La secció sindical de CCOO del C.P joves hem dirigit un nou escrit a la consellera Ciuró i als màxims responsables de la Secretaria de Mesures Penals. La caiguda del centre continua de manera imparable, agreujant-se dia a dia, mes a mes, any rere any.
C.P. JOVES; VIOLÈNCIA, DEFICIÈNCIA, DESORDRE I CAOS QUÈ S’ACABARÀ TRASLLADANT A TOTS ELS CENTRES PENITENCIARIS:
CCOO portem anys anunciant la gravíssima i critica situació del C.P Joves (feu clic) fruit d’anys d’una política penitenciari errònia. Fa exactament un any, que vostè va iniciar un periple pels centres penitenciaris catalans per a recaptar informació de primera mà sobre el terreny a fi de detectar les problemàtiques dels centres, així com contactar amb els seus treballadors i treballadores darrere de regularitzar i desbloquejar problemàtiques que ja s’havien convertit en estructurals.
Al cap d’un any, res més sabem. Ni en temes de personal (temes pendents l’antic PRP, escassetat de plantilles i envelliment d’aquestes, jubilació anticipada com a solució a la problemàtica d’una renovació per edat) , ni en quant a canvis i programes d’inserció a interns, règim disciplinari o afrontar els nous reptes amb la població reclusa actual.
Al cap d’un any, la situació ha canviat a pitjor. Plantilles més envellides, maltractades per l’administració, sense futur i el que és pitjor, amb el risc constant i real diàriament d’agressions físiques i verbals per part d’una població reclusa que ha canviat i que no pot ser tractada amb paràmetres de fa 10 o 15 anys.
EL CANVI DE PERFIL DELS INTERNS I L’ABSÈNCIA DE RESPOSTA.
Aquest centre té la particularitat de ser el centre testimoni que serveix per a prendre el pols de què acabaran sent la resta.
La població reclusa del C.P, Joves ha canviat. Ja no existeixen les bandes llatines com al passat. Actualment, hi ha una població majoritàriament d’origen magrebí, altament problemàtica, refractària a qualsevol programa de tractament actual, sense família ni llaços al país.
La gènesis d’aquesta nova realitat:
Fa de 4 a 6 anys, van començar a arribar de manera massiva grans quantitats de menors sense acompanyament. La resposta de les administracions va estar plenes d’eslògans del tipus «volem acollir». El trist es va veure després en les imatges de premsa, amb nens i adolescents dormint en els sòls de les comissaries dels mossos, per a tot seguit deixar-los anar pels carrers sense tutela ni cap formació i que han acabat, en molts casos, per omplir els centres de Justícia Juvenil. Per desgràcia el pas següent ha estat l’ingrés a la presó, en el C.P. Joves primera escala del que vindrà després.
El fracàs de l’administració ha estat evident
Actualment, aquesta població interna del C.P. Joves a penes entén o sap expressar-se correctament, no els motiva ni l’estudi ni l’escassa oferta dels treballs remunerats, no tenen una esperança fora de presó, ja que ni existeixen llaços familiars al carrer ni futur per a ells excepte la vida del carrer i les seves conseqüències.
El CIRE no ha donat resposta i cal reconfigurar l’envellit model adaptant tot a les noves realitats i necessitats: No s’ha explorat la formació ocupacional d’aquests menors, ni la seva adaptació al mercat laboral. Recordem que hi ha tallers ocupacionals on es poden desenvolupar activitats d’aprenentatge d’oficis, i que són imprescindibles per la reinserció i la rehabilitació.
LA FINALITAT DE REINSERCIÓ DELS CENTRES TORNA A RESULTAR UN FRACÀS PER A L’ADMINISTRACIÓ.
Les conseqüències de tot això són que:
- La població reclusa dels mòduls de joves és de comportament altament anàrquic. No té patrons i fan de la coacció al sistema per a aconseguir el que desitgen el seu «modus vivendi», amb constants amenaces d’autolesió, agressions al personal, crema de cel·les, i violència verbal i física a tots els treballadors del centre, no respectant fins i tot la figura dels comandaments.
- La ubicació regimental dels interns tampoc ajuda. Alguns interns de millor comportament que volen i podrien gaudir de beneficis penitenciaris, permisos i tercers graus, no volen sortir per por de la coacció que exerceixen altres interns per a obligar-los a introduir substàncies prohibides. Ja no existeix la diferenciació modular d’interns per tipus de comportament sinó que hi ha una mescla heterogènia, separats únicament pel seu estat preventiu o penat.
Les conseqüències actuals són que el C.P. Joves és actualment el centre més conflictiu de Catalunya, el mirall on es fixen la resta d’equipaments, que al seu torn, sofreixen cada dia episodis de violència cada vegada més extrema cap als seus treballadors.
Exemple d’aquesta degradació general del nostre centre són la quantitat de codis de seguretat activats només en l’última setmana i mitja, 6 incendis en el DERT de Joves el dilluns 30 de maig; 2 activacions per conflictes col·lectius, 7 activacions per conflictes violents i altres tantes per conflictes controlats, tot això en l’espai una setmana i en un sol centre. Recordem que 7 dels treballadors van passar per la Mútua, i un altre més es troba amb un trencament traumàtic a conseqüència d’aquests fets.
SENYORA CONSELLERA, ENS ESTAN CREMANT VIUS, APALLISSANT I INSULTANT!
Només l’alta professionalitat del personal i el seu esforç fa dia a dia que això funcioni, però a canvi de minvar la salut, l’autoestima i l’esperança dels treballadors i treballadores penitenciàries del nostre centre, el C.P. Joves, i també dels companys i companyes de la resta de centres del sistema penitenciari català.
La Roca del Vallès, 15 de juny de 2022
US CONTINUAREM INFORMANT!
Jun 15 2022
CARTA A LA CONSELLERA: LA SITUACIÓ INSOSTENIBLE DEL C.P. JOVES
La secció sindical de CCOO del C.P joves hem dirigit un nou escrit a la consellera Ciuró i als màxims responsables de la Secretaria de Mesures Penals. La caiguda del centre continua de manera imparable, agreujant-se dia a dia, mes a mes, any rere any.
C.P. JOVES; VIOLÈNCIA, DEFICIÈNCIA, DESORDRE I CAOS QUÈ S’ACABARÀ TRASLLADANT A TOTS ELS CENTRES PENITENCIARIS:
CCOO portem anys anunciant la gravíssima i critica situació del C.P Joves (feu clic) fruit d’anys d’una política penitenciari errònia. Fa exactament un any, que vostè va iniciar un periple pels centres penitenciaris catalans per a recaptar informació de primera mà sobre el terreny a fi de detectar les problemàtiques dels centres, així com contactar amb els seus treballadors i treballadores darrere de regularitzar i desbloquejar problemàtiques que ja s’havien convertit en estructurals.
Al cap d’un any, res més sabem. Ni en temes de personal (temes pendents l’antic PRP, escassetat de plantilles i envelliment d’aquestes, jubilació anticipada com a solució a la problemàtica d’una renovació per edat) , ni en quant a canvis i programes d’inserció a interns, règim disciplinari o afrontar els nous reptes amb la població reclusa actual.
Al cap d’un any, la situació ha canviat a pitjor. Plantilles més envellides, maltractades per l’administració, sense futur i el que és pitjor, amb el risc constant i real diàriament d’agressions físiques i verbals per part d’una població reclusa que ha canviat i que no pot ser tractada amb paràmetres de fa 10 o 15 anys.
EL CANVI DE PERFIL DELS INTERNS I L’ABSÈNCIA DE RESPOSTA.
Aquest centre té la particularitat de ser el centre testimoni que serveix per a prendre el pols de què acabaran sent la resta.
La població reclusa del C.P, Joves ha canviat. Ja no existeixen les bandes llatines com al passat. Actualment, hi ha una població majoritàriament d’origen magrebí, altament problemàtica, refractària a qualsevol programa de tractament actual, sense família ni llaços al país.
La gènesis d’aquesta nova realitat:
Fa de 4 a 6 anys, van començar a arribar de manera massiva grans quantitats de menors sense acompanyament. La resposta de les administracions va estar plenes d’eslògans del tipus «volem acollir». El trist es va veure després en les imatges de premsa, amb nens i adolescents dormint en els sòls de les comissaries dels mossos, per a tot seguit deixar-los anar pels carrers sense tutela ni cap formació i que han acabat, en molts casos, per omplir els centres de Justícia Juvenil. Per desgràcia el pas següent ha estat l’ingrés a la presó, en el C.P. Joves primera escala del que vindrà després.
El fracàs de l’administració ha estat evident
Actualment, aquesta població interna del C.P. Joves a penes entén o sap expressar-se correctament, no els motiva ni l’estudi ni l’escassa oferta dels treballs remunerats, no tenen una esperança fora de presó, ja que ni existeixen llaços familiars al carrer ni futur per a ells excepte la vida del carrer i les seves conseqüències.
El CIRE no ha donat resposta i cal reconfigurar l’envellit model adaptant tot a les noves realitats i necessitats: No s’ha explorat la formació ocupacional d’aquests menors, ni la seva adaptació al mercat laboral. Recordem que hi ha tallers ocupacionals on es poden desenvolupar activitats d’aprenentatge d’oficis, i que són imprescindibles per la reinserció i la rehabilitació.
LA FINALITAT DE REINSERCIÓ DELS CENTRES TORNA A RESULTAR UN FRACÀS PER A L’ADMINISTRACIÓ.
Les conseqüències de tot això són que:
Les conseqüències actuals són que el C.P. Joves és actualment el centre més conflictiu de Catalunya, el mirall on es fixen la resta d’equipaments, que al seu torn, sofreixen cada dia episodis de violència cada vegada més extrema cap als seus treballadors.
Exemple d’aquesta degradació general del nostre centre són la quantitat de codis de seguretat activats només en l’última setmana i mitja, 6 incendis en el DERT de Joves el dilluns 30 de maig; 2 activacions per conflictes col·lectius, 7 activacions per conflictes violents i altres tantes per conflictes controlats, tot això en l’espai una setmana i en un sol centre. Recordem que 7 dels treballadors van passar per la Mútua, i un altre més es troba amb un trencament traumàtic a conseqüència d’aquests fets.
SENYORA CONSELLERA, ENS ESTAN CREMANT VIUS, APALLISSANT I INSULTANT!
Només l’alta professionalitat del personal i el seu esforç fa dia a dia que això funcioni, però a canvi de minvar la salut, l’autoestima i l’esperança dels treballadors i treballadores penitenciàries del nostre centre, el C.P. Joves, i també dels companys i companyes de la resta de centres del sistema penitenciari català.
La Roca del Vallès, 15 de juny de 2022
US CONTINUAREM INFORMANT!