LA SITUACIÓ ÉS EXTREMADAMENT GREU I CALEN MESURES URGENTS!
Fets i successos com els que s’estan produint darrerament s’estan convertint perillosament en la vida diària dels professionals de les presons de Catalunya i l’Estat. L’augment de les agressions físiques i psicològiques, insults i amenaces al personal propi sense limitacions, als nostres familiars o de classe o tipus, així com baralles tumultuàries semblen no tenir límit per aquesta Administració.
Observem que a les nostres presons, com el reforç positiu que realitza la SMPRiAV cap als interns, irromp sobre els principis de legalitat en la defensa dels seus treballadors/es, per premiar les males conductes, atorgant aquest aplaudiment positiu que reafirma l’incivisme i el delicte d’atemptat contra els seus agents penitenciaris, (encara no reconeguts). Ens referim a l’estímul desitjable o plaent després d’un comportament, però també a la ignorància o passar per alt una conducta incorrecta, transgressora o delictiva depenent de la circumstància i el lloc on es produeixi, com pot ser l’agressió a una treballadora o treballador de presons.
La gestió i el rigor de l’administració penitenciària en la correcció de conductes, ha de sotmetre’s a un estudi més auster, no amb la idea de danyar l’intern, no amb la idea de crear problemes afegits als penats, però si amb la idea de dissuadir les conductes negatives.
Quan volen limitar una velocitat en un tram de carretera, es col·loca un radar, i la majoria dels conductors s’abstenen. Doncs d’això es tracta, dissuadir i planificar millor. Pensem que, l’estímul desitjable reforça el comportament, cosa que fa que sigui més probable que torni a passar. Si els interns que compleixen condemna no reben un estímul just i modulat, legal i rehabilitador que els ajudi en el seu desenvolupament cap a la reinserció social, com podem demanar-los als nostres treballadors que aguanti el pal de les agressions i els atacs continus de l’Administració?
Les plantilles necessiten més nombre de funcionaris, més protecció legal i més reconeixement i suport.
Se’ns converteix en vital la idea de buscar solucions urgents per evitar mals diaris i grans.
El personal penitenciari es troba desmotivat,amb l’autoestima caiguda pel mal reconeixement dels nostres caps, comandaments i responsables. Tots i totes esperen gratitud a part del seu sou, ja que és el pactat, també desitgen suport sincer i no ranci de bé quedar. Els insults dels interns i amenaces calen profund encara que no ho sembli, tampoc ens formen per això, ni per allò altre en dues trobades furtives de formació, perdó (pràctiques professionals).
Sol·licitem acurada i reflexivament, un esforç real, amb recursos materials i humans, allunyat de paraules buides i sense sentit. Caldrà molta creativitat per part dels executius penitenciaris, però encara més, un sistema de gestió actual i professional, que aporti aire fresc i solucions, amb els problemes de la manca de personal, dels seus riscos psicosocials, de millora del confort laboral, (no confondre amb luxe). Cal donar solució als problemes en les infraestructures i millorar els espais de descans i distensió doncs estem en quadre, i no s’entreveu una planificació per a les contingències inesperades. Calen i caldran més reforços, com portem CCOO mesos manifestant en les Meses de negociació, la JU30 realitzarà la seva formació a l’ISPC ( institut de seguretat pública de Catalunya) i en un futur, que esperem que sigui pròxim, caldrà un pla específic per la cobertura de les possibles jubilacions per l’aprovació de la jubilació anticipada.
La plantilla necessita reforços efectius ja!.Sense caure en el clientelisme: aquells que s’atorguin per fer certs comportaments i es poden canviar per un poc de valor, per exemple les gràcies públiques sense medalles. Això es converteix en un mètode de motivació positiu utilitzat per a una varietat de propòsits i en una àmplia gamma de contextos als programes de tractament penitenciari, que aprofita els bons comportaments que ja s’estan mostrant, recompensant les tendències naturals cap al bon comportament a la persona que està treballant per millorar. La plantilla del C.P. Quatre Camins, que és la meva, igual que la de tots els Centres de Catalunya és un exemple viu de dones i homes lliurats a la duresa invisible de la feina i poc reconeguda per la societat, també esperem que els nostres comandaments una vegada més projectin una imatge social d’acord amb la importància de la nostra missió social de 24 hores, valdria la pena rebre aquest suport de la nostra estructura jeràrquica.
Reflexionem, quin tipus de reforç reben els interns/es i quin rep la plantilla de treballadors penitenciaris?
El model dels treballadors/es penitenciaries observa amb desànim coml’Administració Penitenciària prioritza en la pràctica del reforç negatiu, és unterme descrit per B. F. Skinner en la seva teoria del condicionament operant. Des de CCOO CPQC; En el reforç negatiu, una resposta o comportament s’enforteix en aturar, eliminar o evitar un resultat negatiu o un estímul aversiu (així s’anomena els que tendeixen a involucrar algun tipus de molèstia, ja sigui física o psicològica).
Els comportaments es reforcen negativament quan li permeten escapar dels estímuls aversius que ja són presents o li permeten evitar completament els estímuls aversius abans que succeeixin.
Des de CCOO CPQC no volem que es confongui el reforç negatiu amb el càstig pels interns. Tot i això, el reforç negatiu implica l’eliminació d’una condició negativa per enfortir un comportament. El càstig, per altra banda, implica presentar o treure un estímul per afeblir un comportament.
CCOO EXIGIM SOLUCIONS PER POSAR FI AQUESTS CONFLICTES, MILLORA DE CONDICIONS I MEDIS, REVISIÓ DE PROTOCOLS, NECESSITAT DE MÉS PERSONAL I MILLOR GESTIÓ.
La Roca del Vallès, 2 de juny de 2022.
US CONTINUAREM INFORMANT!
Jun 2 2022
C.P. QUATRE CAMINS. MÉS AGRESSIONS, MÉS INCENDIS PROVOCATS, MÉS INSULTS I AMENACES, «SEMPER IDEM».
LA SITUACIÓ ÉS EXTREMADAMENT GREU I CALEN MESURES URGENTS!
Fets i successos com els que s’estan produint darrerament s’estan convertint perillosament en la vida diària dels professionals de les presons de Catalunya i l’Estat. L’augment de les agressions físiques i psicològiques, insults i amenaces al personal propi sense limitacions, als nostres familiars o de classe o tipus, així com baralles tumultuàries semblen no tenir límit per aquesta Administració.
Observem que a les nostres presons, com el reforç positiu que realitza la SMPRiAV cap als interns, irromp sobre els principis de legalitat en la defensa dels seus treballadors/es, per premiar les males conductes, atorgant aquest aplaudiment positiu que reafirma l’incivisme i el delicte d’atemptat contra els seus agents penitenciaris, (encara no reconeguts). Ens referim a l’estímul desitjable o plaent després d’un comportament, però també a la ignorància o passar per alt una conducta incorrecta, transgressora o delictiva depenent de la circumstància i el lloc on es produeixi, com pot ser l’agressió a una treballadora o treballador de presons.
La gestió i el rigor de l’administració penitenciària en la correcció de conductes, ha de sotmetre’s a un estudi més auster, no amb la idea de danyar l’intern, no amb la idea de crear problemes afegits als penats, però si amb la idea de dissuadir les conductes negatives.
Quan volen limitar una velocitat en un tram de carretera, es col·loca un radar, i la majoria dels conductors s’abstenen. Doncs d’això es tracta, dissuadir i planificar millor. Pensem que, l’estímul desitjable reforça el comportament, cosa que fa que sigui més probable que torni a passar. Si els interns que compleixen condemna no reben un estímul just i modulat, legal i rehabilitador que els ajudi en el seu desenvolupament cap a la reinserció social, com podem demanar-los als nostres treballadors que aguanti el pal de les agressions i els atacs continus de l’Administració?
Les plantilles necessiten més nombre de funcionaris, més protecció legal i més reconeixement i suport.
Se’ns converteix en vital la idea de buscar solucions urgents per evitar mals diaris i grans.
El personal penitenciari es troba desmotivat,amb l’autoestima caiguda pel mal reconeixement dels nostres caps, comandaments i responsables. Tots i totes esperen gratitud a part del seu sou, ja que és el pactat, també desitgen suport sincer i no ranci de bé quedar. Els insults dels interns i amenaces calen profund encara que no ho sembli, tampoc ens formen per això, ni per allò altre en dues trobades furtives de formació, perdó (pràctiques professionals).
Sol·licitem acurada i reflexivament, un esforç real, amb recursos materials i humans, allunyat de paraules buides i sense sentit. Caldrà molta creativitat per part dels executius penitenciaris, però encara més, un sistema de gestió actual i professional, que aporti aire fresc i solucions, amb els problemes de la manca de personal, dels seus riscos psicosocials, de millora del confort laboral, (no confondre amb luxe). Cal donar solució als problemes en les infraestructures i millorar els espais de descans i distensió doncs estem en quadre, i no s’entreveu una planificació per a les contingències inesperades. Calen i caldran més reforços, com portem CCOO mesos manifestant en les Meses de negociació, la JU30 realitzarà la seva formació a l’ISPC ( institut de seguretat pública de Catalunya) i en un futur, que esperem que sigui pròxim, caldrà un pla específic per la cobertura de les possibles jubilacions per l’aprovació de la jubilació anticipada.
La plantilla necessita reforços efectius ja!.Sense caure en el clientelisme: aquells que s’atorguin per fer certs comportaments i es poden canviar per un poc de valor, per exemple les gràcies públiques sense medalles. Això es converteix en un mètode de motivació positiu utilitzat per a una varietat de propòsits i en una àmplia gamma de contextos als programes de tractament penitenciari, que aprofita els bons comportaments que ja s’estan mostrant, recompensant les tendències naturals cap al bon comportament a la persona que està treballant per millorar. La plantilla del C.P. Quatre Camins, que és la meva, igual que la de tots els Centres de Catalunya és un exemple viu de dones i homes lliurats a la duresa invisible de la feina i poc reconeguda per la societat, també esperem que els nostres comandaments una vegada més projectin una imatge social d’acord amb la importància de la nostra missió social de 24 hores, valdria la pena rebre aquest suport de la nostra estructura jeràrquica.
Reflexionem, quin tipus de reforç reben els interns/es i quin rep la plantilla de treballadors penitenciaris?
El model dels treballadors/es penitenciaries observa amb desànim coml’Administració Penitenciària prioritza en la pràctica del reforç negatiu, és unterme descrit per B. F. Skinner en la seva teoria del condicionament operant. Des de CCOO CPQC; En el reforç negatiu, una resposta o comportament s’enforteix en aturar, eliminar o evitar un resultat negatiu o un estímul aversiu (així s’anomena els que tendeixen a involucrar algun tipus de molèstia, ja sigui física o psicològica).
Els comportaments es reforcen negativament quan li permeten escapar dels estímuls aversius que ja són presents o li permeten evitar completament els estímuls aversius abans que succeeixin.
Des de CCOO CPQC no volem que es confongui el reforç negatiu amb el càstig pels interns. Tot i això, el reforç negatiu implica l’eliminació d’una condició negativa per enfortir un comportament. El càstig, per altra banda, implica presentar o treure un estímul per afeblir un comportament.
CCOO EXIGIM SOLUCIONS PER POSAR FI AQUESTS CONFLICTES, MILLORA DE CONDICIONS I MEDIS, REVISIÓ DE PROTOCOLS, NECESSITAT DE MÉS PERSONAL I MILLOR GESTIÓ.
La Roca del Vallès, 2 de juny de 2022.
US CONTINUAREM INFORMANT!