Les últimes dues setmanes hem viscut al nostre centre dues situacions incontrolades. Dos codis 2. Dues alteracions regimentals on interns violents han focalitzat la seva ira agredint companys, als quals volem felicitar per la seva professionalitat; som conscients del difícil que és superar una agressió i tornar l’endemà a enfrontar-se a la crua realitat d’un mòdul, aquí, davant l’adversitat, en els podrimeners d’aquest món s’imparteixen cursos gratis, accelerats, intensius, bestials sobre el bé i el dolent de la condició humana. Aquí només caben homes i dones de debò, íntegres, de valor.
Quan s’ha vist aquest costat obscur i real de la vida i saps témer-ho, comprendre-ho i assumir-ho, la vida et dóna un despertar raonable i comences a entendre moltes coses.
Ens temem que aquesta és la situació a la qual ens aboca el tancament de la Model escomesa amb afany d’interès polític pels nostres governants. Un govern demagog, cínic i publicista que està convertint les presons en polvorins amb metxa retardada, que cremaran de forma inevitable, sentenciant als professionals de l’àmbit penitenciari a viure temps caòtics, violents i perillosos.
Pretendre tancar un centre com La Model i traslladar a més de mil cinc-cents presos en un parell de mesos porta les seves seqüeles. No és casualitat l’increment d’agressions que estem sofrint i patint en els últims mesos, no és fortuït que en menys d’un mes dos interns pugin a la teulada de La Model per no ser traslladats.
Els funcionaris de Catalunya sabem que els moviments massius d’interns entre presons per complir promeses polítiques creen incidents que posen al límit el sistema. La massificació, la pressió que s’exerceix en els interns i els seus familiars creen ambients de tensió i tibantor, que deriven en agressions, que vostès, els que van posar a bullir la caldera tornaran a desmentir una vegada i una altra, buscant excuses amb les quals satisfer una mentida assumida com a veritat. Qui pot omplir-se la boca i vanar-se dels drets dels penats i al mateix temps tractar-los com a mercaderia ? Aquests fets són productes d’una decisió política irresponsable, la gravetat de la qual assumiran uns altres.
El trasllat d’interns entre presons de forma massiva, sense terminis d’adaptació genera conflictes entre interns que es tradueixen en major nombre d’agressions i incidents. Els interns saben que
sortir conduït a un altre centre suposa mesos d’involució en el seu tractament individualitzat i demorant la seva possibilitat d’accedir als beneficis que la llei els atorga. Per a molts suposa fins a perdre el seu lloc de treball o la seva destinació, o el que és el mateix, deixar de cobrar una nòmina amb la qual fer front al pagament de la responsabilitat civil que li exigeix el jutjat per sortir de permís, o deixar de pagar la manutenció dels seus fills, i com no deixar de tenir un mínim per pagar les seves despeses que haurà d’assumir la família. Molts interns han estat conduïts a centres fora de Barcelona, se’ls ha comunicat el trasllat executiu amb hores d’antelació i malgrat la seva negativa han estat traslladats….Aquesta és la realitat.
A més a més, si sumem els canvis de personal de vigilància que han comportat els concursos de trasllats i interins, la falta de personal en totes les àrees, la pressió per situacions d’estrès laboral en assumir càrregues de treball excessives; les deficiències de manteniment que arrosseguem des de l’obertura, els canvis en procediments i protocols de seguretat res evitarà que situacions regimentals incontrolades tornin a generar-se.
Així doncs, tots perdem en aquesta situació, els interns, els familiars i els professionals del món penitenciari. Alguns per més voluntat que li tirem a l’assumpte, mai aconseguim acostumar-nos a certs usos i maneres.
Perquè al cap i a la fi, el noble desig de les nostres lleis i de la nostra societat no és castigar,…..sinó reinserir i rehabilitar a les persones privades de llibertat!!
Descarrega la nota en PDF
Secció Sindical Brians 2
May 5 2017
SENSE CONTROL. Danys colaterals del tancament del CP Homes
Quan s’ha vist aquest costat obscur i real de la vida i saps témer-ho, comprendre-ho i assumir-ho, la vida et dóna un despertar raonable i comences a entendre moltes coses.
Ens temem que aquesta és la situació a la qual ens aboca el tancament de la Model escomesa amb afany d’interès polític pels nostres governants. Un govern demagog, cínic i publicista que està convertint les presons en polvorins amb metxa retardada, que cremaran de forma inevitable, sentenciant als professionals de l’àmbit penitenciari a viure temps caòtics, violents i perillosos.
Pretendre tancar un centre com La Model i traslladar a més de mil cinc-cents presos en un parell de mesos porta les seves seqüeles. No és casualitat l’increment d’agressions que estem sofrint i patint en els últims mesos, no és fortuït que en menys d’un mes dos interns pugin a la teulada de La Model per no ser traslladats.
Els funcionaris de Catalunya sabem que els moviments massius d’interns entre presons per complir promeses polítiques creen incidents que posen al límit el sistema. La massificació, la pressió que s’exerceix en els interns i els seus familiars creen ambients de tensió i tibantor, que deriven en agressions, que vostès, els que van posar a bullir la caldera tornaran a desmentir una vegada i una altra, buscant excuses amb les quals satisfer una mentida assumida com a veritat. Qui pot omplir-se la boca i vanar-se dels drets dels penats i al mateix temps tractar-los com a mercaderia ? Aquests fets són productes d’una decisió política irresponsable, la gravetat de la qual assumiran uns altres.
El trasllat d’interns entre presons de forma massiva, sense terminis d’adaptació genera conflictes entre interns que es tradueixen en major nombre d’agressions i incidents. Els interns saben que
sortir conduït a un altre centre suposa mesos d’involució en el seu tractament individualitzat i demorant la seva possibilitat d’accedir als beneficis que la llei els atorga. Per a molts suposa fins a perdre el seu lloc de treball o la seva destinació, o el que és el mateix, deixar de cobrar una nòmina amb la qual fer front al pagament de la responsabilitat civil que li exigeix el jutjat per sortir de permís, o deixar de pagar la manutenció dels seus fills, i com no deixar de tenir un mínim per pagar les seves despeses que haurà d’assumir la família. Molts interns han estat conduïts a centres fora de Barcelona, se’ls ha comunicat el trasllat executiu amb hores d’antelació i malgrat la seva negativa han estat traslladats….Aquesta és la realitat.
A més a més, si sumem els canvis de personal de vigilància que han comportat els concursos de trasllats i interins, la falta de personal en totes les àrees, la pressió per situacions d’estrès laboral en assumir càrregues de treball excessives; les deficiències de manteniment que arrosseguem des de l’obertura, els canvis en procediments i protocols de seguretat res evitarà que situacions regimentals incontrolades tornin a generar-se.
Així doncs, tots perdem en aquesta situació, els interns, els familiars i els professionals del món penitenciari. Alguns per més voluntat que li tirem a l’assumpte, mai aconseguim acostumar-nos a certs usos i maneres.
Perquè al cap i a la fi, el noble desig de les nostres lleis i de la nostra societat no és castigar,…..sinó reinserir i rehabilitar a les persones privades de llibertat!!
Descarrega la nota en PDF
Secció Sindical Brians 2