Des de la Secció Sindical de Brians 1 de CCOO, ens complau dirigir-nos a vostè per tal de fer-la partícIp del pensament existent entre la plantilla d’interior del centre que vostè dirigeix i poder trobar solucions a les carències que pateix la plantilla a tots els nivells. Treballar en una presó implica moltes més necessitats i recursos que no pas a altres col·lectius, parlem en primer terme de salut laboral, emocional i per descomptat parlem a nivell formatiu, material, mèdic, etc.
Primer de tot, dir-li que des de la seva arribada ençà, s’ha notat una millora substancial en l’ambient de feina, però també dir-li que la plantilla encara resta molt tocada per les polítiques exercides per part de l’anterior direcció; parlem concretament tant de l’anterior director Sr. Josep Font, com de l’anterior sotsdirector d’interior Sr. Paco Vicente.
Intentarem explicar-nos de manera que ens apropem a fer-li entendre la sensació que viu diàriament la plantilla del centre i per això, la posarem en antecedents que de ben segur vostè ja deu ser coneixedora.
El Sr. Josep Font, entenem que va aplicar de forma directa la política de la por cap als treballadors d’aquest centre, incriminant-los directament de males praxis sense tenir cap prova, acusant-los de maltractaments (mai públicament), retornant als mòduls aquells interns que han tingut un incident greu amb funcionaris que presten servei habitualment en aquella unitat, incidint en els serveis mèdics per tal que repeteixin a posteriori informes mèdics a interns, informes que per altra banda, els mateixos serveis sanitaris no estaven d’acord en repetir, entre altres raons, perquè es tractava d’interns que ja havien estat valorats amb anterioritat pel col•legiat que hagués estat de torn; i així, un llarg etcètera que ha esdevingut en dos punts molt importants de cara a la nostra feina.
Com a punt important ens agradaria transmetre-li la percepció dels treballadors i treballadores que presten servei al centre vers aquestes polítiques.
De primeres, és la sensació que la feina no la fan correctament i per tant d’un lloc o d’altre (anterior direcció o sots direcció), vindrien a recriminar, advertir o fins i tot intentar sancionar-los per alguna actuació o decisió presa en l’exercici de les seves funcions.
Aquesta situació, encara que actualment amb menys intensitat, crea dubtes entre els treballadors, per no dir por, a l’hora de prendre determinades e inevitables decisions, que s’ha de dir, segons la situació no disposen de gaire temps per pensar-les. Pitjor és encara l’alternativa que ens trobem, la de deixar de prendre decisions i iniciatives per tal d’allunyar aquesta por i no haver d’afrontar aquests problemes.
Això, al nostre entendre, és la pèrdua de la professionalització dels treballadors d’aquest centre, ja que entenem que hem de poder treballar amb unes condicions de pressió correctes, puntualment intenses, però que mai han de ser excessives.
Així doncs, podem resumir que la sensació del treballador és la de tenir por a represàlies, tenir por a judicis injustos, induïts en moltes ocasions no precisament pel presumpte afectat, tenir por a venir a la feina perquè no saps com et sortirà aquest servei i ja veurem demà, i arribant d’aquesta forma a la tan temuda desmotivació laboral.
Nosaltres, la plantilla en general, volem venir a treballar de la manera més professional possible, a guanyar un sou dignament, tornar cap a casa i poder viure sense por. No volem venir ni molt menys, a buscar-nos problemes aliens a nosaltres mateixos; afrontarem totes les situacions, això ha de quedar molt clar, però les volem afrontar amb garanties.
Com a segon punt, i en conseqüència del primer, ens agradaria dir-li que gràcies a la seva nova política a l’hora de dirigir aquest centre, així com amb certes mesures adoptades per vostè, la plantilla ha trobat una millora substancial en referència a que la població reclusa del centre ja no troba aquella percepció de protecció per part de l’ anterior Direcció i executada per la Sots direcció.
Anteriorment, i encara que ara també, això si, amb moltes menys ocasions, els interns mostren una visible percepció d’impunitat que els fa més hostils, menys disposats a complir la normativa del centre, desobeint ordres dels funcionaris, no complint les seves mínimes obligacions (no estar estirats als recomptes, tenir la cel•la neta, …), arribant al desafiament directe, amb amenaces i agressions directes cap al conjunt dels treballadors que hi prestem servei.
Tornem a reiterar que al centre s’està millorant molt i amb molta rapidesa, li agraïm, però aquest sentiment d’impunitat s’ha fet massa gran entre els interns i realment ens està costant molt minimitzar-lo.
Hem de fer obligada menció a departaments d’aquest centre tan importants com la UMS o Dones, amb tota una estructura pròpia, els controvertits Departaments Especials, al sempre complicat Departament d’Ingressos amb tota la feina i responsabilitat que comporta, i anant des del mòdul 1 amb les seves particulars característiques d’interns, passant pels mòduls 2 i 3 com a mòduls d’interns podríem dir, menys vulnerables, i arribant als mòduls 4 i 5 format per interns en fases més avançades cap a la reinserció. Tots, absolutament tots els treballadors que hi prestem servei, ens hem sentit i encara arrosseguem por cap a les nostres actuacions laborals. Això ha de desaparèixer.
Som conscients que al centre es troben de baixa molts treballadors encara “tocats” per l’anterior Direcció, amb problemes psicològics greus que han afectat i afecten la conciliació familiar en molts dels casos, i això, només ho sap qui ho pateix; encara que estem convençuts que aquesta situació, amb les noves polítiques d’actuació i el sentit comú per part de tothom, finalment quedarà resolt.
De totes maneres, no podem obviar i li fem saber els problemes podríem dir “menys greus” i que alguns d’ells segurament tindrien una fàcil solució, com ara:
- La formació, incidint especialment a la defensa bàsica dels funcionaris que presten habitualment servei a interior, ús de la contenció verbal, física, trasllats d’interns,… d’això en podem parlar.
- La falta de material a l’àrea de manteniment ens genera problemes de seguretat, com ara que no hi hagi llums de recanvi, havent d’anar mig a les fosques a l’entrada dels mòduls, a les cel•les, als espais comuns, etc.
- La falta de roba de recanvi: Quan un funcionari es taca de sang, vòmits, sarna o s’estripa la camisa en una reducció, no pot ser que no es disposi d’una peça de roba de substitució de la talla adequada.
- La manca de roba especialitzada per tractar amb malalties contagioses, com la sarna, la tuberculosi…
- L’ entrada dels familiars, molts d’ells antics interns, tots sense escorcollar i amb telèfons mòbils, que ens poden fàcilment gravar coincidint amb l’entrada i sortida dels funcionaris. Entrada que compartim amb familiars d’interns i amb ex-interns.
- L’aparcament dels nostres cotxes, on hi ha èpoques que els funcionaris passen el temps buscant un forat on deixar el cotxe enlloc d’estar al seu lloc de treball efectiu.
El manteniment del centre és decadent:
- Quan plou cau molta aigua dins de les instal•lacions, un exemple és el quart accés.
- Els vestuaris es troben en un estat lamentable, la climatització falla contínuament, cauen les rajoles de les parets, les dutxes no estan en condicions adequades i la neteja sovint és deficient.
- A l’interior del centre i concretament als mòduls residencials, a diari hem de conviure amb plagues de paneroles, formigues, xinxes, ratolins i coloms.
- L’ empresa encarregada del servei d’urgències hauria de ser això, d’urgències.
- Entre molts altres punts que ja desplegarem quan toqui.
Tenint en compte que som un centre de preventius, els serveis de nit són deficients, ja que en molts casos ens trobem amb nous ingressos que arriben durant aquest torn. Podem parlar de posar un horari d’ ingressos durant el torn de nit.
Els problemes actuals amb el departament de la UMS. Des de la secció de CCOO no ho considerem un mal menor i per això ja hem deixat constància de forma escrita.
El quart accés, hem contrastat que hi ha hores puntuals en que hauria d’ estar habilitat el cinquè accés degut a que el volum de feina que representa, no permet una correcta identificació del personal entrant i sortint. També dir que al cinquè accés no hi ha cap tipus de climatització.
Des de la secció de CCOO de Brians 1 volem incidir en que aquest centre probablement és el centre de referència a tota Catalunya , ja que disposem de 5 mòduls d’interns preventius, mòduls que considerem insuficients per fer la correcta classificació dels interns, som el centre de referència en catalogació i tractaments psiquiàtrics al disposar d’una unitat hospitalària psiquiàtrica penitenciaria pròpia (UHPP), som un centre que disposem d’una unitat de règim semiobert mixte (UMS) que aviat ja no sabrem ni a que es dedica, i som un centre que disposa d’una unitat de dones amb estructura pròpia i totalment independent dels mòduls d’interns preventius.
Amb tot això, i lo anteriorment exposat, entenem que no ens podem quedar de braços plegats, que hem de fer millores, que entre tots hem de fer que això funcioni, perquè si una cosa bona té aquest centre són els seus treballadors, que han sabut d’una manera o altra adaptar-se a tots els desafiaments que ens han estat imposats, tant des de Secretaria General amb la reconversió en temps record a centre de preventius, com des de la Direcció d’aquest centre amb l’aplicació de les noves polítiques adoptades.
Per tot això, instem a la nova direcció a que ens escolti, que puguem tenir un Feedback positiu i que mica en mica anem millorant el que a tots ens agradaria, res més que treballar dignament i amb garanties.
DESCARREGA EN PDF LA CARTA OBERTA DE CCOO A LA DIRECTORA DEL CPB1
US CONTINUAREM INFORMANT!
Sep 12 2019
CARTA OBERTA A LA DIRECTORA DEL C.P. BRIANS 1
Des de la Secció Sindical de Brians 1 de CCOO, ens complau dirigir-nos a vostè per tal de fer-la partícIp del pensament existent entre la plantilla d’interior del centre que vostè dirigeix i poder trobar solucions a les carències que pateix la plantilla a tots els nivells. Treballar en una presó implica moltes més necessitats i recursos que no pas a altres col·lectius, parlem en primer terme de salut laboral, emocional i per descomptat parlem a nivell formatiu, material, mèdic, etc.
Primer de tot, dir-li que des de la seva arribada ençà, s’ha notat una millora substancial en l’ambient de feina, però també dir-li que la plantilla encara resta molt tocada per les polítiques exercides per part de l’anterior direcció; parlem concretament tant de l’anterior director Sr. Josep Font, com de l’anterior sotsdirector d’interior Sr. Paco Vicente.
Intentarem explicar-nos de manera que ens apropem a fer-li entendre la sensació que viu diàriament la plantilla del centre i per això, la posarem en antecedents que de ben segur vostè ja deu ser coneixedora.
El Sr. Josep Font, entenem que va aplicar de forma directa la política de la por cap als treballadors d’aquest centre, incriminant-los directament de males praxis sense tenir cap prova, acusant-los de maltractaments (mai públicament), retornant als mòduls aquells interns que han tingut un incident greu amb funcionaris que presten servei habitualment en aquella unitat, incidint en els serveis mèdics per tal que repeteixin a posteriori informes mèdics a interns, informes que per altra banda, els mateixos serveis sanitaris no estaven d’acord en repetir, entre altres raons, perquè es tractava d’interns que ja havien estat valorats amb anterioritat pel col•legiat que hagués estat de torn; i així, un llarg etcètera que ha esdevingut en dos punts molt importants de cara a la nostra feina.
Com a punt important ens agradaria transmetre-li la percepció dels treballadors i treballadores que presten servei al centre vers aquestes polítiques.
De primeres, és la sensació que la feina no la fan correctament i per tant d’un lloc o d’altre (anterior direcció o sots direcció), vindrien a recriminar, advertir o fins i tot intentar sancionar-los per alguna actuació o decisió presa en l’exercici de les seves funcions.
Aquesta situació, encara que actualment amb menys intensitat, crea dubtes entre els treballadors, per no dir por, a l’hora de prendre determinades e inevitables decisions, que s’ha de dir, segons la situació no disposen de gaire temps per pensar-les. Pitjor és encara l’alternativa que ens trobem, la de deixar de prendre decisions i iniciatives per tal d’allunyar aquesta por i no haver d’afrontar aquests problemes.
Això, al nostre entendre, és la pèrdua de la professionalització dels treballadors d’aquest centre, ja que entenem que hem de poder treballar amb unes condicions de pressió correctes, puntualment intenses, però que mai han de ser excessives.
Així doncs, podem resumir que la sensació del treballador és la de tenir por a represàlies, tenir por a judicis injustos, induïts en moltes ocasions no precisament pel presumpte afectat, tenir por a venir a la feina perquè no saps com et sortirà aquest servei i ja veurem demà, i arribant d’aquesta forma a la tan temuda desmotivació laboral.
Nosaltres, la plantilla en general, volem venir a treballar de la manera més professional possible, a guanyar un sou dignament, tornar cap a casa i poder viure sense por. No volem venir ni molt menys, a buscar-nos problemes aliens a nosaltres mateixos; afrontarem totes les situacions, això ha de quedar molt clar, però les volem afrontar amb garanties.
Com a segon punt, i en conseqüència del primer, ens agradaria dir-li que gràcies a la seva nova política a l’hora de dirigir aquest centre, així com amb certes mesures adoptades per vostè, la plantilla ha trobat una millora substancial en referència a que la població reclusa del centre ja no troba aquella percepció de protecció per part de l’ anterior Direcció i executada per la Sots direcció.
Anteriorment, i encara que ara també, això si, amb moltes menys ocasions, els interns mostren una visible percepció d’impunitat que els fa més hostils, menys disposats a complir la normativa del centre, desobeint ordres dels funcionaris, no complint les seves mínimes obligacions (no estar estirats als recomptes, tenir la cel•la neta, …), arribant al desafiament directe, amb amenaces i agressions directes cap al conjunt dels treballadors que hi prestem servei.
Tornem a reiterar que al centre s’està millorant molt i amb molta rapidesa, li agraïm, però aquest sentiment d’impunitat s’ha fet massa gran entre els interns i realment ens està costant molt minimitzar-lo.
Hem de fer obligada menció a departaments d’aquest centre tan importants com la UMS o Dones, amb tota una estructura pròpia, els controvertits Departaments Especials, al sempre complicat Departament d’Ingressos amb tota la feina i responsabilitat que comporta, i anant des del mòdul 1 amb les seves particulars característiques d’interns, passant pels mòduls 2 i 3 com a mòduls d’interns podríem dir, menys vulnerables, i arribant als mòduls 4 i 5 format per interns en fases més avançades cap a la reinserció. Tots, absolutament tots els treballadors que hi prestem servei, ens hem sentit i encara arrosseguem por cap a les nostres actuacions laborals. Això ha de desaparèixer.
Som conscients que al centre es troben de baixa molts treballadors encara “tocats” per l’anterior Direcció, amb problemes psicològics greus que han afectat i afecten la conciliació familiar en molts dels casos, i això, només ho sap qui ho pateix; encara que estem convençuts que aquesta situació, amb les noves polítiques d’actuació i el sentit comú per part de tothom, finalment quedarà resolt.
De totes maneres, no podem obviar i li fem saber els problemes podríem dir “menys greus” i que alguns d’ells segurament tindrien una fàcil solució, com ara:
El manteniment del centre és decadent:
Tenint en compte que som un centre de preventius, els serveis de nit són deficients, ja que en molts casos ens trobem amb nous ingressos que arriben durant aquest torn. Podem parlar de posar un horari d’ ingressos durant el torn de nit.
Els problemes actuals amb el departament de la UMS. Des de la secció de CCOO no ho considerem un mal menor i per això ja hem deixat constància de forma escrita.
El quart accés, hem contrastat que hi ha hores puntuals en que hauria d’ estar habilitat el cinquè accés degut a que el volum de feina que representa, no permet una correcta identificació del personal entrant i sortint. També dir que al cinquè accés no hi ha cap tipus de climatització.
Des de la secció de CCOO de Brians 1 volem incidir en que aquest centre probablement és el centre de referència a tota Catalunya , ja que disposem de 5 mòduls d’interns preventius, mòduls que considerem insuficients per fer la correcta classificació dels interns, som el centre de referència en catalogació i tractaments psiquiàtrics al disposar d’una unitat hospitalària psiquiàtrica penitenciaria pròpia (UHPP), som un centre que disposem d’una unitat de règim semiobert mixte (UMS) que aviat ja no sabrem ni a que es dedica, i som un centre que disposa d’una unitat de dones amb estructura pròpia i totalment independent dels mòduls d’interns preventius.
Amb tot això, i lo anteriorment exposat, entenem que no ens podem quedar de braços plegats, que hem de fer millores, que entre tots hem de fer que això funcioni, perquè si una cosa bona té aquest centre són els seus treballadors, que han sabut d’una manera o altra adaptar-se a tots els desafiaments que ens han estat imposats, tant des de Secretaria General amb la reconversió en temps record a centre de preventius, com des de la Direcció d’aquest centre amb l’aplicació de les noves polítiques adoptades.
Per tot això, instem a la nova direcció a que ens escolti, que puguem tenir un Feedback positiu i que mica en mica anem millorant el que a tots ens agradaria, res més que treballar dignament i amb garanties.
DESCARREGA EN PDF LA CARTA OBERTA DE CCOO A LA DIRECTORA DEL CPB1
US CONTINUAREM INFORMANT!