INCENDI A LLEDONERS I A TOT EL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ

 

Ahir va haver-hi un altre incendi en el Departament Especial de Règim Tancat (DERT) del C.P. Lledoners. Un intern perillós que ja havia protagonitzat un incident similar, va pegar foc a la seva cel·la. El resultat: l’intern a l’hospital, 6 funcionaris a la mútua per inhalació de fums i un d’ells de baixa mèdica.

L’incident va ocórrer ahir a la presó emblemàtica de Catalunya, la que centra tota l’atenció dels mitjans de comunicació i l’opinió pública, però aquest tipus de greus incidents, d’incendis i d’agressions, es multipliquen per tots els centres. I ho fa de manera gairebé invisible, sense que ningú digui res i encara menys ho faci, excepte els treballadors, que són els que sofreixen les conseqüències.

La realitat oculta per la lluentor d’altres notícies és que el sistema penitenciari català s’està enfonsant a poc a poc però cada vegada més ràpid, com una mena de Titànic, però no ha necessitat col·lidir amb cap iceberg. S’està enfonsant per motius propis, per males decisions dels qui han dirigit i dirigeixen el sistema, per seguir polítiques equivocades i aberrants, per falta del més mínim manteniment, per maltractament i mala gestió dels recursos humans cada vegada més reduïts i espremuts.

La plantilla dels centres penitenciaris catalans, dependent per complet de la Generalitat, està envellida fins a nivells suïcides. Més del 50% dels treballadors penitenciaris catalans té 50 anys o més. El personal d’aquest rang d’edat suposa 85% del personal d’interior del C.P. Ponent, el C.P. Dones i l’Hospital Penitenciari de Terrassa, i són el 63% del personal de C.P. Joves. L’índex d’envelliment en les àrees d’oficines i tractament és encara major. En el Centre Obert de Girona el 75% del personal de Rehabilitació té més de 55 anys.

Funcionaris de 60 a 65 anys vigilen patis i a interns molt més joves i cada vegada més perillosos., han d’apagar incendis com a bombers, amb equips de respiració assistida i usant mànegues de boques d’incendis equipades, i han de posar-se equips d’intervenció, amb cascos, escuts i armadura per a reprimir actes violents d’interns que per edat podrien ser els seus fills i fins i tot els seus néts.

La Relació de Llocs de Treball (RLT) dels centres no es compleix ni per casualitat i no permet assolir els protocols de manera adient. La falta de personal és paorosa. En comptes de contractar treballadors, se cessa interins per a poder-los contractar de nou en dates assenyalades i concretes i així fer l’efecte fals que es reforça el que prèviament s’ha afeblit de manera artera i criminal. Les baixes per jubilacions, defuncions o abandó del sistema, no es cobreixen, deixant buits cada vegada més grans.

La sobrecarrega de treball i la no substitució d’incidències es la tònica de treball als centres, convertint-se convertit en un autèntic problema de salut a plantilles completes amb síndrome de “burnout”. Els centres penitenciaris estem en un dèficit estructural perpetu de treballadors i malauradament l’Administració es juga diàriament la seguretat dels interns i dels treballadors.

La precarietat laboral és salvatge. Un de cada cinc treballadors d’interior és interí. En Tractament la taxa arriba al 80% en algun col·lectiu. No hi ha hagut oposicions de personal d’interior des de 2010, i les poques que hi ha hagut en alguns col·lectius de tractament, s’han concebut com una guillotina de treballadors que impedeix la consolidació de places per part d’interins condemnats a ser-ho de manera eterna o d’anar-se’n al carrer amb 55 anys o més, després de més de 20 anys de servei. Menció especial mereix que la formació prèvia que reben els treballadors incorporats brilla per l’absència.

Les agressions augmenten de manera salvatge i sense control. L’any 2017 les xifres d’agressions a treballadors penitenciaris van pujar un 40% respecte a les de 2016, primer any que es van començar a realitzar estadístiques serioses i sistemàtiques. En 2018 van créixer un 29% i en el que portem de 2019, un altre 29% més, de manera que en tres anys les agressions a treballadors han crescut un 140% respecte a les xifres de 2016.

La política de la Secretaria de Mesures Penals en matèria de seguretat i d’interior ha estat polvoritzar-la completament de manera suïcida i les conseqüències cada vegada se senten més i de pitjor manera. Tots els comandaments de la Secretaria de Mesures Penals amb experiència en interior han estat escombrats per complet i substituïts per comandaments de tractament, sense experiència en interior. És com si els mossos únicament poguessin accedir al rang d’agent, caporal o sergent, però tots els comandaments superiors nomenats que posseïssin fossin psicòlegs, educadors i treballadors socials que a vegades han pogut passar per una comissaria però mai han portat un uniforme, mai han practicat una detenció, mai han trepitjat el carrer.

La política de la conselleria de Justícia, davant la falta de recursos de tota mena i la degradació dels centres, ha estat collar cada vegada més als seus treballadors, restringint drets i introduint restriccions, augmentant càrregues de treball, deixant que es redueixin plantilles de manera contínua i tancant els ulls a les conseqüències que això produeix, incomplint acords i aplicant normatives de manera aberrant i restrictiva que no s’aplica en cap altre lloc de l’Estat, i que en conjunt han suposat i suposen una degradació salvatge de les condicions de treball dels treballadors penitenciaris catalans.

Barcelona a 21 de novembre de 2019

 

DESCARREGA EN PDF LA NOTA INFORMATIVA SOBRE L’INCENDI AL C.P. LLEDONERS

US CONTINUAREM INFORMANT!