En aquests dies de conscienciació i lluita pels drets de la dona, resulta incomprensible que la situació en el sistema penitenciari català de les dones privades de llibertat es pugui qualificar d'autèntic abandó i fins i tot de franca reculada, a causa de la baixa prioritat que des de l'administració catalana s'ha donat a la seva problemàtica i a una falta de recursos en tot el sistema que arriba ja a nivells autènticament crítics.
A Catalunya, i tal com marca la llei, hi ha mòduls de dones en els centres de penitenciaris de Girona, Tarragona i Lleida, que per la seva condició de centres penitenciaris d'homes, manquen de serveis específics per a dones com a tallers, infermeria o aules pròpies, la qual cosa implica que hi hagi severes limitacions perquè les dones privades de llibertat puguin realitzar tota mena d'activitats laborals, educatives i de reinserció en peus d'igualtat amb els homes.
A la província de Barcelona, de llarg la que concentra una població de dones recluses més gran, només existeix un centre específic per a dones (el C.P. de Dones/Wad Ras). Aquest centre és arquitectònicament antic i de reduïdes dimensions, amb capacitat únicament per al voltant de 150 internes, i que a més satura les seves escasses dependències amb una secció oberta ocupades per centenars d'interns de sexe masculí, que en si mateix és i hauria de ser un centre obert independent, i a la qual se suma a més una altra secció oberta de dones.
Les altres 450 dones internes del total del voltant de 600 existents a Catalunya, estan distribuïdes entre els mòduls de dones instal·lats en centres d'homes i sobretot el superpoblat mòdul de dones del C.P. Brians 1, el qual concentra ell sol un terç d'elles i un quart del total de Catalunya. No obstant això únicament compte per a atendre-les amb un mòdul de vida ordinària i un petit departament especial per a les internes sancionades. Fins i tot la infermeria específica per a dones de la qual disposava, es va tancar i ara s’ha de fer ús de l’infermeria d'homes, amb totes les restriccions que per a elles suposa.
La situació d'aquest mòdul és aberrant, injusta i fins i tot perillosa, ja que hi ha impossibilitat real de separar les dones internes en funció del seu comportament i problemàtica específica tal com preveu l'art. 16 de la LOGP i l'art. 99 del R.P. La molt perillosa convivència forçada de dones embarassades, joves menors de 21 anys, dones amb patologies psiquiàtriques greus, primàries i reincidents, que haurien d'estar separades però es troben barrejades dins de l’ùnic mòdul en un totum revolutum demencial, genera una situació de conflictivitat autènticament explosiva.
La concentració d'internes conflictives provinents principalment d'altres centres com el C.P. Puig dels Basses, el C.P: Mes d'Enric i el C.P. Dones ha generat que es creïn grups amb capacitat organitzativa més que suficient per a ser capaces d'extorquir a les dones internes més vulnerables i per a desestabilitzar la vida regimental i alterar la convivència en el mòdul. Aquesta situació inevitablement genera situacions de violència entre internes i amb els treballadors penitenciaris, com per exemple la recent amenaça de mort amb un objecte punxant a una cap d'unitat del mòdul per part d'una interna amb un llarg i abundant historial de conflictes.
CCOO ja vàrem denunciar a l'agost de l'any passat a l'ara Secretari General de Mesures Penal i a la Direcció General d'Igualtat del Departament de Treball les condicions de vida de les dones privades de llibertat. Si bé la Directora General d'Igualtat va qualificar la situació com a "alarmant i que vulnera les condicions d'igualtat que homes i dones han de poder gaudir, també en situació de reclusió" i ens va comunicar per escrit que anava a traslladar la seva preocupació a la Secretaria General de Mesures Penals i a fer un seguiment, no hem vist que durant l'últim any la Secretaria hagi pres decisions que impliquin un canvi mínim de la situació de les dones privades de llibertat.
CCOO també vàrem denunciar a fiscalia al gener de l'any passat el que es fes conviure en el mòdul semiobert (UMS) del C.P. Brians 1, dones internes amb interns amb delictes sexuals, prohibit pel Reglament Penitenciari, la qual cosa va portar a fiscalia a incoar diligències de recerca preprocesals i a remetre-les al Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 2 de Catalunya.
CCOO estem i estarem sempre fermament compromesos en la defensa dels drets de tots i de totes. La millora de les condicions de vida, de tractament i de treball de les persones privades de llibertat no només és un imperatiu legal que es desprèn de la normativa legal, sinó que és també un deure moral que redunda en benefici de les persones en situació de reclusió. I també redunda en el benefici dels mateixos treballadors penitenciaris, per mitjà de la millora indubtable de les condicions de treball i l'aproximació als objectius de reinserció i reeducació necessaris en qualsevol actuació penitenciària.
Barcelona a 16 de setembre de 2019
DESCARREGA EN PDF LA NOTA INFORMATIVA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES PRIVADES DE LLIBERTAT A CATALUNYA
INFORMACIÓ DEL 16 D'AGOST DE 2018 SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES AL C.P. BRIANS 1
ESCRIT DIRIGIT EL DIA 16/08/2018 A LA DIRECTORA GENERAL D'IGUALTAT DENUNCIANT LA SITUACIÓ DE LES DONES AL C.P. BRIANS 1
ESCRIT DIRIGIT EL DIA 16/08/2018 A L'ACTUAL SECRETARI DE MESURES PENALS, REHABILITACIÓ I ATENCIÓ A LA VÍCTIMA
INFORMACIÓ DEL 16 DE GENER DE 2018 SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES A LA UMS DEL C.P. BRIANS 1
DESCARREGA LA DENUNCIA DE CCOO A LA FISCALIA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES A LA UMS DEL C.P. BRIANS 1
Sep 17 2019
LA DOBLE CONDEMNA DE LES DONES PRIVADES DE LLIBERTAT A CATALUNYA
En aquests dies de conscienciació i lluita pels drets de la dona, resulta incomprensible que la situació en el sistema penitenciari català de les dones privades de llibertat es pugui qualificar d'autèntic abandó i fins i tot de franca reculada, a causa de la baixa prioritat que des de l'administració catalana s'ha donat a la seva problemàtica i a una falta de recursos en tot el sistema que arriba ja a nivells autènticament crítics.
A Catalunya, i tal com marca la llei, hi ha mòduls de dones en els centres de penitenciaris de Girona, Tarragona i Lleida, que per la seva condició de centres penitenciaris d'homes, manquen de serveis específics per a dones com a tallers, infermeria o aules pròpies, la qual cosa implica que hi hagi severes limitacions perquè les dones privades de llibertat puguin realitzar tota mena d'activitats laborals, educatives i de reinserció en peus d'igualtat amb els homes.
A la província de Barcelona, de llarg la que concentra una població de dones recluses més gran, només existeix un centre específic per a dones (el C.P. de Dones/Wad Ras). Aquest centre és arquitectònicament antic i de reduïdes dimensions, amb capacitat únicament per al voltant de 150 internes, i que a més satura les seves escasses dependències amb una secció oberta ocupades per centenars d'interns de sexe masculí, que en si mateix és i hauria de ser un centre obert independent, i a la qual se suma a més una altra secció oberta de dones.
Les altres 450 dones internes del total del voltant de 600 existents a Catalunya, estan distribuïdes entre els mòduls de dones instal·lats en centres d'homes i sobretot el superpoblat mòdul de dones del C.P. Brians 1, el qual concentra ell sol un terç d'elles i un quart del total de Catalunya. No obstant això únicament compte per a atendre-les amb un mòdul de vida ordinària i un petit departament especial per a les internes sancionades. Fins i tot la infermeria específica per a dones de la qual disposava, es va tancar i ara s’ha de fer ús de l’infermeria d'homes, amb totes les restriccions que per a elles suposa.
La situació d'aquest mòdul és aberrant, injusta i fins i tot perillosa, ja que hi ha impossibilitat real de separar les dones internes en funció del seu comportament i problemàtica específica tal com preveu l'art. 16 de la LOGP i l'art. 99 del R.P. La molt perillosa convivència forçada de dones embarassades, joves menors de 21 anys, dones amb patologies psiquiàtriques greus, primàries i reincidents, que haurien d'estar separades però es troben barrejades dins de l’ùnic mòdul en un totum revolutum demencial, genera una situació de conflictivitat autènticament explosiva.
La concentració d'internes conflictives provinents principalment d'altres centres com el C.P. Puig dels Basses, el C.P: Mes d'Enric i el C.P. Dones ha generat que es creïn grups amb capacitat organitzativa més que suficient per a ser capaces d'extorquir a les dones internes més vulnerables i per a desestabilitzar la vida regimental i alterar la convivència en el mòdul. Aquesta situació inevitablement genera situacions de violència entre internes i amb els treballadors penitenciaris, com per exemple la recent amenaça de mort amb un objecte punxant a una cap d'unitat del mòdul per part d'una interna amb un llarg i abundant historial de conflictes.
CCOO ja vàrem denunciar a l'agost de l'any passat a l'ara Secretari General de Mesures Penal i a la Direcció General d'Igualtat del Departament de Treball les condicions de vida de les dones privades de llibertat. Si bé la Directora General d'Igualtat va qualificar la situació com a "alarmant i que vulnera les condicions d'igualtat que homes i dones han de poder gaudir, també en situació de reclusió" i ens va comunicar per escrit que anava a traslladar la seva preocupació a la Secretaria General de Mesures Penals i a fer un seguiment, no hem vist que durant l'últim any la Secretaria hagi pres decisions que impliquin un canvi mínim de la situació de les dones privades de llibertat.
CCOO també vàrem denunciar a fiscalia al gener de l'any passat el que es fes conviure en el mòdul semiobert (UMS) del C.P. Brians 1, dones internes amb interns amb delictes sexuals, prohibit pel Reglament Penitenciari, la qual cosa va portar a fiscalia a incoar diligències de recerca preprocesals i a remetre-les al Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 2 de Catalunya.
CCOO estem i estarem sempre fermament compromesos en la defensa dels drets de tots i de totes. La millora de les condicions de vida, de tractament i de treball de les persones privades de llibertat no només és un imperatiu legal que es desprèn de la normativa legal, sinó que és també un deure moral que redunda en benefici de les persones en situació de reclusió. I també redunda en el benefici dels mateixos treballadors penitenciaris, per mitjà de la millora indubtable de les condicions de treball i l'aproximació als objectius de reinserció i reeducació necessaris en qualsevol actuació penitenciària.
Barcelona a 16 de setembre de 2019
DESCARREGA EN PDF LA NOTA INFORMATIVA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES PRIVADES DE LLIBERTAT A CATALUNYA
INFORMACIÓ DEL 16 D'AGOST DE 2018 SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES AL C.P. BRIANS 1
ESCRIT DIRIGIT EL DIA 16/08/2018 A LA DIRECTORA GENERAL D'IGUALTAT DENUNCIANT LA SITUACIÓ DE LES DONES AL C.P. BRIANS 1
ESCRIT DIRIGIT EL DIA 16/08/2018 A L'ACTUAL SECRETARI DE MESURES PENALS, REHABILITACIÓ I ATENCIÓ A LA VÍCTIMA
INFORMACIÓ DEL 16 DE GENER DE 2018 SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES A LA UMS DEL C.P. BRIANS 1
DESCARREGA LA DENUNCIA DE CCOO A LA FISCALIA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES DONES A LA UMS DEL C.P. BRIANS 1
L'escrit registrat dirigit a la Dra. Gral. d'Igualtat
L'escrit registrat dirigit al Dr. Gral. de Serveis Penitenciaris
La denuncia a Fiscalia sobre la situació de les dones al C .P. Brians 1