10 gols a 0
Segons paraules textuals de la Secretària General del departament, els treballadors penitenciaris «no podem pretendre guanyar per 10 gols a 0» com suposadament hauria ocorregut en un passat que no sabem on veu.
La conseqüència lògica de les seves paraules està clara: la política estratègica de l’Administració en matèria laboral sembla que consisteix a restablir l’equilibri i posar als treballadors penitenciaris en el nostre lloc, ja que sembla que gaudim del que no ens mereixem i que pel que sembla es va aconseguir per la feblesa d’altres governs anteriors.
Aquesta manera de negociar, o aparentar-ho, ens recorda etapes anteriors tristament viscudes, en què alguns responsables en comptes d’aportar res, només es limitaven a tractar-nos de privilegiats fruit del desconeixement i de no donar cap reconeixement a la nostra tasca.
La reunió del dijous, 5 de desembre, a la qual va assistir la plana major del departament a excepció de la consellera, és a dir, la Secretària General del departament, la Directora de Serveis, el Secretari de Mesures Penals, les Subdirectores generals de RR.HH. del departament i de la secretaria, el Subdirector de Tractament i la Subdirectora de centres, va resultar ser extremadament frustrant encara que al mateix temps clarificadora.
La reunió va deixar clar que la retallada de drets dels treballadors penitenciaris NO és una política conjuntural forçada per les circumstàncies polítiques i econòmiques sinó un objectiu estratègic dut a terme amb tota la intenció per part de l’Administració a la qual les circumstàncies econòmiques i polítiques no li permeten dur-lo a terme amb tota la seva cruesa i radicalitat.
|
Negociació d’un nou acord
|
Ara NO hi haurà negociació d’un nou acord de condicions laborals. La situació és complexa, segons diuen. No hi ha pressupostos i sense ells no es pot negociar res que pugui suposar un increment de despesa. Callen que previsiblement hi haurà eleccions i que el que realment no els interessa és esvalotar el corral. Només volen negociar temes molt concrets i ineludibles però no han dit quins.
CCOO creiem que no es poden retardar les negociacions per més temps i hem lliurat a la Secretària general, la Directora de Serveis i el Secretari general un escrit on consten les reivindicacions laborals i les demandes que CCOO, amb l’aportació de tots els treballadors, considerem essencials per al col·lectiu i que considerem que s’haurien de negociar d’una vegada per sempre.
|
Jubilació anticipada i 2a Activitat.
|
L’Administració és conscient del problema encara que només preveien parlar de negociar un nou decret de 2a activitat pel fet que l’anterior està més que superat i ja no serveix. Per a això han dit que crearan un grup de treball al gener amb reunions quinzenals i que en tres mesos hauria de tenir les conclusions.
Però què passa amb la jubilació anticipada? Doncs, per a sorpresa nostra, que no s’anava a tractar.
CCOO hem exigit i forçat que s’inclogui aquest tema de manera tècnica en aquest grup de treball. Si bé el departament ens comunica que ja havia enviat una carta al ministeri sobre el tema de la jubilació, i que encara no ha estat contestada, és renuent a negociar res en matèria de jubilació, ja que adduïa que podria incrementar despesa i que això li impedia legalment negociar.
CCOO hem argüit que negociar de manera tècnica tots els extrems referents a la jubilació anticipada no implica despesa. És senzillament disposar d’un projecte concret que poder presentar al Parlament i amb el qual posteriorment negociar amb el ministeri. Finalment l’Administració ha admès la proposta de CCOO i dins d’aquest grup de treball TAMBÉ es negociarà sobre jubilació anticipada i no únicament sobre 2a activitat.
Ja van dir l’any passat que la de 2019 era l’última pròrroga possible perquè Economia no permetia cap més. Li han donat voltes a com es pot reenfocar i treballen amb Economia per a trobar una alternativa. Abans de cap d’any ens tornarem a reunir i se’ns donarà una resposta als treballadors sobre què passarà amb el PRP.
CCOO estem en contra que els nostres ingressos quedin condicionats per circumstàncies alienes a la voluntat dels treballadors, com pot ser una malaltia o un accident sense culpa i causat per tercers. Per això CCOO defensem la inclusió del PRP en el complement específic i després ja es podrà negociar qualsevol altra cosa.
La Secretària General ja ha enviat la proposta d’oferta pública de 281 places de Tècnics Especialistes, però serà per a l’any que ve. Segons sembla, el Govern va decidir de manera “solidària” fa dos anys que la taxa de reposició la hi quedaria sencera Interior per a mossos i bombers. Això si és guanyar per 10 a 0 (10 per a interior i 0 per a la resta).
Davant la proposta de l’Administració que si esperéssim un any, podria haver-hi més places disponibles després de finalitzar els concursos de comandaments, CCOO continuem defensant la convocatòria immediata. Són preferibles dues oposicions a una sola, ja que això dóna dues oportunitats d’aprovar als interins en comptes de jugar-li-ho tot en un únic intent. I no sols d’oposicions, sinó del concurs de trasllats de llocs base i de comandaments intermedis.
L’Administració manté la seva decisió d’oferir fins a 25 places de promoció del C al B i per a això estan estudiant el catàleg de places concretes. L’Administració ignora de manera voluntària i conscient les 150 places pactades en l’acord de 2006.
CCOO hem defensat i continuarem defensant que es treguin no ja 150 sinó el doble com una manera de promocionar de manera horitzontal.
CCOO sol·licitem la contractació de tots els treballadors disponibles actualment a borsa per garantir els servei, i una nova convocatòria al CAR per ampliar el contingent. Les denegacions de permisos, els serveis infradotats, els canvis de torn forçats i els serveis extraordinaris són la tònica inacceptable dels centres penitenciaris.
Com afirmen que manquen diners, diuen que no es poden cobrir les baixes, així que la solució de l’Administració és reduir-les com sigui.
La seva proposta passa per un PRP que diuen que no funciona, manar gent a l’ICAM a veure si s’espanta i agafa l’alta, i incoar informacions reservades en casos concrets de possibles baixes fraudulentes per a veure si encara s’espanta més gent. Segons sembla, en els pressupostos no es contemplen partides per a pastanagues, únicament per als pals.
També parlen de realitzar un estudi del «clima laboral» que realitzaria una empresa externa i s’iniciaria en 2020, que per a això sembla que sí que hi ha diners.
Per a conèixer el clima laboral no fa falta contractar a ningú. Tenim la taula de seguretat laboral, els delegats de prevenció per a participar en l’estudi i els serveis propis del departament en matèria de Salut Laboral. Parlar de clima laboral sembla irònic quant a títol d’exemple saben que ni tothom tenim el mateix uniforme i que estan obsolets.
CCOO li hem deixat clar que hi ha una desafecció estesa entre els treballadors i la causa única és la política de retallades de l’Administració. A bastonades l’Administració pot aconseguir coses a curt termini, però a mitjà o a llarg termini la política del pal i la retallada acaba sent un suïcidi perquè acabes posant a tots els treballadors en contra i això té conseqüències molt clares que ja s’estan veient.
L’Administració manifesta que vol millorar l’atenció posterior a l’agressió, realitzar anàlisi d’incidents, convocar debat en el CEJFE per a analitzar conductualment als interns agressors i tractar el tema de la salut mental dels interns.
CCOO hem manifestat que diverses de les mesures són a posteriori de les agressions, no a priori, amb la qual cosa no les disminueix, només pal·lia els seus efectes, i que el tema de la salut mental de certs interns és molt real però que no tots els agressors són malalts mentals.
CCOO hem deixat clar que el tema de les agressions és crucial i està desbocat: en 2017 van créixer un 40%, en 2018 un 29% i en els nou primers mesos de 2019 un altre 29%. Dit d’una altra manera, des de 2016 les agressions han crescut un 130% en menys de tres anys. Cal fer alguna cosa ja i això passa entre altres coses per una política en matèria de règim interior que sigui realment dissuasiva per als agressors.
CCOO hem recordat Amand Calderó la necessitat urgent del reconeixement dels treballadors penitenciaris com a agents de l’autoritat.
Manifesten que las obres del nou C.P. Obert de Tarragona començaran ja l’any que ve. CCOO sol·licitem una reunió especifica per tractar al detall tots els temes relatius al nou centre de treball.
Respecte al futur Centre Obert de la Zona Franca, no s’han pogut ni realitzar el projecte, ja que l’ajuntament no ha cedit els terrenys encara, i això que estava previst fer-ho el desembre de 2017. Diuen que si els terrenys són del consorci de la Zona Franca i no al 100% de l’ajuntament, que si cal liquidar IVA i altres impostos i deixar els terrenys lliures de càrregues, que si cal netejar-los, etc. És a dir, l’u per l’altre, i la casa sense escombrar. Si la previsió en 2017 era de tenir-ho en 2021, ara és de tenir-ho en 2024 o 2025 encara que no es comprometen ni tan sols amb aquestes dates.
CCOO hem recordat a l’Administració que l’Acord de tancament de la model tindrà que contemplar als efectes aquest nou calendari en els punts relacionats que puguin afectar.
CCOO hem preguntat pel centre de compliment de la Zona Franca i específicament sobre el de preventius que hauria d’estar planejat, ja que se suposa que la conversió de Brians 1 en centre de preventius era temporal fins que es pogués construir un nou centre. L’Administració es nega a parlar de dates. El centre que substitueixi al C.P. Dones podria construir-se allà per 2030 i el de preventius vés-te’n a saber.
En definitiva, una reunió frustrant, repetitiva, sense resultats tangibles, convocada per una Administració dedicada a emprenyar la gata i convertida en un polp gegantesc que no sols no està preocupada per una sincera millora de les condicions laborals dels seus treballadors, sinó que utilitza els seus tentacles per a triturar els nostres drets i esprémer als seus treballadors al màxim, una cosa impròpia de gestors procedents d’un partit que no sols hauria de portar la paraula «esquerra» en la seva denominació sinó també en la seva ànima política.
Barcelona a 06 de desembre de 2019
DESCARREGA EN PDF LA NOTA INFORMATIVA DE LA REUNIÓ AMB LA SECRETARIA GENERAL DEL DEPARTAMENT DEL 05/12/2019
DESCARREGA EN PDF AMB LES REIVINDICACIÓNS PEL NOU ACORD DE CONDICIONS DE TREBALL
US CONTINUAREM INFORMANT!!
Dic 7 2019
REUNIÓ AMB LA SECRETARIA GENERAL DEL DEPARTAMENT
10 gols a 0
Segons paraules textuals de la Secretària General del departament, els treballadors penitenciaris «no podem pretendre guanyar per 10 gols a 0» com suposadament hauria ocorregut en un passat que no sabem on veu.
La conseqüència lògica de les seves paraules està clara: la política estratègica de l’Administració en matèria laboral sembla que consisteix a restablir l’equilibri i posar als treballadors penitenciaris en el nostre lloc, ja que sembla que gaudim del que no ens mereixem i que pel que sembla es va aconseguir per la feblesa d’altres governs anteriors.
Aquesta manera de negociar, o aparentar-ho, ens recorda etapes anteriors tristament viscudes, en què alguns responsables en comptes d’aportar res, només es limitaven a tractar-nos de privilegiats fruit del desconeixement i de no donar cap reconeixement a la nostra tasca.
La reunió del dijous, 5 de desembre, a la qual va assistir la plana major del departament a excepció de la consellera, és a dir, la Secretària General del departament, la Directora de Serveis, el Secretari de Mesures Penals, les Subdirectores generals de RR.HH. del departament i de la secretaria, el Subdirector de Tractament i la Subdirectora de centres, va resultar ser extremadament frustrant encara que al mateix temps clarificadora.
La reunió va deixar clar que la retallada de drets dels treballadors penitenciaris NO és una política conjuntural forçada per les circumstàncies polítiques i econòmiques sinó un objectiu estratègic dut a terme amb tota la intenció per part de l’Administració a la qual les circumstàncies econòmiques i polítiques no li permeten dur-lo a terme amb tota la seva cruesa i radicalitat.
Negociació d’un nou acord
Ara NO hi haurà negociació d’un nou acord de condicions laborals. La situació és complexa, segons diuen. No hi ha pressupostos i sense ells no es pot negociar res que pugui suposar un increment de despesa. Callen que previsiblement hi haurà eleccions i que el que realment no els interessa és esvalotar el corral. Només volen negociar temes molt concrets i ineludibles però no han dit quins.
CCOO creiem que no es poden retardar les negociacions per més temps i hem lliurat a la Secretària general, la Directora de Serveis i el Secretari general un escrit on consten les reivindicacions laborals i les demandes que CCOO, amb l’aportació de tots els treballadors, considerem essencials per al col·lectiu i que considerem que s’haurien de negociar d’una vegada per sempre.
Jubilació anticipada i 2a Activitat.
L’Administració és conscient del problema encara que només preveien parlar de negociar un nou decret de 2a activitat pel fet que l’anterior està més que superat i ja no serveix. Per a això han dit que crearan un grup de treball al gener amb reunions quinzenals i que en tres mesos hauria de tenir les conclusions.
Però què passa amb la jubilació anticipada? Doncs, per a sorpresa nostra, que no s’anava a tractar.
CCOO hem exigit i forçat que s’inclogui aquest tema de manera tècnica en aquest grup de treball. Si bé el departament ens comunica que ja havia enviat una carta al ministeri sobre el tema de la jubilació, i que encara no ha estat contestada, és renuent a negociar res en matèria de jubilació, ja que adduïa que podria incrementar despesa i que això li impedia legalment negociar.
CCOO hem argüit que negociar de manera tècnica tots els extrems referents a la jubilació anticipada no implica despesa. És senzillament disposar d’un projecte concret que poder presentar al Parlament i amb el qual posteriorment negociar amb el ministeri. Finalment l’Administració ha admès la proposta de CCOO i dins d’aquest grup de treball TAMBÉ es negociarà sobre jubilació anticipada i no únicament sobre 2a activitat.
PRP
Ja van dir l’any passat que la de 2019 era l’última pròrroga possible perquè Economia no permetia cap més. Li han donat voltes a com es pot reenfocar i treballen amb Economia per a trobar una alternativa. Abans de cap d’any ens tornarem a reunir i se’ns donarà una resposta als treballadors sobre què passarà amb el PRP.
CCOO estem en contra que els nostres ingressos quedin condicionats per circumstàncies alienes a la voluntat dels treballadors, com pot ser una malaltia o un accident sense culpa i causat per tercers. Per això CCOO defensem la inclusió del PRP en el complement específic i després ja es podrà negociar qualsevol altra cosa.
Ofertes públiques
La Secretària General ja ha enviat la proposta d’oferta pública de 281 places de Tècnics Especialistes, però serà per a l’any que ve. Segons sembla, el Govern va decidir de manera “solidària” fa dos anys que la taxa de reposició la hi quedaria sencera Interior per a mossos i bombers. Això si és guanyar per 10 a 0 (10 per a interior i 0 per a la resta).
Davant la proposta de l’Administració que si esperéssim un any, podria haver-hi més places disponibles després de finalitzar els concursos de comandaments, CCOO continuem defensant la convocatòria immediata. Són preferibles dues oposicions a una sola, ja que això dóna dues oportunitats d’aprovar als interins en comptes de jugar-li-ho tot en un únic intent. I no sols d’oposicions, sinó del concurs de trasllats de llocs base i de comandaments intermedis.
L’Administració manté la seva decisió d’oferir fins a 25 places de promoció del C al B i per a això estan estudiant el catàleg de places concretes. L’Administració ignora de manera voluntària i conscient les 150 places pactades en l’acord de 2006.
CCOO hem defensat i continuarem defensant que es treguin no ja 150 sinó el doble com una manera de promocionar de manera horitzontal.
Baixes laborals
CCOO sol·licitem la contractació de tots els treballadors disponibles actualment a borsa per garantir els servei, i una nova convocatòria al CAR per ampliar el contingent. Les denegacions de permisos, els serveis infradotats, els canvis de torn forçats i els serveis extraordinaris són la tònica inacceptable dels centres penitenciaris.
Com afirmen que manquen diners, diuen que no es poden cobrir les baixes, així que la solució de l’Administració és reduir-les com sigui.
La seva proposta passa per un PRP que diuen que no funciona, manar gent a l’ICAM a veure si s’espanta i agafa l’alta, i incoar informacions reservades en casos concrets de possibles baixes fraudulentes per a veure si encara s’espanta més gent. Segons sembla, en els pressupostos no es contemplen partides per a pastanagues, únicament per als pals.
També parlen de realitzar un estudi del «clima laboral» que realitzaria una empresa externa i s’iniciaria en 2020, que per a això sembla que sí que hi ha diners.
Per a conèixer el clima laboral no fa falta contractar a ningú. Tenim la taula de seguretat laboral, els delegats de prevenció per a participar en l’estudi i els serveis propis del departament en matèria de Salut Laboral. Parlar de clima laboral sembla irònic quant a títol d’exemple saben que ni tothom tenim el mateix uniforme i que estan obsolets.
CCOO li hem deixat clar que hi ha una desafecció estesa entre els treballadors i la causa única és la política de retallades de l’Administració. A bastonades l’Administració pot aconseguir coses a curt termini, però a mitjà o a llarg termini la política del pal i la retallada acaba sent un suïcidi perquè acabes posant a tots els treballadors en contra i això té conseqüències molt clares que ja s’estan veient.
Agressions
L’Administració manifesta que vol millorar l’atenció posterior a l’agressió, realitzar anàlisi d’incidents, convocar debat en el CEJFE per a analitzar conductualment als interns agressors i tractar el tema de la salut mental dels interns.
CCOO hem manifestat que diverses de les mesures són a posteriori de les agressions, no a priori, amb la qual cosa no les disminueix, només pal·lia els seus efectes, i que el tema de la salut mental de certs interns és molt real però que no tots els agressors són malalts mentals.
CCOO hem deixat clar que el tema de les agressions és crucial i està desbocat: en 2017 van créixer un 40%, en 2018 un 29% i en els nou primers mesos de 2019 un altre 29%. Dit d’una altra manera, des de 2016 les agressions han crescut un 130% en menys de tres anys. Cal fer alguna cosa ja i això passa entre altres coses per una política en matèria de règim interior que sigui realment dissuasiva per als agressors.
CCOO hem recordat Amand Calderó la necessitat urgent del reconeixement dels treballadors penitenciaris com a agents de l’autoritat.
Nous centres
Manifesten que las obres del nou C.P. Obert de Tarragona començaran ja l’any que ve. CCOO sol·licitem una reunió especifica per tractar al detall tots els temes relatius al nou centre de treball.
Respecte al futur Centre Obert de la Zona Franca, no s’han pogut ni realitzar el projecte, ja que l’ajuntament no ha cedit els terrenys encara, i això que estava previst fer-ho el desembre de 2017. Diuen que si els terrenys són del consorci de la Zona Franca i no al 100% de l’ajuntament, que si cal liquidar IVA i altres impostos i deixar els terrenys lliures de càrregues, que si cal netejar-los, etc. És a dir, l’u per l’altre, i la casa sense escombrar. Si la previsió en 2017 era de tenir-ho en 2021, ara és de tenir-ho en 2024 o 2025 encara que no es comprometen ni tan sols amb aquestes dates.
CCOO hem recordat a l’Administració que l’Acord de tancament de la model tindrà que contemplar als efectes aquest nou calendari en els punts relacionats que puguin afectar.
CCOO hem preguntat pel centre de compliment de la Zona Franca i específicament sobre el de preventius que hauria d’estar planejat, ja que se suposa que la conversió de Brians 1 en centre de preventius era temporal fins que es pogués construir un nou centre. L’Administració es nega a parlar de dates. El centre que substitueixi al C.P. Dones podria construir-se allà per 2030 i el de preventius vés-te’n a saber.
En definitiva, una reunió frustrant, repetitiva, sense resultats tangibles, convocada per una Administració dedicada a emprenyar la gata i convertida en un polp gegantesc que no sols no està preocupada per una sincera millora de les condicions laborals dels seus treballadors, sinó que utilitza els seus tentacles per a triturar els nostres drets i esprémer als seus treballadors al màxim, una cosa impròpia de gestors procedents d’un partit que no sols hauria de portar la paraula «esquerra» en la seva denominació sinó també en la seva ànima política.
Barcelona a 06 de desembre de 2019
DESCARREGA EN PDF AMB LES REIVINDICACIÓNS PEL NOU ACORD DE CONDICIONS DE TREBALL
US CONTINUAREM INFORMANT!!