PROU MENTIDES I MANIPULACIONS: EXIGIM RESPECTE I RECONEIXEMENT

Com si la situació del model penitenciari català no fos prou greu, amb la mancança de treballadors, l’absència de recursos econòmics, la precarietat laboral i el mal estat de les infraestructures!! Partint del més escrupolós respecte a la llibertat d’expressió, opinió i premsa, CCOO rebutgem públicament part de les declaracions exposades al Programa de TV3 “Tot es mou” del passat 29 de novembre de 2018 en relació a la professionalitat i dignitat del col·lectiu  penitenciari:

JOSEP MANEL SILVA – […] Hi ha tortures a les presons Catalanes?

IÑAKI RIVERA – Si hi ha tortures, hi ha maltractaments, hi ha vexacions,[…]

GONZALO BERNARDOS – Perquè quedi clar. Qui fa les tortures i qui les consenten?

IÑAKI RIVERA – Evidentment la tortura només potser feta per un funcionari penitenciari.

Embolicat perennement en la seva necessitat de notorietat i de salvar el pitjor del món com a forma extravagant de resoldre les seves patologies personals, aconsellem a aquest individu que consideri l’opció de rebre suport psicològic urgent davant la preocupant possibilitat que sofreixi la SÍNDROME DEL SALVADOR. Sembla que aquesta síndrome en aquest cas invertiria per complet els valors propis d’una persona normal i equilibrada, percebent el bo com a dolent i el dolent com a bo, enfonsant-se en un estat de perenne perplexitat i alienació del pensament on el que realment existeix és el que la ment fabula en comptes del que la realitat tossudament mostra.

CCOO posarem en mans del nostre gabinet jurídic les «afirmacions» d’aquest l’inefable personatge, encara que ho farem amb tristesa, ja que a hores d’ara, i després de tants anys de persistència digna de millor i més equilibrada causa, el remei sembla estar més a prop d’una solució psicològica que jurídica.

Però potser el pitjor és que les declaracions d’aquest individu no solament són un atac al col·lectiu de treballadors penitenciaris sinó que van més enllà i impliquen a la mateixa consellera en l’atac:

JOSEP MANEL SILVA – Dues coses, Perdona, perdona, coneixes a la Conselleria de justícia, fa molts anys, també que…

IÑAKI RIVERA – Parlem amb ella i és absolutament conscient d’aquesta situació. Evidentment el seu mandat és molt recent, el de l’Ester Capella, i que evidentment estan obertes. A mi em consta que estan obertes tota una sèrie d’investigacions i amb l’actual Director General han canviat si no m’equivoco més de 8 directors de presons als últims 2 anys aproximadament com a conseqüència de tot aquest tipus de denúncies. Per tant ho estan investigant.

CCOO emplacem a l’honorable consellera a que desmenteixi públicament les declaracions d’aquest subjecte, reconeixent la nostra professionalitat i en defensa de la dignitat del col·lectiu penitenciari. Si no fos així, considerarem que la consellera no és la possible font de solució dels problemes que sofrim el col·lectiu, com hauria de ser el cas, sinó que forma part del problema que patim tots.

Si els problemes dels treballadors penitenciaris únicament consistissin en les “neuras” personals produïdes per la possible patologia psicològica d’un individu, la situació no seria tan greu. No obstant això i per desgràcia els problemes que patim no són solament aquest i a més són molt més greus.

Als treballadors penitenciaris, a tots sense excepció, ens peguen, ens roben, ens maltracten, ens vexen, ens ignoren, ens menyspreen, ens insulten i finalment ens abandonen una vegada i una altra. El causant d’això no és el subjecte amb les afirmacions del qual s’ha iniciat aquest escrit, que al cap i a la fi no és ningú, sinó la Direcció General i alguna de les direccions dels seus centres. Això sí que és nociu de debò.

En una situació, en la qual el nombre d’agressions es dispara, els atacs als nostres drets són continus i des de tots els angles, i ni tan sols se’ns retorna les pagues extres robades, o es pretén desvergonyidament que ho cobrin els nostres néts, la indignació ha de donar pas a la MOBILITZACIÓ.

El pròxim 12 de desembre tenim vaga general de treballadors públics i no podem quedar-nos quiets, no podem donar la imatge que acceptem submisament que no hi ha solució. Sí que n’hi ha solució però no ens la regalarà ningú sense lluitar i encara menys la mateixa administració que ens ataca en els nostres drets més bàsics.

 

DESCARREGA EN PDF LA NOTA DE L’AGRUPACIÓ DE PERSONAL PENITENCIARI DE CCOO

 US CONTINUAREM INFORMANT!