalunya. En l’últim estudi de sinistralitat del 2016, dut a terme per Funció Pública l’augment d’aquest tipus d’accident ha pujat l’entorn del 4% anual, sense que cap de les mesures aplicades hagi estat efectiva.
Cal ressaltar que la mateixa administració reconeix que a la majoria dels centres de treball no hi ha posat en marxa els plans de desplaçament d’empresa per tal d’optimitzar els desplaçaments dels treballadors i treballadores públiques, i que només disposa com a operatius dos plans, un a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’altre de l’Agència Tributària de Catalunya.
La resta de plans que la llei obliga a tenir a centres de més de 500 persones i que serien d’aplicació a totes les seus de conselleries, nous espais compartís de serveis territorials i altres centres de treball només són paper mullat, sense cap operativitat i només valen per justificar i demanar la bonificació.
La vigilància de la salut i la promoció de la salut en els centres de treball
La vigilància de la salut és una tècnica de Medicina en el Treball que engloba una sèrie d’activitats, referides tant a individus com a col·lectius i orientades en la prevenció dels riscos laborals per identificar els problemes de salut i avaluar les intervencions preventives. Actualment, però, només es duen a terme reconeixements mèdics a escala individual. D’aquesta manera, no hi ha un desenvolupament de totes les potencialitats que ofereix aquesta tècnica preventiva.
A més, cal afegir que la Medicina en el Treball és l’especialitat preventiva més externalitzada amb Serveis de Prevenció Aliens que duen a terme la seva activitat de manera aïllada i sense connexió efectiva amb els Serveis de Prevenció Propis de la Generalitat; de manera que no queda integrada en el sistema de gestió de l’organització. Aquest fet queda reflectit en les auditories fetes, ja que és la disciplina que pitjor surt valorada.
Quan l’activitat sanitària està integrada com a pròpia no es disposen de les suficients persones que permeti desenvolupar-la en les millors condicions, i els programes de promoció de la salut són pocs i amb poca efectivitat.
Coordinació empresarial
Per últim, el fracàs de la Funció Pública a l’hora de portar a terme la coordinació preventiva entre els departaments ha estat evident, com demostren les dades de sinistralitat i les auditories. Com a exemple més clar tenim el cas de la coordinació empresarial als Centres Penitenciaris entre el Departament de Justícia i el Departament de Salut a través del personal sanitari que presta servei als centres i, que després de deu anys d’estar realitzades les avaluacions de riscos d’aquest personal, encara no s’han realitzat el 95% de les actuacions preventives plantejades per manca de voluntat d’ambdós departaments que han estat culpabilitzant-se un a l’altre i no han fet res.
CCOO demanem a Funció Pública que no s’amagui més com un mal estudiant ni tampoc endarrereixi més la discussió i negociació d’un nou marc preventiu pel conjunt de l’administració de la Generalitat i que la faci sortir del pou que està en aquest moment i de la cua de les administracions públiques en aquesta matèria, i permeti millorar les condicions de salut i seguretat dels seus treballadors i treballadores.
CCOO proposem les actuacions següents per revertir aquesta situació:
- Elaborar un nou decret de Serveis de Prevenció de la Generalitat, que substitueixi l’actual, que reculli els canvis normatius, i que esmeni les mancances, tant organitzatives com de coordinació amb distribució coherent i suficient del personal tècnic dels Serveis de Prevenció a tot el territori.
- Crear un Servei de Prevenció Mancomunat amb totes les especialitats preventives i amb els recursos humans suficients que depengui orgànicament de la Direcció General de la Funció Pública, inclogui el personal tècnic dels diferents departaments i territoris, i incorpori criteri de distribució segons el personal al qual donen servei, centres de treball i la dispersió geogràfica de l’organització.
- Reduir la despesa en l’externalització de serveis amb una redistribució amb recursos humans i materials propis.
- Convocar un procés selectiu per a l’especialitat del personal tècnic de prevenció.
- Elaborar un Pla de Mobilitat d’empresa als diferents centres de treball i la creació de la figura del gestor de mobilitat a cada departament.
- Integrar la Vigilància de la salut en el Sistema de Gestió de la Prevenció que inclogui aspectes de salut personal i de l’organització.
- Elaborar un pla per la integració efectiva de la prevenció de riscos laborals i promoció de la salut.
- Formular enquestes de condicions de treball.
- Redactar un protocol d’assetjament amb la participació dels delegats i delegades de prevenció.
- Aplicar les obligacions de coordinació empresarial per a tots i cadascun dels departaments i empreses concurrents, i també per als/les treballadors/res autònoms/es, i l’obligació de cooperació de totes i cadascuna de les empreses en aplicació de la normativa de prevenció.
- Millorar en la informació, consulta i participació dels treballadors i treballadores en totes les matèries preventives i en la coordinació empresarial.
- Activar la Comissió Paritària de Medi Ambient atesa la importància de garantir un medi ambient saludable en els centres de treball i potenciar l’actuació de la Comissió de Medi Ambient com l’òrgan competent de vetllar per al desenvolupament d’una millor protecció del medi ambient i la implicació de tots els departaments de l’Administració de la Generalitat.
- Revisar el Pacte sobre Drets de Participació dels Empleats i Empleades Públics en l’Àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
DESCARREGA LA NOTA EN PDF
US CONTINUAREM INFORMANT!
May 9 2018
CCOO DENUNCIEM LA GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS A LA GENERALITAT
En la darrera reunió de la Comissió Paritària General del passat mes de febrer es va constatar que el Sistema de Gestió de la Prevenció de Riscos Laborals que l’administració de la Generalitat va implantar en 1998, al voltant del Decret 312/98, està totalment exhaurit i ja no és una eina que pugui resoldre els problemes de gestió, integració, recursos humans i materials, i pressupostaris i tampoc pot dotar-la d’eines de millora preventiva per als centres de treball.
CCOO vam presentar l’informe de balanç de 20 anys de prevenció de riscos laborals a la Generalitat de Catalunya 1996-2016, i propostes de futur on s’analitzava la integració de la prevenció en les estructures dels departaments i el seu impacte; tanmateix, s’incloïen propostes de millora amb un canvi de filosofia radicalment diferent de l’actual sistema preventiu, que considerem totalment esgotat i fracassat, que es basa en una política errònia d’externalitzacions d’especialitats preventives que ha costat més de 50 milions d’euros en aquests darrers vint anys i que han estat un fracàs, tal com reflecteixen les auditories realitzades per l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya (ICSSL). Aquest informe ha estat actualitzat amb un altre document que fa balanç de l’últim any i que, a més a més, analitza el funcionament de les comissions de treball posades en marxa per aquesta comissió paritària general que el valora com a desolador i preocupant. Després de més de 15 mesos de la presentació d’aquest informe, Funció Pública no ha donat cap resposta i no disposa de cap full de ruta que pugui revertir la desastrosa situació que pateix l’actual model preventiu de la Generalitat amb uns indicadors que la posen a la cua de totes les administracions públiques.
També, cal denunciar una política errònia d’externalitzacions d’especialitats preventives que ha costat més de 50 milions d’euros en aquests darrers vint anys.
Situació actual
Les auditories fetes des de l’any 2014 fins al dia d’avui, confirmen que no s’han corregit les mancances detectades en les auditories inicials i els seus resultats han empitjorat amb el temps, a la qual cosa cal afegir l’augment constant de la sinistralitat laboral des de 2012, tal com indiquen els informes de sinistralitat de 2014 i 2015, 2016 i el fet que, des de 2013, la Generalitat no pot presentar la reducció de la bonificació per no haver disminuït la seva sinistralitat laboral. També és preocupant que avui en dia encara el 15% dels accidents de treball no tinguin realitzades les avaluacions inicials de riscos després de vint anys de la posada en marxa de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
Altres indicadors que poden explicar aquesta situació d’augment de la sinistralitat han estat els canvis a la gestió de la incapacitat temporal, que han fet aflorar els accidents de treball, que abans es derivaven al sistema de salut pública i ara es canalitzen a través de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals.
Cal afegir a les dades, la pèrdua anual de 8.333 hores d’activitat preventiva que va suposar la reducció del 15% d’hores de treball del personal interí dels serveis de prevenció mentre va estar en vigor aquesta retallada.
Les dades més significatives són les següents:
Altres Indicadors
Protocol d’assetjament
Considerem que les diferents resolucions de Funció Pública d’acord amb el protocol d’assetjament (en vigor des del gener del 2015) no s’ajusten a la realitat de la situació que pateix la plantilla i que s’hauria de contemplar com a acte administratiu el recurs a la resolució de la Secretària General del Departament afectat, sobretot quan s’obre una informació reservada i es resol contràriament a l’informe de la Comissió d’Investigació i es diu que no hi ha assetjament.
Continuem demanant la participació dels representants del personal treballador en matèria preventiva des de l’inici del procés a l’arribada de la denúncia fins a la posada en marxa de protocol, la investigació i la resolució.
Accidents in itinere en l’administració de la Generalitat de Catalunya
Aquests darrers anys, la sinistralitat laboral relacionada amb els accidents in itinere ha pujat de forma contínua en l’àmbit de l’administració pública de Catalunya. En l’últim estudi de sinistralitat del 2016, dut a terme per Funció Pública l’augment d’aquest tipus d’accident ha pujat l’entorn del 4% anual, sense que cap de les mesures aplicades hagi estat efectiva.
Cal ressaltar que la mateixa administració reconeix que a la majoria dels centres de treball no hi ha posat en marxa els plans de desplaçament d’empresa per tal d’optimitzar els desplaçaments dels treballadors i treballadores públiques, i que només disposa com a operatius dos plans, un a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’altre de l’Agència Tributària de Catalunya.
La resta de plans que la llei obliga a tenir a centres de més de 500 persones i que serien d’aplicació a totes les seus de conselleries, nous espais compartís de serveis territorials i altres centres de treball només són paper mullat, sense cap operativitat i només valen per justificar i demanar la bonificació.
La vigilància de la salut i la promoció de la salut en els centres de treball
La vigilància de la salut és una tècnica de Medicina en el Treball que engloba una sèrie d’activitats, referides tant a individus com a col·lectius i orientades en la prevenció dels riscos laborals per identificar els problemes de salut i avaluar les intervencions preventives. Actualment, però, només es duen a terme reconeixements mèdics a escala individual. D’aquesta manera, no hi ha un desenvolupament de totes les potencialitats que ofereix aquesta tècnica preventiva.
A més, cal afegir que la Medicina en el Treball és l’especialitat preventiva més externalitzada amb Serveis de Prevenció Aliens que duen a terme la seva activitat de manera aïllada i sense connexió efectiva amb els Serveis de Prevenció Propis de la Generalitat; de manera que no queda integrada en el sistema de gestió de l’organització. Aquest fet queda reflectit en les auditories fetes, ja que és la disciplina que pitjor surt valorada.
Quan l’activitat sanitària està integrada com a pròpia no es disposen de les suficients persones que permeti desenvolupar-la en les millors condicions, i els programes de promoció de la salut són pocs i amb poca efectivitat.
Coordinació empresarial
Per últim, el fracàs de la Funció Pública a l’hora de portar a terme la coordinació preventiva entre els departaments ha estat evident, com demostren les dades de sinistralitat i les auditories. Com a exemple més clar tenim el cas de la coordinació empresarial als Centres Penitenciaris entre el Departament de Justícia i el Departament de Salut a través del personal sanitari que presta servei als centres i, que després de deu anys d’estar realitzades les avaluacions de riscos d’aquest personal, encara no s’han realitzat el 95% de les actuacions preventives plantejades per manca de voluntat d’ambdós departaments que han estat culpabilitzant-se un a l’altre i no han fet res.
CCOO demanem a Funció Pública que no s’amagui més com un mal estudiant ni tampoc endarrereixi més la discussió i negociació d’un nou marc preventiu pel conjunt de l’administració de la Generalitat i que la faci sortir del pou que està en aquest moment i de la cua de les administracions públiques en aquesta matèria, i permeti millorar les condicions de salut i seguretat dels seus treballadors i treballadores.
CCOO proposem les actuacions següents per revertir aquesta situació:
DESCARREGA LA NOTA EN PDF
US CONTINUAREM INFORMANT!