La Generalitat de Catalunya ha mentit a l’opinió pública de manera conscient presentant a a Amand Calderó com el professional que al llarg dels anys ha desenvolupat un model penitenciari català d’èxit, una imatge fictícia que només existeix en la seva imaginació.
És veritat que Amand Calderó fa 40 anys que aporta la seva experiència de manera contínua al model penitenciari català?
No és veritat. Amand Calderó no pertany als col·lectius d’interior, tractament o oficines i mai ha treballat com a professional a l’interior d’una presó.
L’única qualificació que té és que l’agost de 1990, quan Amand Calderó era tècnic superior en el departament de Benestar Social, el llavors nou director general de Serveis Penitenciaris Ignasi García Clavel, una altra persona que mai havia estat un professional penitenciari, el va nomenar directament i malgrat mancar per complet d’experiència, cap del servei de rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació. El gener de 1994 García Clavel ho va ascendir a subdirector general d’Afers Penitenciaris.
Amand Calderó va ser destituït al juliol de l’any 2000, com a conseqüència directa del cessament de García Clavel el desembre de 1999 per la consellera Gispert sota ordre directa del president Jordi Pujol que fins llavors l’havia protegit.
La gota que va fer desbordar el got i que va causar el cessament de García Clavel i de Calderó va ser la fugida del famós delinqüent Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com «El Vaquilla», al qual tant Ignasi García Clavel com Calderó van voler mostrar com a exemple de reinserció i al qual van donar multitud de privilegis i oportunitats negats a la gran majoria d’interns amb molt millor comportament.
Malgrat estar en 2n grau, se li va concedir a Moreno Cuenca un permís per a treure’s el permís de conduir que va aprofitar per a escapolir-se. Durant els cinc dies que va estar lliure Moreno Cuenca va cometre 13 delictes entre atracaments, robatoris, ús d’arma, etc., sent condemnat per ells a 24 anys de presó. Va ser la gota que va omplir un got ple de casos similars amb altres interns de similar carrera delictiva, però que no van transcendir a l’opinió pública, i que va forçar al president Pujol a prendre una decisió i finalment cessar-los.
Durant 16 anys entre juliol del 2000 i gener de 2016, Amand Calderó no va tenir cap relació amb el medi penitenciari català, exercint com a secretari de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona.
El gener de 2016, Amand Calderó és recuperat pel conseller d’ERC Carles Mundó com a director general de Serveis Penitenciaris, dedicant el seu primer any i mig al tancament del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (la Model), tancament que des d’un punt de vista de política penitenciària no tenia cap sentit i que va ser la seva primera mesura de política d’aparador
El gener de 2019 és nomenat per la consellera Capella secretari de mesures penals en crear-se una espècie de departament dins del departament de Justícia que va agrupar les direccions generals de justícia juvenil i de serveis penitenciaris, i l’empresa pública del departament de Justícia CIRE.
Les mesures polèmiques que Amand Calderó va introduint desde 2017 produeixen un enfonsament progressiu de la seguretat, amb un augment inusitat i sense fre de les agressions. Després de tres morts d’interns/es i una greu agressió sexual a una treballadora penitenciària. és forçat a dimitir per la consellera Ciuró el juliol de 2021.
Amand Calderó, un home sens dubte polivalent, és enviat al departament d’interior, en mans d’ERC, on s’exerceix com a Coordinador de Seguretat Pública. Sembla una miqueta irònic que ERC li va encarregar la seguretat pública a la mateixa persona que ha enfonsat la seguretat a les presons i ha hagut de dimitir per aquesta causa.
L’octubre de 2022, després de l’abandó del govern per part de Junts, la recentment nomenada consellera Ubasart recupera de manera inexplicable a Amand Calderó, perquè executi la mateixa política errònia que ja li havia forçat a dimitir per dues vegades en 2000 i 2021.
A conseqüència del reforç d’aquesta política, la seguretat es continua enfonsant i les agressions augmenten en número i en gravetat fins a límits mai vistos, la qual cosa és denunciat per tots els col·lectius penitenciaris una vegada i una altra, fins a acabar causant l’assassinat d’una treballadora penitenciària del CIRE.
L’actual govern d’ERC, en comptes de cessar-lo o forçar a dimitir a Amand Calderó, tal com vam fer el president Pujol i la consellera Ciuró, el reafirma en el seu lloc de manera inexplicable.
El model penitenciari català li deu alguna cosa a Amand Calderó?
En absolut. Amand Calderó no ha aportat res al model penitenciari català.
Catalunya té competències transferides en matèria d’organització des de l’1 de gener de 1984, però no va ser fins a la primera dècada del s. XXI que es va abordar la construcció d’un model penitenciari veritablement propi de Catalunya, que va cristal·litzar en la publicació el setembre de 2006 del Decret 329/2006, que va introduir el «Reglament d’Organització i Funcionament dels Serveis d’Execució penal a Catalunya» (ROFSEPC). Aquest reglament és l’acta fundacional formal del model penitenciari català,
Amand Calderó en la delegació del govern de la Generalitat a Barcelona des del seu cessament l’any 2000, no participa ni en la creació, ni en el desplegament i desenvolupament del nou model penitenciari catal fins que es cridat per la consellera Ubasart.
En 2016 Amand calderó pren el comandament d’un sistemae fins llavors funcionava, i a través de polítiques d’aparador, enfocades a aconseguir de manera voluntarista i forçada resultats que poder vendre políticament, acaba pervertint el model penitenciari català generant violència a tots els nivells i finalment la mort per assassinat d’una treballadora.
No podem oblidar que les polítiques d’Amand Calderó han causat des de 2016 un augment salvatge i sense fre de les agressions als treballadors i treballadores penitenciàries, però, i és molt important destacar-ho, també entre els mateixos interns i internes. Si els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes no podem assegurar la nostra pròpia seguretat com podrem assegurar la dels interns i internes?
Que els interns i internes són també víctimes de les polítiques errònies en matèria de seguretat impulsades per Amand Calderó és un fet demostrat.
Entre 2017 i 2022 el nombre d’incidents entre interns per cada 100 interns han augmentat un 159,44%, les lesions lleus producte de baralles han augmentat un 64,94% i les autolesions un 468,18%.
El sistema penitenciari català actualment està descontrolat, amb una seguretat en caiguda lliure, que afecta la seguretat i fins i tot la vida de totes les persones que formen part del sistema, tan treballadors i treballadores com a interns i internes. És per això que Amand Calderó ha de dimitir. I aquesta vegada, la tercera ja, ho ha de ser definitivament i per sempre.
Barcelona, 1 de abril de 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!
Abr 1 2024
LA VERITAT SOBRE AMAND CALDERÓ I EL MODEL PENITENCIARI CATALÀ
La Generalitat de Catalunya ha mentit a l’opinió pública de manera conscient presentant a a Amand Calderó com el professional que al llarg dels anys ha desenvolupat un model penitenciari català d’èxit, una imatge fictícia que només existeix en la seva imaginació.
És veritat que Amand Calderó fa 40 anys que aporta la seva experiència de manera contínua al model penitenciari català?
No és veritat. Amand Calderó no pertany als col·lectius d’interior, tractament o oficines i mai ha treballat com a professional a l’interior d’una presó.
L’única qualificació que té és que l’agost de 1990, quan Amand Calderó era tècnic superior en el departament de Benestar Social, el llavors nou director general de Serveis Penitenciaris Ignasi García Clavel, una altra persona que mai havia estat un professional penitenciari, el va nomenar directament i malgrat mancar per complet d’experiència, cap del servei de rehabilitació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació. El gener de 1994 García Clavel ho va ascendir a subdirector general d’Afers Penitenciaris.
Amand Calderó va ser destituït al juliol de l’any 2000, com a conseqüència directa del cessament de García Clavel el desembre de 1999 per la consellera Gispert sota ordre directa del president Jordi Pujol que fins llavors l’havia protegit.
La gota que va fer desbordar el got i que va causar el cessament de García Clavel i de Calderó va ser la fugida del famós delinqüent Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com «El Vaquilla», al qual tant Ignasi García Clavel com Calderó van voler mostrar com a exemple de reinserció i al qual van donar multitud de privilegis i oportunitats negats a la gran majoria d’interns amb molt millor comportament.
Malgrat estar en 2n grau, se li va concedir a Moreno Cuenca un permís per a treure’s el permís de conduir que va aprofitar per a escapolir-se. Durant els cinc dies que va estar lliure Moreno Cuenca va cometre 13 delictes entre atracaments, robatoris, ús d’arma, etc., sent condemnat per ells a 24 anys de presó. Va ser la gota que va omplir un got ple de casos similars amb altres interns de similar carrera delictiva, però que no van transcendir a l’opinió pública, i que va forçar al president Pujol a prendre una decisió i finalment cessar-los.
Durant 16 anys entre juliol del 2000 i gener de 2016, Amand Calderó no va tenir cap relació amb el medi penitenciari català, exercint com a secretari de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona.
El gener de 2016, Amand Calderó és recuperat pel conseller d’ERC Carles Mundó com a director general de Serveis Penitenciaris, dedicant el seu primer any i mig al tancament del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (la Model), tancament que des d’un punt de vista de política penitenciària no tenia cap sentit i que va ser la seva primera mesura de política d’aparador
El gener de 2019 és nomenat per la consellera Capella secretari de mesures penals en crear-se una espècie de departament dins del departament de Justícia que va agrupar les direccions generals de justícia juvenil i de serveis penitenciaris, i l’empresa pública del departament de Justícia CIRE.
Les mesures polèmiques que Amand Calderó va introduint desde 2017 produeixen un enfonsament progressiu de la seguretat, amb un augment inusitat i sense fre de les agressions. Després de tres morts d’interns/es i una greu agressió sexual a una treballadora penitenciària. és forçat a dimitir per la consellera Ciuró el juliol de 2021.
Amand Calderó, un home sens dubte polivalent, és enviat al departament d’interior, en mans d’ERC, on s’exerceix com a Coordinador de Seguretat Pública. Sembla una miqueta irònic que ERC li va encarregar la seguretat pública a la mateixa persona que ha enfonsat la seguretat a les presons i ha hagut de dimitir per aquesta causa.
L’octubre de 2022, després de l’abandó del govern per part de Junts, la recentment nomenada consellera Ubasart recupera de manera inexplicable a Amand Calderó, perquè executi la mateixa política errònia que ja li havia forçat a dimitir per dues vegades en 2000 i 2021.
A conseqüència del reforç d’aquesta política, la seguretat es continua enfonsant i les agressions augmenten en número i en gravetat fins a límits mai vistos, la qual cosa és denunciat per tots els col·lectius penitenciaris una vegada i una altra, fins a acabar causant l’assassinat d’una treballadora penitenciària del CIRE.
L’actual govern d’ERC, en comptes de cessar-lo o forçar a dimitir a Amand Calderó, tal com vam fer el president Pujol i la consellera Ciuró, el reafirma en el seu lloc de manera inexplicable.
El model penitenciari català li deu alguna cosa a Amand Calderó?
En absolut. Amand Calderó no ha aportat res al model penitenciari català.
Catalunya té competències transferides en matèria d’organització des de l’1 de gener de 1984, però no va ser fins a la primera dècada del s. XXI que es va abordar la construcció d’un model penitenciari veritablement propi de Catalunya, que va cristal·litzar en la publicació el setembre de 2006 del Decret 329/2006, que va introduir el «Reglament d’Organització i Funcionament dels Serveis d’Execució penal a Catalunya» (ROFSEPC). Aquest reglament és l’acta fundacional formal del model penitenciari català,
Amand Calderó en la delegació del govern de la Generalitat a Barcelona des del seu cessament l’any 2000, no participa ni en la creació, ni en el desplegament i desenvolupament del nou model penitenciari catal fins que es cridat per la consellera Ubasart.
En 2016 Amand calderó pren el comandament d’un sistemae fins llavors funcionava, i a través de polítiques d’aparador, enfocades a aconseguir de manera voluntarista i forçada resultats que poder vendre políticament, acaba pervertint el model penitenciari català generant violència a tots els nivells i finalment la mort per assassinat d’una treballadora.
No podem oblidar que les polítiques d’Amand Calderó han causat des de 2016 un augment salvatge i sense fre de les agressions als treballadors i treballadores penitenciàries, però, i és molt important destacar-ho, també entre els mateixos interns i internes. Si els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes no podem assegurar la nostra pròpia seguretat com podrem assegurar la dels interns i internes?
Que els interns i internes són també víctimes de les polítiques errònies en matèria de seguretat impulsades per Amand Calderó és un fet demostrat.
Entre 2017 i 2022 el nombre d’incidents entre interns per cada 100 interns han augmentat un 159,44%, les lesions lleus producte de baralles han augmentat un 64,94% i les autolesions un 468,18%.
El sistema penitenciari català actualment està descontrolat, amb una seguretat en caiguda lliure, que afecta la seguretat i fins i tot la vida de totes les persones que formen part del sistema, tan treballadors i treballadores com a interns i internes. És per això que Amand Calderó ha de dimitir. I aquesta vegada, la tercera ja, ho ha de ser definitivament i per sempre.
Barcelona, 1 de abril de 2024
US CONTINUAREM INFORMANT!