LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ
|
Si hi ha un indicador revelador del fracàs de la voluntarista, i al mateix temps que irresponsable, política penitenciària practicada per l’anterior cúpula de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (SMPRAV), ha estat l’increment desbocat dels incidents violents en els últims 4 anys, convertint-lo en un dels problemes més greus que sofreix el sistema penitenciari català.
A partir de 2017 les agressions de tota mena, d’interns entre si, d’interns a treballadors i d’autolesions, que s’havien mantingut remarcablement estables entre els anys 2021 i 2016, van créixer any rere any de manera contínua, arribant en 2021 gairebé a duplicar-se respecte a les hagudes en 2017. I en el cas de les autolesions, arribant a triplicar-se.
Les agressions d’interns a treballadors penitenciaris també van créixer imparablement entre 2016 i 2020, data de l’últim registre disponible, arribant a gairebé un 70% d’increment, passant de 313 incidents en 2016 a 527 en 2020.
L’augment de les agressions, afavorit per la falta de mesures reals per a corregir-lo per part de l’anterior cúpula de la secretària de mesures penals ha originat una situació d’autèntica emergència que requereix solucions urgents i decidides que hauran de ser preses de manera immediata per la nova cúpula de la SMPRAV.
La política penitenciària és com un tamboret de tres potes que s’ha de basar necessàriament a combinar de manera adequada els tres àmbits que el componen, el d’interior, el de rehabilitació i l’administratiu. Si s’afebleix un d’ells fins a acabar trencant-ho, la política penitenciària inevitablement s’acaba esfondrant estrepitosament. És exactament el que està passant en el sistema penitenciari català des de 2017, tal com demostren estudis elaborades per CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, sobre la base de les xifres oficials de la mateixa administració.
L’anterior secretari general de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, autor i decidit impulsor de la política penitenciària que ens ha portat a la desastrosa situació actual, va prendre possessió del seu càrrec el 26 de gener de 2016. El seu primer any i bona part de 2017 el va dedicar a anar situant els seus peons en la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (llavors encara Direcció General de Serveis Penitenciaris) així com en els equips directius dels centres, amb el clar objectiu de triturar i fer desaparèixer d’aquests llocs qualsevol presència de personal l’experiència del qual hagués estat guanyada majorment en interior. A això va seguir la introducció d’equivocades i extremadament perilloses polítiques de devaluació i afebliment de tot el que tingués a veure amb el règim interior dels centres, amb efectes autènticament devastadors des de 2017 fins ara, tal com evidencien les gràfiques i les dades.
La política de liquidació de l’anterior secretari, aplicada pas a pas d’una manera decidida, implacable i sense pietat, va provocar la degradació en els centres penitenciaris catalans de totes les polítiques pròpies de l’àmbit d’interior i es va realitzar a través de diverses vies:
- La depuració dels equips directius dels centres per mitjà de la progressiva eliminació del personal de l’àmbit d’interior i la seva substitució per personal procedent d’altres àmbits que estigués disposat a aplicar les polítiques de laxitud en matèria d’ordre i disciplina ordenadesdes de la secretària.
- El control ferri de la subdirecció general de centres i gestió penitenciària, que és la unitat orgànica de la secretària que s’ocupa de tot el referent a l’àmbit d’interior, per a aplicar a través d’ella una política general completament aliena a l’experiència directa d’interior. Inicialment això es va dur a terme per mitjà de la substitució del subdirector general i del responsable de l’ARIP(Àrea de Règim Interior Penitenciari) a la fi de 2016, i quan aquests no es van mostrar adequadament acomodats a la política de la secretària, es va fer un pas més eliminant-los i substituint-los per personal aliè per complet a l’àmbit i l’experiència d’interior. CCOO vam ser l’únic sindicat que vam denunciar aquesta política ja el 5 de desembre de 2019 i no va ser fins a la publicació de la circular 2/2021, és a dir, gairebé dos anys després, que la resta de sindicats i associacions penitenciàries se’n van adonar i llavors es van unir a CCOO en aquesta denúncia.
- L’adopció de mesures d’ordre disciplinari, com va ser l’eliminació dels articles 10 i els primers graus llargs, passant tots a ser curts, i en general la imposició d’una política de sancions i de conservació de l’ordre extremadament laxa, que de cara a les estadístiques va reduir de manera falsa la conflictivitat per mitjà de la reducció artificial de sancions i del temps passat en règim tancat..
- La introducció del «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris de Catalunya», aprovat a l’abril d’aquest any per mitjà de la Circular 2/2021, i en vigor des de l’1 de maig, un protocol mal redactat i pitjor formulat. CCOO el vam denunciar en el seu moment com la culminació final de la demolició de l’àmbit d’interior i de la política penitenciària duta a terme de manera progressiva per la secretaria des de 2016.
Aplicació des de finals de 2020 de l’última fase: la d’acoquinar al col·lectiu penitenciari per mitjà de l’atac selectiu als seus representants més qualificats i experimentats, amb la finalitat d’imposar de totes totes, la política de l’anterior equip directiu de la secretària. Per a això es va emprendre una vergonyosa caça de bruixes a comandaments intermedis d’interior, prenent com a objectiu assenyalat als caps de servei més antics i experimentats, a base d’expedients amb bases com a mínim dubtoses, els efectes dels quals encara se senten.
A pesar que el nombre d’interns i internes va descendir des de més de 10.000 en 2012 a una mica més de 8.000 de l’any 2016, xifra que s’ha mantingut raonablement estable, només amb una lleu baixada temporal durant uns mesos de 2020 a uns 7.800 interns a causa dels efectes inicials de la pandèmia, els indicadors de violència institucional com són les agressions d’interns/es a treballadors/es i entre interns, així com les autolesions i suïcidis (que és una altra forma de violència exercida per l’intern/a, en aquest cas dirigida contra si mateix) han mostrat un creixement en fletxa des de 2017, que segueix avui dia i que ni tan sols la pandèmia ha estat capaç de detenir.
Els efectes de la política voluntarista de la secretaria s’han sentit especialment en les unitats de règim tancat (que no règim «d’aïllament» com de manera incorrecta ho defineixen alguns col·lectius externs al mitjà penitenciari), on se situen els interns en article 10 i en primer grau, el funcionament correcte del qual és absolutament essencial perquè la resta d’unitats de vida funcionin de manera adequada. Una reducció dels estàndards d’actuació i de la permanència en les unitats de règim tancat de la minoria d’interns més violenta i irreductible, tal com s’ha anat aplicant des de 2016, té com a conseqüència directa i inevitable l’augment de la violència exercida per interns i internes contra els treballadors/es, altres interns/es i contra si mateixos.
Cal recordar que en dades de 2020, només el 4,7% del total d’interns que passen anualment pel sistema penitenciari català se’ls va aplicar un article 10 o un primer grau, i que el percentatge d’interns presents en els centres que va estar en aquesta situació va ser de l’1,77% en 2020, i de l’1,67% segons les dades recopilades fins a juliol de 2021.
Si afegim els interns als quals se’ls imposa una sanció temporal als interns en primer grau i en article 10, el total s’aproxima al 15% del total de persones que passen anualment com a interns i internes pel sistema penitenciari català. Això vol dir que prop del 85% dels interns i internes es comporten de manera adaptada, entren i surten sense generar problemes greus o molt greus, i es mostren receptius als programes penitenciaris enfocats a la resocialització i reinserció d’acord amb els preceptes marcats per la LOGP.
LES AGRESSIONS A TREBALLADORS i TREBALLADORES
|
A més de la situació degradada causada per la violència creixent entre interns/es i contra si mateixos, la conseqüència més greu per als treballadors i treballadores penitenciàries són el número disparat i creixent de les agressions que cada any sofrim tots a les mans d’interns i internes. Des de 2016 el seu número ha augmentat de manera descontrolada, afavorit i agreujat per la laxitud de l’administració a l’hora d’enfrontar les conseqüències disciplinàries de les agressions, i per l’absoluta falta per part de l’anterior secretària de mesures penals i de la seva subdirecció general de centres, d’una política real encaminada no ja a reduir el seu número sinó simplement per a detenir el seu continu creixement.
En 2016 es va crear un grup de treball a proposta exclusiva de CCOO, en el si de la qual l’administració ha donat coneixement als sindicats representatius de les dades de les agressions, temptatives i lesions sofertes pels treballadors i treballadores penitenciàries. No obstant això l’administració sempre s’ha negat a negociar mesures efectives per a tallar-les o fins i tot reduir-les, i va aplicar unilateralment uns criteris de classificació de les agressions, temptatives i lesions amb la qual CCOO no hem estat mai d’acord, com ja vam fer constar en l’acta de la primera reunió del grup i hem repetit diverses vegades.
Les dades recopilades en aquest grup de treball es resumeixen de manera organitzada en el quadre marc de les agressions sofertes pels treballadors durant l’any 2020 elaborat per CCOO i que es comparen als resultats globals obtinguts de 2017 a 2019. Es pot accedir a l’informe sobre agressions efectuat per CCOO l’any 2018 i l’informe d’agressions de CCOO de l’any 2019 fent clic en els enllaços.
D’acord amb les dades obtingudes s’observen les següents conclusions:
- El nombre d’incidents (agressions consumades, temptatives i lesions, greus i lleus) d’interns/es sobre treballadors i treballadores penitenciàries catalanes no ha cessat de créixer de manera sostinguda i imparable entre 2016, quan van arribar als 313 incidents, i 2020, que han arribat a 527. Durant els primers cinc mesos de 2021, la corba ha continuat creixent, superant les dades de 2020, que han estat les més altes fins ara.
- Ni tan sols la pandèmia i la reducció del nombre d’interns, que van arribar a un mínim de 7.864 el juliol de 2020, enfront de la mitjana de gairebé 8.400 en els anys 2017, 2018 i 29019, i que en 2021 es mouen al voltant de 8.000 interns, han pogut frenar el nombre d’incidents, que han superat novament els d’anys anteriors, tant en termes absoluts com en termes relatius.
- La suma d’agressions consumades i de temptatives (malgrat els intents de l’administració per a camuflar xifres, una temptativa d’agressió no és una altra cosa que una agressió que no ha aconseguit el seu objectiu) no ha deixat d’augmentar any rere any, entre 2016 i 2020, arribant a un màxim intolerable en 2021.
- A diferència d’altres anys , en què dos centres, el C.P. Quatre Camins i el C.P. Brians 1, acumulaven prop del 50% del total d’incidents, durant 2020 el C.P. Brians 1 ha passat a concentrar gairebé el 46% de totes les agressions lleus i greus sofertes en tot el sistema penitenciari català. Aquest centre ha sofert també gairebé el 43% de les agressions i temptatives combinades, taxa que gairebé triplica al centre que li segueix (el C.P. Brians 2 amb el 16,45% del total d’agressions i temptatives en 2020) i quadruplica la taxa del tercer centro en la llista (el C.P. Puig dels Basses, que va acumular en 2020 el 10,31% del total d’agressions i temptatives). Si alguna cosa demostra la xifra d’agressions i temptatives del C.P. Brians 1, és la inadequació per la seva arquitectura i organització interna com a centre de preventius. Sense mitjans suficients, amb un disseny inadequat, obligat a processar al 75% dels interns i internes preventives de tota Catalunya, i amb la presència addicional d’una unitat de dones i un mòdul semiobert (UMS) per a acabar de complicar les coses, la plantilla del centre ha hagut de bregar, i encara continua fent-lo, amb una situació de degradació i augment sense fre de les agressions sofertes pels seus treballadors i treballadores.
- La taxa mensual d’incidents per 1.000 interns va ser de 3,97 0/00 en 2017, es va estabilitzar entorn del 4,97 0/00 en 2018 i 2019, novament va créixer al 5,37 0/00 en 2020, i de gener a maig de 2021 s’està disparant al 6,470/00, la qual cosa indica que la taxa d’agressions s’ha incrementat un 37,03% entre 2017 i 2020, i un esgarrifós 62,47% entre 2017 i el que portem de 2021.
CCOO ja vam denunciar en 2018 que la secretària de mesures penals no havia dut a terme cap política que reversió del creixement de les agressions i que el famós «Pla estratègic d’execució penal d’adults» (PEEPA) ni tan sols contemplava el problema al llarg de les seves 109 pàgines, ja que no l’esmentava ni una sola vegada. Des de llavors s’ha agreujat encara més l’augment desbocat de la violència en els centres penitenciaris catalans a causa de la irresponsable persistència en l’aplicació d’una política profundament equivocada respecte a la realitat del règim interior. El nomenament de l’ara dimitida subdirectora general de centres el 2019, mancada d’experiència directa en interior i autora directa de l’infumable «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris catalans» introduït per la nefasta circular 2/2021, que CCOO ja vam denunciar en el seu moment, va contribuir a empitjorar encara més la situació i a portar al sistema penitenciari català a l’actual situació de crisi en matèria de seguretat.
No és difícil concloure que, donada la nefasta actuació dels anteriors gestors de la secretaria i de la subdirecció de centres, l’inici de la solució al problema de la violència en els centres penitenciaris catalans passava pel seu relleu. CCOO vam ser l’únic sindicat que durant la reunió del 18 de juny amb la nova consellera vam demanar de manera explícita el cessament o dimissió del secretari de mesures penals, i CCOO vam ser l’únic sindicat al costat de CATAC que va demanar també el cessament de la subdirectora general de centres, i a més CCOO vam ser els únics que el vam fer de manera raonada i detallada.
Les dimissions o cessament tant del secretari de mesures penals com de la subdirectora general de centres, el nomenament d’un nou secretari de mesures penal, la creació de la Direcció General d’Afers Penitenciaris, amb un director general d’afers penitenciaris aliè per complet a la corda de l’anterior secretari de mesures penals, i el nomenament d’un subdirector general de centres que coneix de primera mà la realitat d’interior, indiquen que el departament sembla tenir voluntat real de tractar el problema i de fer-lo de manera adequada i d’acord amb l’experiència real de tots els que treballem en els centres penitenciaris catalans. Però per importants que hagin estat els relleus i la reorganització en la cúpula de la secretaria de mesures penals, només és el començament d’un procés de resolució del problema que ara s’inicia i que haurà d’incloure necessàriament altres mesures:
- Impuls clar i decisiu en l’àmbit institucional per part del departament, el Govern i el Parlament de Catalunya de la consideració dels treballadors penitenciaris com a agents d’autoritat. Espanya és l’únic país de la Unió Europea que en aquest aspecte no ens equipara a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.
- Convocatòria d’oposicions i promoció interna al grup B. CCOO venim denunciat des de fa anys que no s’ha complert el punt 3.2.1 de l’acord de 2006-2009 de convocatòria de 150 places del grup B. La falta de suficient personal d’interior amb pertinença a aquest grup ha dificultat el seu accés a les places dels equips directius dels centres penitenciaris catalans, ja que es requereix titulació del B o de l’A. Accedir a una d’elles de manera provisional significava perdre la que s’ocupa en propietat en el grup C, incloent-hi els llocs de comandament. A més actualment l’administració segueix una política de no acceptar en llocs directius a interins del B o de l’A, la qual cosa de facto tanca el pas als treballadors i treballadores del C a llocs directius encara que tinguin la titulació requerida.
- Renovació de la part dels equips directius dels centres més alineada amb la política de l’anterior secretari de mesures penals, i la seva substitució per personal disposat a aplicar una política de veritable reducció de la violència en els centres.
- Derogació o modificació del «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris catalans» introduït per la nefasta Circular 2/2021
- Cessament de la persecució de comandaments intermedis de l’àmbit d’interior i arxivament dels expedients oberts de manera injustificada.
- L’obertura d’un nou centre de preventius a la Zona Franca que permeti que el C.P. Brians 1, un centre arquitectònicament no adaptat per a la gestió d’interns preventius, torni a ser un centre de compliment, funció per a la qual va ser originalment dissenyat i que va exercir amb excel·lència fins que el tancament precipitat i per raons polítiques del C.P. d’Homes de Barcelona (La Model) ho va convertir de la nit al dia en un centre de preventius.
- Revisió dels protocols d’actuació i del règim de sancions en cas d’incidents d’agressió i respecte a la minoria d’interns més conflictiva, que impliquin una dissuasió efectiva. Agredir a un treballador penitenciari actualment surt gratis a l’intern agressor per l’actual falta de conseqüències negatives efectives.
- Restabliment dels articles 10 i primers graus llargs per als casos d’especial gravetat.
- Participació activa dels comandaments intermedis i del personal base amb experiència d’anys en els departaments de règim tancat en el disseny de polítiques i mesures que afectin aquests departaments i que mai es poden decidir des d’un despatx.
- Nomenament de manera directa del subdirector de règim interior de cada centre per part de la Subdirecció General de Centres i Gestió Penitenciària.
- Rejoveniment urgent de les plantilles per mitjà de la jubilació anticipada i l’aplicació de nous criteris de 2a activitat d’acord amb l’informe fet pel grup de treball de jubilació anticipada y 2a activitat dels cossos penitenciaris.
- Un augment urgent, ineludible i immediat de personal a través d’obrir la borsa d’interins, que actualment està ja esgotada. Consolidació de totes les subborses originades pel “Bolsazo” (la desastrosa modificació de borsa de 2019 signada pels altres sindicats) que CCOO mai hem signat ni acceptat, en una borsa de tècnics especialistes única i ordenada únicament per antiguitat.
- Formació real del personal interí abans de la seva incorporació.
- Estabilització de plantilles a través de la realització ràpida dels concursos de trasllats i de comandaments de tots els àmbits que permeti fixar els llocs ocupats i alliberar els reservats, i per tant donar estabilitat als treballadors penitenciaris i amb ells a tot el sistema.
- La realització ràpida de les oposicions previstes. D’aquesta manera s’afavoriria la necessària estabilització de plantilles i s’aconseguiria l’imprescindible augment de plantilla a mitjà i llarg termini.
- Cobertura REAL de les RLT(Relació de Llocs de treball) dels centres. Les plantilles actuals reals estan molt per sota de les fixades per la mateixa administració com a necessàries per a la seva cobertura, i aquest és un més dels elements centrals en la inseguretat.
- Cobertura de TOTS els llocs de comandament mitjançant procediments àgils i més justos que el procediment ATRI actual. No es poden deixar unitats de vida sense comandament per una insuficient cobertura, com passa actualment, perquè això afecta directament a la seguretat.
- Restabliment de les travesses de tractament i de sistemes de selecció objectius.
- Reforma del protocol per a la prevenció d’agressions, perquè a més de tractar els procediments d’actuació quan l’agressió ja s’ha produït, permeti realment prevenir-les.
La problemàtica de les agressions sofertes pels treballadors i treballadores penitenciàries és un dels problemes més greus que sofreix el sistema penitenciari català. Creat, alimentat i deixat créixer de manera irresponsable per l’administració anterior, que no va adoptar cap solució per a resoldre-ho o simplement detenir-ho, s’ha convertit en un problema absolutament crític que l’administració actual ha d’encarar immediatament.
Els nomenaments del nou secretari de mesures penals, del director general d’afers penitenciaris i de diversos subdirectors generals de la SMPRAV i el departament, són un pas esperançador, ja que indiquen un gir en una política fins ara profundament equivocada. Però ara cal adoptar una política correcta que permeti solucionar el gravíssim problema de les agressions. I han de fer-ho ja mateix, amb l’aplicació de mesures urgents executades amb decisió!
CCOO fa anys que denunciem la situació de les agressions a treballadors i treballadores penitenciàries catalana, incloent-hi un programa en TV3 dedicat en exclusiva a les agressions, amb comunicats i informes anuals en 2018, 2019 y 2021 sobre les agressions sofertes pel personal penitenciari, que reflecteixen i analitzen la situació de manera precisa, clara i imparcial utilitzant dades objectives procedents de la mateixa administració. Aquests informes s’han fet arribar a la premsa i als grups polítics del Parlament per a donar a conèixer la situació i promoure l’impuls d’accions polítiques en benefici del col·lectiu.
CCOO continuarem la lluita per a eradicar la xacra de la violència soferta pels treballadors i treballadores del sistema penitenciari català, denunciant públicament la situació a tots els nivells i promovent el canvi de polítiques de l’Administració, que és la responsable única de la seguretat dels seus treballadors i treballadores, que portin a la seva resolució.
Barcelona 15 de setembre de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!
Sep 15 2021
INFORME DE CCOO: LES AGRESSIONS AL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ
LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ
Si hi ha un indicador revelador del fracàs de la voluntarista, i al mateix temps que irresponsable, política penitenciària practicada per l’anterior cúpula de la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (SMPRAV), ha estat l’increment desbocat dels incidents violents en els últims 4 anys, convertint-lo en un dels problemes més greus que sofreix el sistema penitenciari català.
A partir de 2017 les agressions de tota mena, d’interns entre si, d’interns a treballadors i d’autolesions, que s’havien mantingut remarcablement estables entre els anys 2021 i 2016, van créixer any rere any de manera contínua, arribant en 2021 gairebé a duplicar-se respecte a les hagudes en 2017. I en el cas de les autolesions, arribant a triplicar-se.
Les agressions d’interns a treballadors penitenciaris també van créixer imparablement entre 2016 i 2020, data de l’últim registre disponible, arribant a gairebé un 70% d’increment, passant de 313 incidents en 2016 a 527 en 2020.
L’augment de les agressions, afavorit per la falta de mesures reals per a corregir-lo per part de l’anterior cúpula de la secretària de mesures penals ha originat una situació d’autèntica emergència que requereix solucions urgents i decidides que hauran de ser preses de manera immediata per la nova cúpula de la SMPRAV.
LES CAUSES
La política penitenciària és com un tamboret de tres potes que s’ha de basar necessàriament a combinar de manera adequada els tres àmbits que el componen, el d’interior, el de rehabilitació i l’administratiu. Si s’afebleix un d’ells fins a acabar trencant-ho, la política penitenciària inevitablement s’acaba esfondrant estrepitosament. És exactament el que està passant en el sistema penitenciari català des de 2017, tal com demostren estudis elaborades per CCOO, 1a Força Sindical de Catalunya, sobre la base de les xifres oficials de la mateixa administració.
L’anterior secretari general de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, autor i decidit impulsor de la política penitenciària que ens ha portat a la desastrosa situació actual, va prendre possessió del seu càrrec el 26 de gener de 2016. El seu primer any i bona part de 2017 el va dedicar a anar situant els seus peons en la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (llavors encara Direcció General de Serveis Penitenciaris) així com en els equips directius dels centres, amb el clar objectiu de triturar i fer desaparèixer d’aquests llocs qualsevol presència de personal l’experiència del qual hagués estat guanyada majorment en interior. A això va seguir la introducció d’equivocades i extremadament perilloses polítiques de devaluació i afebliment de tot el que tingués a veure amb el règim interior dels centres, amb efectes autènticament devastadors des de 2017 fins ara, tal com evidencien les gràfiques i les dades.
La política de liquidació de l’anterior secretari, aplicada pas a pas d’una manera decidida, implacable i sense pietat, va provocar la degradació en els centres penitenciaris catalans de totes les polítiques pròpies de l’àmbit d’interior i es va realitzar a través de diverses vies:
Aplicació des de finals de 2020 de l’última fase: la d’acoquinar al col·lectiu penitenciari per mitjà de l’atac selectiu als seus representants més qualificats i experimentats, amb la finalitat d’imposar de totes totes, la política de l’anterior equip directiu de la secretària. Per a això es va emprendre una vergonyosa caça de bruixes a comandaments intermedis d’interior, prenent com a objectiu assenyalat als caps de servei més antics i experimentats, a base d’expedients amb bases com a mínim dubtoses, els efectes dels quals encara se senten.
LES CONSEQÜÈNCIES
A pesar que el nombre d’interns i internes va descendir des de més de 10.000 en 2012 a una mica més de 8.000 de l’any 2016, xifra que s’ha mantingut raonablement estable, només amb una lleu baixada temporal durant uns mesos de 2020 a uns 7.800 interns a causa dels efectes inicials de la pandèmia, els indicadors de violència institucional com són les agressions d’interns/es a treballadors/es i entre interns, així com les autolesions i suïcidis (que és una altra forma de violència exercida per l’intern/a, en aquest cas dirigida contra si mateix) han mostrat un creixement en fletxa des de 2017, que segueix avui dia i que ni tan sols la pandèmia ha estat capaç de detenir.
Els efectes de la política voluntarista de la secretaria s’han sentit especialment en les unitats de règim tancat (que no règim «d’aïllament» com de manera incorrecta ho defineixen alguns col·lectius externs al mitjà penitenciari), on se situen els interns en article 10 i en primer grau, el funcionament correcte del qual és absolutament essencial perquè la resta d’unitats de vida funcionin de manera adequada. Una reducció dels estàndards d’actuació i de la permanència en les unitats de règim tancat de la minoria d’interns més violenta i irreductible, tal com s’ha anat aplicant des de 2016, té com a conseqüència directa i inevitable l’augment de la violència exercida per interns i internes contra els treballadors/es, altres interns/es i contra si mateixos.
Cal recordar que en dades de 2020, només el 4,7% del total d’interns que passen anualment pel sistema penitenciari català se’ls va aplicar un article 10 o un primer grau, i que el percentatge d’interns presents en els centres que va estar en aquesta situació va ser de l’1,77% en 2020, i de l’1,67% segons les dades recopilades fins a juliol de 2021.
Si afegim els interns als quals se’ls imposa una sanció temporal als interns en primer grau i en article 10, el total s’aproxima al 15% del total de persones que passen anualment com a interns i internes pel sistema penitenciari català. Això vol dir que prop del 85% dels interns i internes es comporten de manera adaptada, entren i surten sense generar problemes greus o molt greus, i es mostren receptius als programes penitenciaris enfocats a la resocialització i reinserció d’acord amb els preceptes marcats per la LOGP.
LES AGRESSIONS A TREBALLADORS i TREBALLADORES
A més de la situació degradada causada per la violència creixent entre interns/es i contra si mateixos, la conseqüència més greu per als treballadors i treballadores penitenciàries són el número disparat i creixent de les agressions que cada any sofrim tots a les mans d’interns i internes. Des de 2016 el seu número ha augmentat de manera descontrolada, afavorit i agreujat per la laxitud de l’administració a l’hora d’enfrontar les conseqüències disciplinàries de les agressions, i per l’absoluta falta per part de l’anterior secretària de mesures penals i de la seva subdirecció general de centres, d’una política real encaminada no ja a reduir el seu número sinó simplement per a detenir el seu continu creixement.
En 2016 es va crear un grup de treball a proposta exclusiva de CCOO, en el si de la qual l’administració ha donat coneixement als sindicats representatius de les dades de les agressions, temptatives i lesions sofertes pels treballadors i treballadores penitenciàries. No obstant això l’administració sempre s’ha negat a negociar mesures efectives per a tallar-les o fins i tot reduir-les, i va aplicar unilateralment uns criteris de classificació de les agressions, temptatives i lesions amb la qual CCOO no hem estat mai d’acord, com ja vam fer constar en l’acta de la primera reunió del grup i hem repetit diverses vegades.
Les dades recopilades en aquest grup de treball es resumeixen de manera organitzada en el quadre marc de les agressions sofertes pels treballadors durant l’any 2020 elaborat per CCOO i que es comparen als resultats globals obtinguts de 2017 a 2019. Es pot accedir a l’informe sobre agressions efectuat per CCOO l’any 2018 i l’informe d’agressions de CCOO de l’any 2019 fent clic en els enllaços.
D’acord amb les dades obtingudes s’observen les següents conclusions:
LES SOLUCIONS
CCOO ja vam denunciar en 2018 que la secretària de mesures penals no havia dut a terme cap política que reversió del creixement de les agressions i que el famós «Pla estratègic d’execució penal d’adults» (PEEPA) ni tan sols contemplava el problema al llarg de les seves 109 pàgines, ja que no l’esmentava ni una sola vegada. Des de llavors s’ha agreujat encara més l’augment desbocat de la violència en els centres penitenciaris catalans a causa de la irresponsable persistència en l’aplicació d’una política profundament equivocada respecte a la realitat del règim interior. El nomenament de l’ara dimitida subdirectora general de centres el 2019, mancada d’experiència directa en interior i autora directa de l’infumable «Protocol d’aplicació de mitjans de contenció en els centres penitenciaris catalans» introduït per la nefasta circular 2/2021, que CCOO ja vam denunciar en el seu moment, va contribuir a empitjorar encara més la situació i a portar al sistema penitenciari català a l’actual situació de crisi en matèria de seguretat.
No és difícil concloure que, donada la nefasta actuació dels anteriors gestors de la secretaria i de la subdirecció de centres, l’inici de la solució al problema de la violència en els centres penitenciaris catalans passava pel seu relleu. CCOO vam ser l’únic sindicat que durant la reunió del 18 de juny amb la nova consellera vam demanar de manera explícita el cessament o dimissió del secretari de mesures penals, i CCOO vam ser l’únic sindicat al costat de CATAC que va demanar també el cessament de la subdirectora general de centres, i a més CCOO vam ser els únics que el vam fer de manera raonada i detallada.
Les dimissions o cessament tant del secretari de mesures penals com de la subdirectora general de centres, el nomenament d’un nou secretari de mesures penal, la creació de la Direcció General d’Afers Penitenciaris, amb un director general d’afers penitenciaris aliè per complet a la corda de l’anterior secretari de mesures penals, i el nomenament d’un subdirector general de centres que coneix de primera mà la realitat d’interior, indiquen que el departament sembla tenir voluntat real de tractar el problema i de fer-lo de manera adequada i d’acord amb l’experiència real de tots els que treballem en els centres penitenciaris catalans. Però per importants que hagin estat els relleus i la reorganització en la cúpula de la secretaria de mesures penals, només és el començament d’un procés de resolució del problema que ara s’inicia i que haurà d’incloure necessàriament altres mesures:
CONCLUSIÓ
La problemàtica de les agressions sofertes pels treballadors i treballadores penitenciàries és un dels problemes més greus que sofreix el sistema penitenciari català. Creat, alimentat i deixat créixer de manera irresponsable per l’administració anterior, que no va adoptar cap solució per a resoldre-ho o simplement detenir-ho, s’ha convertit en un problema absolutament crític que l’administració actual ha d’encarar immediatament.
Els nomenaments del nou secretari de mesures penals, del director general d’afers penitenciaris i de diversos subdirectors generals de la SMPRAV i el departament, són un pas esperançador, ja que indiquen un gir en una política fins ara profundament equivocada. Però ara cal adoptar una política correcta que permeti solucionar el gravíssim problema de les agressions. I han de fer-ho ja mateix, amb l’aplicació de mesures urgents executades amb decisió!
CCOO fa anys que denunciem la situació de les agressions a treballadors i treballadores penitenciàries catalana, incloent-hi un programa en TV3 dedicat en exclusiva a les agressions, amb comunicats i informes anuals en 2018, 2019 y 2021 sobre les agressions sofertes pel personal penitenciari, que reflecteixen i analitzen la situació de manera precisa, clara i imparcial utilitzant dades objectives procedents de la mateixa administració. Aquests informes s’han fet arribar a la premsa i als grups polítics del Parlament per a donar a conèixer la situació i promoure l’impuls d’accions polítiques en benefici del col·lectiu.
CCOO continuarem la lluita per a eradicar la xacra de la violència soferta pels treballadors i treballadores del sistema penitenciari català, denunciant públicament la situació a tots els nivells i promovent el canvi de polítiques de l’Administració, que és la responsable única de la seguretat dels seus treballadors i treballadores, que portin a la seva resolució.
Barcelona 15 de setembre de 2021
US CONTINUAREM INFORMANT!